Cal començar per definir els actors que han jugat un paper fonamental en aquesta història. Per començar hi ha Reddit, un fòrum d’internet obert a tothom i sovint marcat per l’anonimat. Els seus usuaris poden participar en diversos espais del fòrum que s’organitzen per temàtiques. “Moltes persones d’aquí potser no han entrat a Reddit, però sí que deuen conèixer Menéame. I l’estructura bàsica és semblant. També, s’assembla, salvant les distàncies ideològiques, a Forocoches, per la fidelitat dels seus seguidors”, resumeix Raquel Herrera, doctora en Comunicació i professora del Postgrau en Inbound, SEO i Social Media de la UPF Barcelona School of Management. En aquest cas, el protagonista és el fòrum Wallstreetbets (una traducció aproximada seria “apostes a Wall Street”), on es congreguen milers d’usuaris que des de fa temps comparteixen consells i informació sobre borsa. Els usuaris del fòrum es van conxorxar per comprar accions d’empreses que es trobaven al punt de mira dels hedge funds, que en català són més coneguts com a fons d’inversió lliure. Per què estaven aquests fons en el punt de mira dels usuaris? Es tracta de fons especuladors que duen a terme accions de gran risc en grans proporcions. Entre les actuacions que fan, hi ha la compra en curt.
“Hi ha dues maneres de guanyar diners”, exposa Òscar Elvira, director del Màster en Banca i Finances de la UPF Barcelona School of Management. L’expert recorda que hi ha la via tradicional, on pots comprar una acció a preu baix i esperes que augmenti el seu valor per vendre-la i guanyar diners amb la diferència de preu. També hi ha la venda en curt o la venda a crèdit, que Elvira exemplifica com: “Jo demano un préstec d’accions i primer les venc a 6, preveient que el seu preu baixarà. Quan baixa les torno a comprar per 0,5 i aleshores les torno a qui me les ha prestat i trec un benefici de 5,5”. Aquesta darrera pràctica ha estat comú en els fons d’inversió lliure.
Tots aquests actors es van trobar en un context marcat per una nova crisi econòmica que es dona quan encara s’arrossega la del 2008 i on l’escepticisme i el ressentiment cap els mercats, en especial el borsari, fa temps que van a l’alça. Aquest còctel inesperat va esdevenir la tempesta perfecta.
Crònica d’una bombolla anunciada
GameStop, com tantes altres empreses, es trobava en una situació complexa arran de la Covid. Les botigues físiques es troben en desavantatge davant de les noves mesures sanitàries i l’ecommerce els guanya terreny. Davant d’aquesta situació alguns hedge funds van veure una oportunitat per comprar en curt. Des del fòrum Wallstreetbets es va començar una campanya per fer pujar el valor d’aquestes accions i contrarestar l’aposta dels fons d’inversió lliure. Per poder fer això els usuaris de Reddit necessitaven passar per un broker que comprés les accions per a ells, i aquest va ser l’empresa Robinhood. Es tracta d’una empresa enfocada a fer accessible la inversió a borsa a un públic més ampli d’usuaris.
La posició del fòrum era mantenir el preu alt per produir pèrdues als grans fons, malgrat que això acabés implicant pèrdues per a ells mateixos. Gairebé com si es tractés d’un contraatac heroic contra certes pràctiques del mercat borsari. “El problema que té aquesta història és que fer l’estratègia heroica sobre alguna cosa que no val res és molt perillós”, recorda Elvira.
Com a molt podien aspirar a una victòria pírrica. Però, ha tingut això alguna repercussió sobre GameStop? Elvira és clar: “No, cap”. L’economista es refereix a la borsa com un “mercat de segona mà” i ho exemplifica amb el cas de la venda d’entrades. Si un artista ven entrades per un concert a 100 euros i algú les revèn l’artista no obté cap benefici extra. Salvant les distàncies és una situació similar a la que passa amb la compra-venda d’accions, qui en treu un benefici directe són els mateixos accionistes.
El preu de GameStop, que es va més que triplicar, ja ha tornat a caire. Era un fet previsible que les accions no es podrien mantenir a preus tan alts. “Els petits inversors no podien defensar la bombolla. És com una ampolla de cava, treus el tap i surt el cava amb força i després es relaxa. Els grans jugadors del mercat han esperat que se’n vagi el soroll”, conclou Elvira.
Boicots per xarxes: res nou al món digital
L’organització per xarxes de boicots i actuacions col·lectives no són una novetat, però no totes segueixen la mateixa lògica ni són capaces de produir un impacte a llarg termini. Santiago Giraldo, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que els moviments que fan perdurar en el temps els seus discursos i accions són aquells que utilitzen les xarxes com a eina de canalització i no el fan l’eix central de la seva actuació.
Una flor no fa estiu i una estocada als gegants de Wall Street no provoca la caiguda del capitalisme. Giraldo considera que s’ha perdut una molt bona oportunitat per articular un moviment que traspués més enllà dels fòrums de Reddit. Raquel Herrera comprèn aquest sentiment de decepció, i més davant dels gegants borsaris. “Pot resultar descoratjador perquè sovint ens preguntem com ha de retre de comptes Wall Street, com beneficia la ciutadania la dinàmica especulativa”, reconeix la doctora en comunicació, que recomana el documental Oeconomia (2020) i la sèrie de ficció Years and Year (HBO, 2019) per a qui vulgui tenir un coneixement més complet de la situació.
Però tenim exemples recents de mobilitzacions online que han crescut conjuntament amb les mobilitzacions físiques i han tingut una vida més llarga. El juny del 2020, una sèrie d’activistes van fer una crida per Tiktok per sabotejar un míting de Donald Trump. El que havia de ser una demostració de força de l’expresident d’Estats Units va acabar sent una mofa pública i viral. Sense marxar dels Estats Units, també trobem el cas en què fans del K-pop, pop sud-coreà, van fer servir les fancams dels seus ídols (vídeos amb música i imatges dels seus cantats preferits) per boicotejar els canals habilitats per la policia de Dallas per denunciar manifestants de les revoltes del moviment Black Lives Matter (BLM). La tècnica d’ofegar línies de comunicació amb fancams també ha tingut lloc a Espanya, quan activistes antifeixistes i seguidores del K-pop van omplir els comptes de Vox per Twitter.
En tots aquests casos els boicots no naixien únicament de les xarxes, com ha passat amb Reddit, sinó que eren una expressió més de les actuacions de moviment antifeixista o del BLM. “Un moviment social no consisteix a crear un trending tòpic, però sí que juga un paper logístic fonamental. El problema és sí la viralitat es concep com el centre del moviment. Aleshores estem perduts”, explica Giraldo.
Però, malgrat això hi ha hagut algun impacte en el discurs anticapitalista o antiestablishment? “Wall Street no s’autodestruirà. Facebook, Twitter, Twitch i totes les altres cotitzen a borsa. Permetran que hi hagi un progrés del discurs alternatiu dins de les seves plataformes?”, conclou Giraldo.
