La manera d’omplir la nevera ha experimentat un gir radical que va molt més enllà d’una simple qüestió de preus. Al contrari del que es podria pensar quan s’analitza la cesta de la compra, el cost final no sempre és el factor determinant que empeny els consumidors a canviar de comerç. (Sí, nosaltres també alucinàrem quan ho vam analitzar a fons).
La realitat quotidiana imposa un ritme d’allò més accelerat que acaba condicionant cada decisió domèstica. Francisco, un peixater que coneix de primera mà l’evolució del sector, assenyala directament a la falta de temps com el principal enemic del comerç de barri davant de les grans superfícies.
Al treballar ambdós cònjuges a la llar, molts clients concentren la seva compra en grans supermercats que ofereixen producte net i envasat. Aquesta alternativa, tot i que pot resultar més cara, permet estalviar un temps preciós i evitar les esperes habituals als establiments especialitzats. La rapidesa i comoditat de no fer cua resten vendes de manera constant a la pescaderia tradicional.
Comprar peix net i envasat s’ha convertit en una prioritat per a moltes famílies que no tenen temps material per fer cues.
Aquest fenomen de canvi en els hàbits coincideix amb una davallada històrica en el consum d’aquests aliments frescos als habitatges. El consum de peix a Espanya ha descendit al voltant d’un trenta per cent durant la darrera dècada i se situa per sota dels divuit quilos per persona a l’any, ben lluny dels prop de quaranta quilos que s’assolien a principis de segle. A més, cada vegada tenen més presència els formats preparats, filetejats i envasats, que requereixen menys temps de dedicació als fogons.
La transformació del pressupost familiar
Malgrat que la comoditat pesa molt en la balança, la variable econòmica tampoc passa desapercebuda per a unes economies domèstiques molt castigades per la inflació. El peix fresc presenta variacions constants de preu, ja que depèn de la temporada i del volum de captures que arriba a les llotges, la qual cosa obliga a calcular cada euro abans d’omplir la cistella.
No obstant això, el peix congelat i el processat han experimentat increments especialment acusats que tensionen encara més el pressupost. Un dels exemples més cridaners d’aquesta escalada és el bacallà, el preu del qual va passar d’onze euros amb vuitanta-cinc cèntims per quilo a disset euros amb vuitanta-cinc cèntims en menys de sis mesos. A més, el sector adverteix que el bacallà salat de temporada podria encarir-se uns cinc o sis euros més per quilo.
Altres productes molt demandats, com la rosada —especialment consumida a Màgaga— i el peix espasa, també han registrat importants pujades que obliguen a replantejar la planificació setmanal. Davant d’aquesta situació, les famílies amb pressupostos ajustats compren més a principi de mes al cobrar o aprofiten les baixades de preu del producte fresc per omplir el congelador.
Un ofici amenaçat per la falta de relleu
Les dificultats econòmiques i el canvi de costums no arriben sols, sinó que s’acompanyen d’un problema estructural molt profund que posa en perill la supervivència de tot el model de comerç de proximitat. Es tracta de la falta de relleu generacional, un obstacle que amenaça seriosament el futur de les pescaderies tradicionals de barri davant de l’avanç imparable de les grans superfícies.
La realitat d’aquest ofici exigeix unes condicions laborals dures que no resulten atractives per a les noves generacions. La jornada pot començar a les cinc de la matinada i obliga a realitzar un treball físic exigent, amb horaris llargs i un gènere extremadament pereceder que no tolerta gaires marges d’error.
Aquesta naturalesa del producte obliga a calcular les compres diàries amb exactitud per a que no sobri res i evitar així pèrdues econòmiques desastroses per a petits negocis. La falta de vocació entre els joves i la proximitat de jubilació de molts professionals auguren un futur complicat per a unes botigues que lluiten diàriament per mantenir obertes les seves persianes. On faràs la compra de peix la setmana que ve?
