Com protegeixen les marques els consumidors davant les falsificacions?

Desembre és a tocar i arriba l l’època de més consumisme de l’any, el Nadal. Però abans, aquest 26 de novembre, se celebra el Black Friday, que dona el tret de sortida a les compres nadalenques i és una data marcada al calendari de les marques i també dels consumidors, que busquen els millors descomptes sobretot en tecnologia i moda. Precisament per aquest motiu, per la quantitat ingent de compres que tindran lloc les properes setmanes, cal posar el focus en una problemàtica amb què han de bregar tant les companyies com els compradors: les falsificacions.

Segons les dades de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), s’estima que el 2019 el mercat internacional de productes falsificats i copiats pujava a 464.000 milions de dòlars ( 405.500 milions d’euros), és a dir, el 2,5% del comerç mundial.

Cap producte s’escapa de ser falsificat, des de productes d’ús corrent –com ara peces de vestir o calçat– fins a tecnologia o articles de luxe. Tot i això, hi ha altres productes falsificats que poden suposar un perill per a la seguretat i la salut, com és el cas dels medicaments, però també les joguines, els cosmètics, els aliments o els productes químics.

Davant la creixent oferta de productes falsificats, les companyies no només volen protegir la seva imatge sinó també els seus clients, tant del perjudici econòmic que pot suposar adquirir un article fals pensant que és un original com de les conseqüències per a la salut que, en alguns casos, comporta. Així, marques del sector del luxe, la tecnologia i de la cosmètica i la salut, com ara Ferragamo, Moncler, Apple i ISDIN, han incorporat solucions tecnològiques per protegir els interessos dels seus usuaris, facilitant informació sobre els productes que adquireixen, en una mostra de transparència i garantia de qualitat.

La tecnologia com a solució

Davant aquest escenari, les companyies busquen la forma més eficaç per fer front a les falsificacions que es distribueixen a nivell mundial i que han vist en el comerç en línia la seva gran via de difusió, ja que el mercat en línia –l’ús del qual s’ha accelerat a arrel de la pandèmia del Covid-19– fomenta el comerç de productes falsificats i s’està convertint en el principal facilitador de la distribució

Per això, per oferir transparència i dotar de traçabilitat els seus productes, legitimar-ne l’origen i posar en valor l’autenticitat dels mateixos, la tecnologia s’ha convertit en la gran aliada de les marques, que cada cop més utilitzen les noves tendències tech per protegir tant la seva imatge com els seus clients.

En aquest sentit, el sector de la moda i el luxe ha estat un dels més actius pel que fa a prendre cartes en matèria de protecció dels seus productes. Un exemple és l’ús de la tecnologia RFID (identificació per radiofreqüència) per part de Salvatore Ferragamo, que ja el 2016 va començar a col·locar xips a les sabates per facilitar-ne el rastreig i evitar les falsificacions.

La mateixa tecnologia utilitza Moncler des de la temporada primavera-estiu del 2016, quan va començar a incloure a totes les peces un xip amb un codi alfanumèric distintiu i un codi QR perquè els clients puguin comprovar l’autenticitat del producte. Per la seva banda, Nike va introduir el 2019 Cryptokicks, una tecnologia basada en el blockchain que permet a la companyia rastrejar de forma digital la propietat de les sabates del grup que es troben a internet i botigues no autoritzades per poder detectar les falsificacions.

Més recentment, el conglomerat LVMH s’ha unit a Prada i Cartier per llançar la plataforma Aura Blockchain Consortium, la primera blockchain global del luxe que té per objectiu garantir als consumidors un alt nivell de transparència i traçabilitat al llarg del cicle de vida d’un producte.

Però si un sector ha estat pioner en el rastreig dels seus productes, aquest ha estat el tecnològic. Ja fa temps que les marques permeten al consumidor registrar el producte a través d’un codi únic que identifica el gadget, l’IMEI, assegurant així la seva autenticitat. A més, llancen iniciatives i productes que permeten verificar l’originalitat dels articles, com fa Apple, que va crear un programari per detectar si un iPhone té components falsos i, més endavant, un cable per detectar iPhones falsos.

Un perill potencial per a la salut

Tant en el cas dels medicaments com dels cosmètics de tractament, la falsificació va més enllà d’un perjudici econòmic ja que pot suposar un perill potencial per a la salut, ja sigui perquè el producte no compta amb l’ingredient actiu correcte o perquè, encara que ho contingui, aquest no es presenta a la dosi adequada.

A la Xina –principal exportador de productes falsos– l’oficina del medicament (SFDA), conscient del perill dels fàrmacs falsificats, ha introduït un sistema de rastreig perquè els pacients puguin assegurar que han adquirit un producte original.

En aquesta línia, el laboratori espanyol de dermocosmètica ISDIN ha implementat un sistema semblant per assegurar l’autenticitat dels seus productes. La companyia ha introduït un sistema de traçabilitat basat en un codi QR que estarà present a tots els envasos dels seus productes, els fotoprotectors són els primers. Amb aquest rastreig els usuaris tindran la garantia que estan davant un producte original i que a més a més proporciona la protecció que anuncia.

Xina, l’exportador més gran de falsificacions

Segons l’estudi de l’EUIPO i l’OCDE, tot i que els productes piratejats procedeixen de pràcticament de tots els països del món, la Xina en continua sent el principal exportador. Per aquest motiu, el 2019 el gegant asiàtic va decidir prendre mesures legals per lluitar contra aquesta pràctica i netejar així la seva imatge associada a les còpies i falsificacions amb l’entrada en vigor d’una llei per regular el mercat de les falsificacions i la revenda de productes de luxe, que exigeix ​​el registre com a societat a les empreses d’e-commerce que fan aquesta pràctica per pagar els impostos corresponents. Una altra mesura anunciada pel govern xinès és un sistema de monitorització d’infraccions a la propietat intel·lectual i contra les falsificacions.

Aquestes mesures preses per la Xina són insuficients per a l’altra gran potència mundial, els Estats Units. Precisament la manca de protecció de la propietat intel·lectual va ser un dels arguments que el llavors president nord-americà, Donald Trump, va utilitzar per justificar les mesures proteccionistes que van sumir els dos països en una guerra comercial. Argument que va recollir el seu successor, Joe Biden, que va assegurar que els EUA prendrien mesures per evitar «el robatori de tecnologia i propietat intel·lectual nord-americans», en referència a les pràctiques procedents de la Xina.

Per això, la legislació per part dels governs dels diferents països és clau per lluitar contra el mercat internacional de la falsificació, com també és crucial el paper de les marques en matèria de transparència i control per assegurar als clients l’adquisició de productes originals i de qualitat.

Nou comentari