El govern espanyol ja treballa en mesures per intentar pal·liar els efectes de la crisi energètica, entre ells la pujada de preus. De fet, la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha explicat aquest dimecres al Cercle d’Economia que estan treballant “ajustaments tècnics” amb Portugal per introduir un límit al preu del gas que se solucionaran de manera “molt ràpida”. Tot i això, la transició energètica segueix preocupant els consumidors i a les empreses que, sense anar més lluny, asseguren que serà més lenta del que esperem. En paral·lel, Europa també ha començat a promoure una política energètica conjunta per intentar aconseguir més autonomia i no dependre d’altres països.
La transició energètica és un problema d’arrel. Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol ha afirmat que és necessari continuar treballant en la transició energètica, però que la rapidesa no és un aliat: “Ens hem de replantejar la transició energètica, cal que sigui tecnològica no ideològica. D’aquesta manera doncs, Imaz ha reivindicat la necessitat de deixar de pensar en algunes energies, com el gas, com si fossin coses del passat i intentar arribar a un punt mig on convisquin diferents mecanismes per aconseguir energia.
I és que la transició energètica a pas accelerat podria provocar un augment molt més gran de la inflació. Així doncs, Imaz ha assegurat que si reduïm i pugem les taxes de tots els productors de petroli els preus podrien pujar, ja que “tot està fet de petroli i si costa més de produir constarà més pel consumidor”, ha explicat el president de Repsol. Una opinió amb la que no ha estat del tot d’acord José Bogas, conseller delegat d’Endesa, qui ha assegurat que “el gas és cosa del passat i cal centrar-se en mesures que fomentin l’energia elèctrica”.
La necessitat de més autonomia energètica
La Unió Europea es veu en un punt molt fràgil en termes d’energia. D’ençà que va esclatar la guerra a Ucraïna, Europa ha vist que depèn en gran mesura d’altres països per aconseguir l’energia. Rússia s’ha convertit en el taló d’Aquil·les d’Europa, ja que ha estat el tercer exportador més potent de continent i la seva posició agressora a la guerra ha posat Europa en una contradicció, ja que per una banda li ha enviat múltiples sancions al país mentre continua pagant-li l’energia. Ens hem donat compte de l’importància de l’independència energètica europea”, ha dit José Bogas, conseller delegat d’Endesa.
La UE presenta, doncs, per primera vegada una política energètica conjunta, un fet històric que vol lluitar contra l’encariment de l’energia a causa de la guerra d’Ucraïna. “Aquesta estratègia era essencial per continuar avançant en l’energia i fer els canvis necessaris cap a energies renovables”, ha explicat Antonio Llardén, president d’Enagás, el màxim proveïdor de gas de l’Estat. En aquest sentit doncs, aquestes noves polítiques portaran a una rebaixa considerable dels preus, que pot ser no serà vista de manera directe, però ajudarà a controlar l’inflació.
El midCat torna a estar sobre la taula
La vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha assegurat que el punt de vista de França amb el projecte de gasoducte Midcat pot ser ara més favorable que en anteriors èpoques degut a les tensions del mercat energètic. En una intervenció a la Reunió Anual del Cercle d’Economia, Ribera ha avisat que el país que dirigeix Emmanuel Macron veu el problema “de manera diferent”. Segons Ribera, fins ara “no hi ha hagut demanda a l’altre costat” dels Pirineus però la situació actual ha demostrat que la xarxa “és clarament insuficient”. “Molts actors tindran interès per impulsar la decisió per part de França”, ha dit.
