La immensitat de l’espai exterior ens té acostumats a una paciència infinita, on els moviments dels cossos celestes es mesuren en escales de temps inabastables per a la nostra ment. Durant anys, la ciència s’ha limitat a observar el cel esperant que les coses passin de manera previsible, confiant en la precisió mecànica de l’univers. Però de vegades, la realitat espacial decideix jugar amb nosaltres i saltar-se totes les regles establertes fins al moment.
Això és exactament el que ha succeït amb TOI-2535 b, un exoplaneta del tamany de Júpiter que ha protagonitzat un fenomen inèdit fins ara. El cos s’ha esvaït de la vista dels nostres telescopis sense una explicació lògica aparent, deixant perplexos a tots els investigadors que seguien de prop la seva òrbita. (Sí, nosaltres també alucinem amb aquest gir de guió còsmic).
El misteriós comportament d’un gegant gasós
La història d’aquest cos celeste va arrencar el 2019, quan el telescopi espacial TESS de la NASA va començar a monitoritzar la seva presència al voltant d’una estrella enana K situada en la constel·lació del Cuervo. En aquells primers moments, tot semblava seguir el guió previst, amb el planeta creuant regularment per davant del disc estelar. Tanmateix, la situació va torçar-se a mesura que avançaven els mesos d’observació.
Els tránsits van tornar-se completament caòtics, amb retards i avançaments de fins a sis hores sobre l’horari previst. El veritable drama va arribar quan la trajectòria va començar a desplaçar-se cap a la vora de l’estrella, reduint la durada i bloquejant cada cop menys llum fins a desaparèixer per complet entre 2025 i març de 2026. Aquesta desaparició sobtada suposa la primera vegada que veiem un exoplaneta confirmat deixar de transitar en una escala temporal tan reduïda.
La distància entre el centre de l’estrella i la trajectòria del planeta va canviar a un ritme de zero coma setze a l’any, el registre més ràpid mai midol en un sistema d’aquestes característiques.
Per entendre quina força invisible podia provocar un canvi tan dràstic, un equip d’investigació va haver de recórrer a l’espectrògraf NEID, situat al telescopi WIYN de l’Observatori Nacional de Kitt Peak a Arizona. Les dades obtingudes apuntaven directament cap a un element clau que fins llavors havia passat totalment desapercebut en les nostres lectures astronòmiques.
La influència del veí invisible
El responsable d’aquest efecte màgic no és altre que un planeta company, amb una massa com a mínim similar a la de Saturn, que orbita extremadament a prop. Aquest veí desconegut està inclinat almenys cinc graus respecte a l’òrbita del protagonista principal, provocant una constant tensió gravitatòria que altera per complet la seva estabilitat física.
A causa d’aquesta proximitat extrema, la gravetat del company tira constantment de TOI-2535 b, fent que la seva òrbita es bambolegi de manera idèntica a una peonza a punt de caure al terra. Aquest complex mecanisme físic es coneix amb el nom de precesió nodal, i demostra fins a quin punt els sistemes planetaris poden ser dinàmics i extremadament vulnerables.
Per comprendre-ho millor, s’acostuma a utilitzar l’analogia del nostre propi satèl·lit natural i la Terra. Si la lluna estigués perfectament alineada amb el nostre planeta, tindríem un eclipse solar cada mes, però la seva inclinació natural fa que aquests esdeveniments siguin autèntiques rareses dins del calendari astronòmic.
Una rareza dins del panorama galàctic
No ens trobem davant del primer cas documentat d’alteracions orbitals en el cosmos, ja que en el passat ja vam ser testimonis del comportament de Kepler-413b, el qual va deixar de transitar durant vuit-cents dies. No obstant això, en aquell precedent concret, el responsable directe d’alterar la ruta era el tiró gravitatori de les estrelles d’un sistema binari.
També coneixem situacions com la de TOI-1518b, una òrbita que precesa i que podria deixar de ser visible en un futur proper, tot i que en aquest escenari el causant és el propi achatament de l’estrella central. El que fa realment únic a TOI-2535 és que tota la transformació ve provocada exclusivament per un altre planeta gegant.
Ens trobem davant d’una autèntica anomalia galàctica que reescriu allò que sabem sobre la interacció entre gegants gasosos en períodes curts. La recerca continua oberta i la comunitat científica manté la mirada fixa en aquest racó del firmament a l’espera de nous girs inesperats. Quines altres sorpreses ens amaguen els sistemes planetaris que creèiem conèixer a la perfecció?
