Quedar-se un divendres a la tarda llegint un llibre al sofà en comptes de sortir a un bar ple de gent no té per què indicar que una persona sigui antisocial. La realitat de moltes rutines s’allunya d’aquesta etiqueta ràpida i busca espais de pausa que sovint costen de trobar en el dia a dia.
Hi ha una tendència molt natural a mirar amb cert recel qui rebutja un pla social. Des de fa temps, aquest comportament s’ha catalogat ràpidament sota el terme antisocial, (oblidant que el descans mental és una necessitat biològica), sense tenir en compte que l’elecció de la tranquil·litat forma simplement part d’un altre estil de vida perfectament compatible amb qualsevol entorn.
El temps que passem a soles no s’ha de veure com un càstig, sinó com un espai necessari per escoltar allò que el soroll del dia a dia ens impedeix percebre amb claredat.
Per entendre aquest fenomen, la psicologia moderna ha fet un pas endavant important diferenciant dos tipus de soledats ben diferents. D’una banda, existeix una vivència orientada a la relaxació i a l’autoconeixement, que és exactament la que experimenten les persones quan decideixen quedar-se a casa gaudint d’una sèrie o d’una lectura reposada. De l’altra, existeix una variant més agressiva i associada a un sentiment profund de desconnexión social que moltes vegades camina de la mà d’una autoestima tocada.
La importància de regular les emocions a través del silenci
Un pódcast publicat per la Asociación Americana de Psicología, conduït per les acadèmiques Thuy-Vy Nguyen i Netta Weinstein, posa sobre la taula les qualitats a llarg termini que guanyen les persones partidàries d’un estil de vida solitari de manera voluntari. Entre aquests avantatges destaquen directament la reducció de la hormona de l’estrés, una cognició molt més aguda i un estat d’ànim globalment superior.
Aquestes conclusions s’alineen amb un treball qualitatiu difós per la Biblioteca Nacional de Medicina, que adverteix com aquelles persones que reserven moments d’intimitat desenvolupen un aprenentatge molt més profund sobre elles mateixes. Aquests instants de desconnexió permeten que aflorin pensaments i records que la ment prefereix guardar en un calaix quan està envoltada de gent. Així, s’aconsegueix donar una resposta franca i sincera a qüestions que, d’una altra manera, es queden sense resoldre.
Durant el període de confinament pel COVID-19, molts ciutadans es van trobar de sobte davant del mirall de la seva pròpia companyia durant llargues temporades. enfrontar-se a qüestions com si s’havia actuat correctament en determinades peticions o analitzar el motiu real d’una discussió en un entorn totalment solitari facilita respostes sinceres, allunyades de qualsevol prejudici o tapadera social.
El refugi perfecte per a la creativitat i la llibertat
No és casualitat que una bona colla d’artistes i científics busquin sistemàticament entorns tranquils, fugint del bullicio de les grans ciutats. Investigant sobre la teoria del comportament solitari, els psicòlegs Long i Averill van concloure que aquells individus que s’atorguen temps a soles de manera voluntària manifesten nivells molt més elevats d’originalitat, revelacions innovadores i ensoñacions imaginatives.
Els neurocientífics suggereixen que la xarxa neuronal del cervell pot fluir sense cap mena de limitació en les etapes de major soledat. Aquesta llibertat mental afavoreix directament la creació artística, la resolució d’equacions matemàtiques complexes o la planificació estratègica de nous negocis, eliminant la pressió externa de l’entorn.
En la mateixa línia, la Teoría de la Autodeterminación, defensada per Richard Ryan i Edward Deci, afirma que el ser humano només pot prosperar de veritat quan satisfà de manera equilibrada l’autonomia, la competència i la connexió. Desenvolupar aquesta autonomia aporta una claredat enorme a l’hora de triar segons els criteris propis, fent molt més fàcil declinar aquelles propostes socials que no convencen gens.
Menys vincles superficials i més motivació pròpia
Un experiment recent realitzat per Nguyen, Ryan i Deci amb adults als quals es demanava estar a soles durant un quart d’hora diari demostra que desconnectar breument de la societat ajuda a generar calma i millora la regulació emocional. Accions tan senzilles com meditar, posar nom als sentiments o repensar esdeveniments quotidians preparen el terreny per afrontar futures situacions d’estrès amb una paciència molt més sòlida.
Aquesta necessitat d’enfocament troba un aliat en l’entorn laboral i personal. Autors com Cal Newport, al seu llibre Trabajo profundo, assenyalen que la concentració sostinguda sense distraccions constitueix l’estàndard d’or per obtenir resultats de gran valor, ja que una simple interrupció al passadís o un missatge al mòbil frenen el rendiment en tasques complexes.
A més a més, un estudi de la Biblioteca Nacional de Medicina apunta que els adults que inverteixen més temps en la seva pròpia companyia tendeixen a prioritzar cercles socials molt més tancats en lloc de mantenir nombrosos vincles superficials. El motiu és que valoren intensament el temps compartit i prefereixen destinar-lo a persones que realment aportin valor a la seva necessitat social humana.
Triar un passatemps allunyat dels estàndards imposats per l’entorn reforça la denominada soledat positiva. Tant la literatura com la reflexió personal sovint es vinculen a la sabiduria, però moltes vegades només busquen l’aprovació aliena. Fer allò que apassiona de forma individual, tant si està ben vist com si no, enforteix la motivació intrínseca i eleva el benestar general de la persona. T’has plantejat mai quant de temps real dediques al dia a estar a soles amb tu mateix sense pantalles ni soroll pel mig?
