13.100 joves de 18 anys s’han apuntat a la campanya que els oferia la subscripció gratuïta a una revista. Com valora aquesta iniciativa de la Generalitat?
Ha estat una bona manera de fomentar la lectura i em consta que hi hagut un esforç perquè les subscripcions fossin majoritàriament de publicacions en català, però trobo que no té massa sentit que la Generalitat també es dediqui a promocionar la lectura en castellà entre els joves de 18 anys, perquè si hi ha un dèficit de lectura és de publicacions catalanes.
Quin paper juguen les revistes en la difusió de la llengua i la cultura catalana?
Un paper fonamental. Davant la manca de referents en llengua pròpia, petites editorials han anat creant una xarxa de comunicació en català. Catalunya és un país de revistes segurament perquè tenim una manca de grans productes editorials o grans diaris fets i pensats en català. Són les petites publicacions les que fan la funció d’aquest espai comunicatiu.
Pot viure una revista en català sense subvencions?
Són fonamentals. Si volem igualtat de condicions, també les hem de tenir en aquest àmbit. Si una publicació en castellà té ajudes del ministeri de Cultura, nosaltres també les volem. Sense les ajudes públiques no hi podrien haver més de 150 publicacions.
S’han produït novetats en les subvencions amb el tripartit?
Ara arriben més tard. Som a novembre i encara no s’ha liquidat la totalitat de les pertanyents al 2007. No sabem quan ens pagaran, i no sabem quins dels projectes que han presentat els editors han estat aprovats. El sistema de subvencions en aquest moment és totalment caòtic. Està desregulat. Ja va haver-hi problemes l’any passat, i enguany s’han arribat a uns límits insostenibles.
Quina és la situació de les revistes en català respecte a la resta de l’estat espanyol?
De discriminació. Les grans marques estatals boicotegen les publicacions en català. Quan les gran centrals de compra arriben a una publicació en català diuen: “Això és un producte regional, no interessa”. En canvi, en castellà, tot i tenir la mateixa tirada accepten posar publicitat.
142 revistes, 700.000 exemplars i 2,5 milions de lectors. Cal créixer o consolidar aquests números?
En el futur cal apostar en dues línies: creació d’editorials cada cop més potents a partir de la unió de diferents editors i creació de mitjans transmediàtics. El mateix redactor que s’ocupa de la revista, també actualitza la pàgina d’internet i surt al carrer amb una càmera.
L’intent d’adaptar formats estrangers en català, el cas de NAT o Time-Out, no han acabat de quallar. Per què creu que no han donat resultat?
Està clar que nosaltres no podem copiar les estructures editorials de llengües i mercats més potents, no podem copiar el model espanyol, alemany, nord-americà, de grans editorials i pensar que podem competir amb ells. No podem oblidar la nostra idiosincràsia.
Per què encara no hi ha revistes del cor o publicacions per adolescents en català?
Segurament és perquè no hi ha mercat. Són publicacions que venen a Catalunya entre 30.000 i 40.000 exemplars però que no se sostenen per les ventes sinó per la publicitat. Sense la inversió privada no pots fer una publicació competitiva i de gran consum. Si no fem una publicació encarada al públic teenager en català és perquè no tenim suficient suport publicitari.
Les revistes en català s’han de recolzar per aquest motiu o per què són bones com a producte?
S’ha de donar suport perquè són en català, segur. Si són en la llengua pròpia del país han de tenir les infraestructures i les ajudes per poder tirar endavant. Ara bé, també hem de demanar l’excel•lència, que siguin de qualitat. Per tant, està bé que hi hagi moltes revistes en català, però també cal que els continguts siguin competitius i potents, especialment en una situació de mercat com la nostra, on a prop hi ha els mercats en francès o castellà que són molt potents.
