“Estás asustado, tu vida va en ello, pero alguien debe tirar del gatillo“, tronava la veu trencada del Boni amb No hay tregua. Van ser més de mil concerts defensant aquella Barricada, que era grup i era posició política fins que, ara fa dos anys i mig, Javier Hernández -nom real del Boni- va deixar-se la veu en una operació de laringe contra el càncer que se’l menjava. Finalment, aquest divendres el cantant i guitarrista de Barricada ha estat derrotat per la malaltia que arrossegava des de fa anys.
Barricada va ser un dels grans noms de l’escena basca -i de tot l’Estat- dels anys vuitanta. A diferència d’altres grups mítics, com Kortatu o Ertzainak, aquest grup navarrès va mantenir-se allunyat de la disciplina de l’esquerra abertzale, tot i que sempre se’l va incloure sota el paraigua del rock radical basc. Barricada tampoc no va seguir la moda del punk/ska imperant en aquell moment i va preferir un so molt més hard rock.
El Boni, igual que el seu company i baixista Enrique Villareal (el Drogas), van convertir-se en icones dels anys vuitanta i, al igual que La Polla Records, van aprofundir en lletres antisistema i contra la religió catòlica que els van costar diverses topades amb la les discogràfiques i els jutjats.
Barricada sempre va mantenir la popularitat fins el seu comiat en un concert multitudinari el 23 de novembre de 2013 al pavelló Anaitasuna de Pamplona, culminant així 31 anys ininterromputs damunt dels escenaris. “Cuando se aprende a llorar por algo también se aprende a defenderlo”, i el Boni ho va defensar fins al final.
