Barcelona celebra aquest 2025 el vintè aniversari d’una de les seves construccions més emblemàtiques. I aprofitant que el 2026 la ciutat és Capital Mundial de l’Arquitectura, redescobrim la Torre Glòries, coneguda durant anys com a Torre Agbar, un edifici que ha marcat l’skyline barceloní des de la seva inauguració el 2005. Malgrat el seu nom oficial, el sobrenom popular s’ha imposat des del primer dia.
Dues dècades després, la torre continua despertant admiració i debat. La seva silueta futurista, la il·luminació nocturna i la història arquitectònica han consolidat aquest edifici com un símbol de modernitat i un referent internacional.
L’origen d’un icona contemporani
La Torre Glòries es va inaugurar el 2005 com a peça clau de la transformació del districte tecnològic del Poblenou. El projecte és obra de l’arquitecte francès Jean Nouvel en col·laboració amb l’estudi b720, dirigit per Fermín Vázquez. El seu disseny s’inspira en un guèiser i en formes pròpies del modernisme català, reinterpretades en clau contemporània.
Amb 38 plantes i 144 metres, l’edifici es va concebre com a espai d’innovació empresarial. La seva façana de vidre i alumini, formada per milers de lames que juguen amb la llum, crea un espectacle cromàtic únic que ha captivat barcelonins i visitants.
D’oficines a símbol urbà
Tot i el seu nom oficial, Torre Glòries, la ciutadania la va batejar de seguida com a Torre Agbar, en referència a l’empresa d’aigües AGBAR. Amb el temps, altres sobrenoms han proliferat: “el llapis de Barcelona”, “la bala de colors”, “la torre de llums”.
Durant aquestes dues dècades, l’edifici ha esdevingut molt més que un centre d’oficines: és un espai cultural, icònic i fotografiat fins a l’infinit. Els festivals lumínics, les exposicions i la seva presència constant als media han consolidat la torre com una peça clau de la imatge moderna de Barcelona.
La revolució arquitectònica de Jean Nouvel
Nouvel no buscava només un edifici icònic, sinó una peça pionera d’arquitectura bioclimàtica. La seva forma el·líptica afavoreix la llum natural i redueix el consum energètic. La pell exterior, formada per 60.000 peces d’alumini i vidre, genera reflexos i colors canviants al llarg del dia.
A la nit, el sistema LED converteix l’edifici en un fanal tecnològic visible des de tota la ciutat. Les seves coreografies lumíniques formen ja part del paisatge nocturn de Barcelona.
Controvèrsia i reconeixement internacional
La torre va néixer envoltada de polèmica. Molts barcelonins la trobaven massa allunyada de l’estètica de la ciutat. D’altres la veien com el símbol perfecte del Barcelona del futur. Avui, vint anys després, la percepció ha virat cap al reconeixement generalitzat.
Sovint comparada amb altres icones com The Shard o la Torre Eiffel (salvant les distàncies), la Torre Agbar és ara parada obligatòria en rutes arquitectòniques i focus d’estudi internacional.
Un futur obert
Al llarg dels anys, la torre ha estat protagonista de diversos projectes: hotel de luxe, centre tecnològic, espai cultural… Tot i els canvis, s’ha mantingut inalterable la seva condició de símbol urbà.
La paradoxa persisteix: el seu nom real és Torre Glòries, però el món continua anomenant-la Torre Agbar. Un recordatori de com la ciutat, i no sempre les institucions, és qui decideix la identitat dels seus espais.
Un icona que Barcelona ha fet seu
Vint anys després, la Torre Agbar continua sent un símbol poderós de modernitat. La seva presència és part del relat col·lectiu d’una ciutat que combina història i futur amb naturalitat.
Què pesa més: el nom oficial o el que la gent utilitza cada dia? Potser aquí rau la seva màgia. Sigui com sigui, la torre ja forma part de la memòria sentimental de Barcelona.
I tu, com l’anomenes: Torre Glòries o Torre Agbar? Comparteix el teu record, la teva foto o la teva anècdota.
