Els amfitrions de llars compartides, angoixats pel nou pla hoteler de Barcelona

El govern d’Ada Colau preveu vetar l’allotjament de turistes en habitacions de llars particulars en plena sortida de la crisi

L’agost de 2020, els milers de famílies barcelonines que troben en les llars compartides un complement econòmic van respirar alleugerides amb l’aprovació del Decret de Turisme de la Generalitat de Catalunya, que va reconèixer l’allotjament ocasional a hostes a canvi d’una contraprestació econòmica. Ara tornen a tenir l’ai al cor per la intenció de l’Ajuntament de Barcelona de prohibir aquesta activitat al proper pla hoteler de la ciutat. Aquesta decisió no només els impedirà treure rèdit d’espais infrautilitzats de casa seva, sinó que amenaça la seva economia domèstica: segons dades de l’Associació de Llars Compartides de Catalunya (AmfiCat) difoses en un comunicat, una tercera part dels amfitrions de la ciutat podria arribar a perdre la seva llar per l’absència d’aquests ingressos.

Les llars compartides també han patit els efectes de la crisi del coronavirus. No només perquè els ingressos derivats de les seves feines s’han reduït almenys a la meitat, assegura Amficat, sinó també perquè a la ciutat de Barcelona la seva activitat com a arrendadors s’ha enfonsat. Segons l’associació, les famílies que acullen hostes han passat de llogar habitacions entre 15 i 20 nits al mes abans de la pandèmia a només dues de mitjana. “Això els ha obligat a viure dels pocs estalvis que tenien i haver de demanar ajut econòmic a amics o familiars com a solució a la seva situació precària, una solució temporal, ja que els estalvis o les ajudes s’acaben”, afirma l’associació.

Aquesta circumstància podria ser encara més dramàtica si finalment, i tal com ja ha avançat, el govern d’Ada Colau acaba imposant la prohibició d’aquesta activitat no professional. Si definitivament es prohibeixen les llars compartides a Barcelona, “la gran majoria” de les sòcies i socis de l’AmfiCat no només tindran molts problemes per “arribar a final de mes” sinó que “una tercera part perdrien la seva llar”.  

Menys ingressos als barris

Al seu estudi, l’AmfiCat va establir un perfil mitjà d’amfitrió a les llars compartides barcelonines, on va cloure que hi viuen “una o dues persones”, de les quals només una treballa i percep de mitjana uns 1.200 euros bruts. D’aquest sou, les famílies destinen tres quartes parts a fer front a la hipoteca i els subministraments de la llar, el que els deixa amb prou feines amb uns 300 euros per a la resta de despeses, com alimentació, transport i lleure. Aquesta situació de vulnerabilitat, afirma l’associació, ha fet que “molta gent hagi trobat en la Llar Compartida l’única solució” per “arribar a final de mes”. 

Prohibir-los compartir casa seva i posar “una o dues habitacions” a disposició de viatgers els impediria complementar els seus ingressos amb uns “800 euros bruts al mes de mitjana” abans de la pandèmia. Però també tindria un impacte directe en l’entorn més proper, especialment en el comerç dels seus barris: els hostes fan gairebé el 40% de les seves despeses de viatge –sense comptar l’allotjament– en establiments propers a les llars. 

Aquesta xifra reflecteix la importància d’una regulació específica per a aquest tipus d’activitats. Així succeeix a grans capitals europees com Londres, París i Amsterdam, on els amfitrions poden llogar habitacions sense restriccions i durant tot l’any. “Barcelona, en una actitud sense miraments, segueix sense diferenciar entre el turisme responsable i respectuós que generen aquest tipus de llars compartides i el turisme d’entrompada que perjudica a tots els barcelonins i barcelonines. Fa que paguin justos per pecadors”, lamenta l’entitat.

Comentaris

    Ricard 01/06/2021 9:10 am
    Dos extrems a eradicar: la histèria antiturística dels Comuns i l'anòmala economia de subsistència del que tenen casa compartida que passa a engruixir els comptes d'empresaris californians.

Nou comentari