En un de cada tres llars del nostre país es convivia fins ara amb total normalitat al costat d’almenys un animal de companyia, un panorama que dibuixa una societat profundament unida als seus amics de quatre potes. De fet, segons la informació resultant dels registres d’aquestes mascotes a les comunitats autònomes espanyoles, en l’actualitat hi ha més de tretze milions d’animals de companyia registrats i identificats. Vivim en un entorn on la nostra relació amb gossos i gats ha deixat d’enquadrar-se en la simple tinença per passar a un terreny on la protecció i la dignitat són el centre de tot.
Aquesta transformació en la nostra manera de conviure té un reflex directe en les exigències legals que ja s’estan aplicant als propietaris d’arreu del territori. (Sí, nosaltres també vam alucinà quan vam veure la lletra petita). La realitat és que des de setembre de l’any 2023 va entrar en vigor la llei de benestar animal, una normativa que no busca regular als animals com un element més dins de la nostra activitat econòmica, sinó regular el nostre comportament directe cap a ells com a éssers vius dins del nostre entorn de convivència.
Les obligacions reals per a tots els propietaris
El principal objectiu d’aquesta llei no avala tant les condicions que s’ofereixen a les mascotes com el reconeixement de la seva dignitat per part de tota la societat. Per tant, la norma estableix de manera taxativa que totes les persones estan obligades a tractar als animals conforme a la seva condició de seres sintients, un concepte clau que modifica per complet les nostres responsabilitats diàries. Si tens un gos o un gat a casa, has de complir de manera estricta amb totes les obligacions estipulades en l’article 24 de la normativa vigent sense cap mena d’excusa.
Entre aquestes exigències legals destaca una condició que afecta de manera directa la nostra rutina amb ells i que suposa un error greu si es passa per alt. S’estableix obligatòriament que tots els propietaris han de mantenir permanentment localitzat i identificat l’animal conforme a la normativa. (I compte perquè el marge de maniobra és mínim si passa alguna desgràcia). En cas de pèrdua de la mascota, la llei obliga els amos a comunicar a l’autoritat competent la pèrdua o sustracció de l’animal en el termini màxim de quaranta-vuit hores des de que es va produir la mateixa.
No tenir localitzat el gos o el gat segons marca la llei ens pot portar un disgust econòmic brutal per un descuit que podem evitar fàcilment.
Les multes que arriben si no complim la norma
Per a aquells que no compleixin amb la normativa vigent es detallen una sèrie de sancions molt clares que no entenen d’oblits ni de desconeixement de la llei. Si la infracció comesa es considera lleu, l’administració competent pot limitar-se a advertir el propietari o imposar-li una multa que oscil·la entre els 500 i els 10.000 euros. (Una quantitat gens menyspreable per al nostre bosillo que ens obliga a extremar les precaucions des d’aquest mateix moment).
Les coses es posen molt més series quan avancem cap a supòsits de major gravetat dins del text legal aprovat per protegir els nostres animals de companyia. En els casos un poc més greus les multes van de 10.001 a 50.000 euros, un autèntic cop financer. I finalment, es reserven les quanties més desorbitades per als casos més seriosos, com ara quan el animal mor (sempre que els fets no siguin delicte) o es realitza un sacrifici sense autorització prèvia. En aquestes situacions extremes, la multa arrenca directament en els 50.001 euros i pot arribar a assolir els 200.000 euros.
La responsabilitat de conviure amb un animal
Aquesta situació ens recorda que la nostra vinculació amb els animals de companyia requereix una atenció constant per evitar ensurts derivats de la burocracia i la normativa actual. Davant una sensibilització creixent de la ciutadania cap a la necessitat de garantir la protecció animal, l’administració ha decidit endurir el control sobre la ubicació real de cada gos i gat registrat. Tenir més de tretze milions d’animals censats implica que el marge per a la improvisació s’ha acabat definitivament i que qualsevol despist ens pot sortir molt car.
La clau per esquivar qualsevol sanció passa per revisar que les dades d’identificació estiguin al dia i respondre amb la màxima celeritat davant qualsevol imprevist que pugui sorgir al carrer o a casa nostra. Si es produeix un despist, recordar la franja de quaranta-vuit hores per avisar les autoritats és l’única manera de mantenir-nos dins de la legalitat vigent. Al final, protegir els nostres animals també significa protegir el nostre patrimoni familiar d’un error que podem evitar sent proactius. Quines mesures has pres tu per assegurar-te que la identificació del teu pelut està completament al dia?
