La ballarina i coreògrafa Núria Guiu; l’associació d’escriptors PEN Català pels cent anys de defensa de la llibertat d’expressió i de la literatura i la llengua catalanes; el dramaturg Jordi Casanovas; el projecte cultural Càntut, informa l’agència ACN. Cançons de tradició oral per difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines; i l’escriptora Rosa Fabregat han estat distingits amb els Premis Nacionals de Cultura 2022, que ha anunciat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). L’acte de lliurament ha tingut lloc a l’auditori Fundació Miró de Barcelona. Els guardons són la distinció cultural més important del país i s’atorguen anualment a persones, entitats o institucions que hagin contribuït a la creativitat.

El plenari del CoNCA destaca de Guiu (Mollet del Vallès, 1985) la seva proposta de llenguatge artístic i codi propi com a creadora on indaga com a coreògrafa la relació de la dansa amb l’entorn digital, “sempre amb una mirada socioantropològica”. Graduada a l’Institut del Teatre en dansa clàssica, va formar part d’IT Dansa i posteriorment ha treballat com a ballarina en diverses companyies internacionals. A més de la seva excel·lència artística, gaudeix d’una gran projecció nacional i internacional, que ha trobat suport en diverses estructures i festivals d’arreu d’Europa.

De la seva banda, la distinció al PEN Català arriba coincidint amb els seus 100 anys de defensa “continuada” de la llibertat d’expressió i de la literatura i la llengua catalanes. El PEN Català és el tercer dels centres creats arreu del món a partir de la crida del PEN Club, nascut a Londres el 1921, a crear una xarxa internacional en defensa de la lliure circulació d’idees i la llibertat d’expressió a tot el món. Per al CoNCA, és un exemple del valor de la creació, de la solidaritat i de l’intercanvi franc entre literatures i cultures en el nostre temps convuls i una manera de recordar que els conflictes, la censura i la violència sempre poden trobar un espai de pau en les lletres, en les arts.

Quant a Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), el plenari posa en valor la seva proposta de teatre documental amb un component social i polític que li ha permès denunciar aspectes de la societat que “de forma habitual no es troben als escenaris”. “El seu exercici de desconstrucció relatiu a la societat catalana o a la seva capacitat d’autocomprensió ha trobat també l’aplaudiment en altres llocs del món”, s’afegeix. Casanovas ha escrit més d’una trentena de textos, que s’han representat a diversos països del món i ha estat impulsor de projectes de difusió de la dramatúrgia catalana contemporània.

Sobre el Càntut, ha rebut la distinció per la vàlua del projecte nascut l’any 2012, que recull i difon el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines amb una clara vocació intergeneracional i de donar valor a la tradició apropant-la a l’actualitat, així com per “l’encert en la innovació” i la capacitat de projecció d’un aspecte “sovint menystingut de la cultura”.

Finalment, de Rosa Fabregat (Cervera, 1933) en destaquen la seva llarga trajectòria literària i de compromís cultural des que va començar a escriure als 14 anys. S’ha dedicat principalment a la poesia, però també la novel·la i l’assaig, des de “llocs innovadors per a la seva generació, com ara la ciència-ficció i el feminisme”. Pel Consell, la seva trajectòria literària és “constant i perllongada, sempre atenta a la problemàtica contemporània, sense renunciar a la confrontació entre realitat i la interpretació lírica”.

Uns Premis Nacionals amb canvis

Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932, es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938 i es van reprendre el 1982 amb l’arribada de la democràcia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El 1995 va crear la denominació de Premis Nacionals de Cultura per a uns premis que s’atorgaven a diversos àmbits culturals i disciplines artístiques.

Des del 2009, el CoNCA atorga les distincions, quan el Parlament va crear l’òrgan. Ja sota la direcció del CoNCA, els Premis Nacionals de Cultura continuen evolucionant amb l’objectiu d’adaptar-se als nous temps i transcendir els sectors culturals. Així doncs, el 2013 es va aprovar un decret que limitava els guardons a una única categoria, Premi Nacional de Cultura, sense fer distincions per sectors i limitats a un màxim de deu.

A partir del 2020, amb l’objectiu d’incrementar el reconeixement i el prestigi de la màxima distinció cultural del país, el plenari del CoNCA els torna a reformular i limita a cinc les persones o entitats guardonades per la difusió de la seva obra, de la seva trajectòria intel·lectual, artística o d’identitat compartida.

Nou comentari

Comparteix