El dràstic tancament de bars i restaurants des de fa una setmana a Catalunya, d’un dia per l’altre, ha deixat més d’un negoci amb les neveres plenes. Els propietaris d’aquests negocis mostren un neguit important per la gestió que està fent el Govern i les administracions en general d’un sector econòmic de gran rellevància al país. Diversos propietaris de negocis han compartit amb El Món el seu malestar i les crítiques perquè consideren que se’ls deixa a l’estacada.
José Varela és el propietari del Grup Varela, amb restaurants a Badalona i Barcelona. Es mostra molt preocupat per les diferents derivades de la situació que viu el sector en aquest moment. El primer problema és que “es tanca un dia per l’altre, sense tenir cap tipus de coneixement de quan tornaràs a obrir”. Amb el nou tancament Varela s’ha vist obligat a llençar producte frescos i una part el va repartir entre els treballadors. Malgrat tot, però, valora que si finalment un toc de queda pot ser la clau per reobrir, les perspectives serien diferents perquè el personal podria sortir de l’Erto, tot i que no hi ha acord dins del mateix Govern sobre si el toc de queda implicaria poder reobrir la restauració El grup de Varela dona feina a 75 persones en quatre locals, només tres persones s’han salvat de l’atur temporal.
La mesura per reduir el preu del lloguer tampoc li sembla res de l’altre món a Varela perquè de fet aquesta negociació ja la tenia amb els propietaris des del mes de març, quan es va confinar la població. “Aquí l’error de l’Estat o del Govern —diu aquest empresari— és fer que ens arreglem entre nosaltres quan qui ens obliga a tancar són ells, el que em sorprèn és que diguin ‘vostè a pagar menys’ i ells no hi ajudin en res, ni a l’un ni a l’altre”. Varela retreu al Govern també que l’única mesura per ajudar-los sigui l’endeutament a través de crèdits ICO. “Així és com ens ajuden? Fent que m’endeuti?”, es pregunta, recordant que el govern espanyol “ha volgut donar la sensació que deixa diners, quan són diners que es deuen”.
Jordi Ibáñez de L’Anxoveta de Sants / J.A.G
Per a Varela, una aposta clara a favor del sector s’hauria d’haver concreat amb una reducció d’impostos, i no un endarreriment en el pagament, a més d’una rebaixa de l’IVA per incentivar el consum. “Que a mi m’endarrereixin el pagament no m’ajuda en res perquè ho hauré de pagar igual… és que ni un descompte, mentre ells cobren sempre”, exclama indignat. “El govern espanyol ven de tal manera els crèdits ICO que sembla que ens hagi fet un gran favor, però la gent no és conscient que l’any que ve no es recuperarà”, reitera.
Tot i els múltiples entrebancs, Varela diu convençut que resistirà aquest embat perquè el grup “està consolidat”, fins i tot va obrir un local al febrer i està “sanejat”. Els dos locals que té a la plaça Molina de Barcelona han funcionat molt bé durant el desconfinament gràcies al públic local. L’únic negoci que va coix és La Puntual que té al carrer Montcada, al Born de Barcelona. Més orientat al turisme, aquest establiment pateix l’impacte del descens brusc de l’activitat turística a la ciutat. Els quatre locals que té els manté tancats completament.
El ‘take away’ “no serveix per a res”
La porta tancada del restaurant El Mercader de Barcelona / J.A.G.
Altres, però, intenten mantenir un mínim d’activitat, testimonial. És el cas de Claudio Hoyos, propietari de El Mercader i el Filete Ruso, tots dos locals a l’Eixample barceloní. Manté oberts els restaurants oferint menjar per emportar per reduir les pèrdues que comportarà aquest tancament sobtat. Té un treballador en actiu durant quatre dies a la setmana a sis hores per dia per fer paelles i fideuàs que li encarreguen bàsicament els veïns de la zona. El take away, però, diu que “no serveix de res” ja que suposa facturar 14 paelles i fideuàs un dissabte, per exemple. Hoyos es mostra molt crític amb la gestió política de la pandèmia, també es queixa que es tanqués d’avui per demà i que la mesura anés precedida de filtracions a la premsa i especulacions. “Obrir i tancar un restaurant costa molts diners, per què no avises abans si saps que aplicaràs la mesura i deixes d’especular? Per què no ho fas un dilluns, començant la setmana de zero i la gent així es pot preparar?”, pregunta.
Taules i cadires plegades a la terrassa del restaurant El Mercader / J.A.G.
Hoyos carrega contra tots els responsables polítics i no oculta gens que el fastiguegen totes les administracions. “El sector de la restauració els importa molt poc, d’ajuda no n’hem vist cap, només ens deixen posar alguna taula més a la terrassa previ informe d’un tècnic de l’Ajuntament, que el mateix dia que ens van fer tancar ens va cobrar l’impost del 2020”, comenta l’empresari, que es pregunta per què es tanquen bars i restaurants mentre el transport públic i les escoles continuen obertes, “que ens ho expliquin, que no ho entenem”. “Tot això s’ha de gestionar, es pot fer molt millor i s’ha fet molt malament”, es queixa.
Com en el cas del propietari del Grup Varela, Hoyos diu que la mesura per reduir lloguers arriba “tard” perquè ja amb els propietaris s’havia arribat a un acord. “Tinc bona relació amb els propietaris dels locals, ens escolten més que els polítics i ens estan donant suport perquè comprenen la situació”, apunta.
“Ni saben què és un negoci”
Les queixes per la gestió erràtica que ha fet el Govern del tancament de bars i restaurants també se senten en boca del propietari de L’Anxoveta de Sants, un bar que fa quatre anys que Jordi Ibáñez va obrir al barri barceloní i que amb poc temps s’ha convertit en un punt de trobada de molts veïns de la zona. “És una merda”, afirma sense eufemismes aquest restaurador que té dues empleades a l’atur temporal. Dirigeix crítiques dures contra l’estament polític: “Ni saben què és un negoci i la majoria no ha fotut brot en sa vida”. Lamenta també que la mesura anés precedida de filtracions i especulacions a la premsa i assegura que no tenen la impressió que se’ls tingui en compte per a res. Fins a aquest nou tancament les coses anaven bé. “L’octubre va ser espectacular, malgrat les limitacions la clientela trucava i si no podia venir a una hora venia a una altra, es repartia, cada vegada anava millor”, explica. Ibáñez també ha demanat un crèdit ICO per sortir del forat, pensa que podrà resistir, però és conscient que l’ajuda estatal es limita a endeutar-se en “condicions bones”.
