Tècnics de la Generalitat han exhumat fins ara 35 cossos d’una fossa comuna al cementiri vell d’El Soleràs (Les Garrigues), un poble de 350 habitants on entre el juliol de 1938 i finals d’aquell mateix any hi ha haver un hospital de campanya per tractar ferits de la Guerra Civil, especialment de la Batalla de l’Ebre. Les excavacions van començar el 16 d’octubre i fins ara s’han pogut excavar dues rases, de manera que el nombre de cossos probablement augmentarà.
Dels cossos localitzats n’hi ha set que corresponen a soldats del bàndol nacional i 25 republicans, segons ha explicat aquest dilluns l’arqueòloga i directora de l’excavació, Anna Camats. Les restes dels cossos seran analitzades i es creuaran les dades amb la informació genètica recollida en el marc del Programa d’identificació genètica, que es va posar en marxa al setembre del 2016 i que compta amb 1.023 proves genètiques fetes a familiars de persones desaparegudes.
Abans de l’excavació es va fer una recerca a nivell històric per saber de primera mà la informació que estava a disposició de testimonis. A partir d’aquesta informació es coneixia que en aquest cementiri vell hi havia quatre rases, i que la majoria de soldats enterrats procedents de l’hospital del poble. Les informacions es van corroborant a mesura que es desenvolupa l’excavació. De fet, a mesura que s’han trobat els cossos s’han recollit evidències. Per exemple, en els cossos localitzats a la primera rasa es reconeix que han rebut “tractament, intervencions quirúrgiques per amputacions, venes enganxades al cos, embolcallats amb teixits que podrien ser mantes i la majoria no porten les botes posades”.
Individus amb plaques d’identificació
En una segona rasa s’han trobat soldats disposats de manera diferent, molt més ordenadament, amb la indumentària pròpia i les bots posades. Entre les restes també hi han localitzat botons. “A tall d’hipòtesi —explica Camats— es tracta possiblement de soldats de tropes republicanes de la Batalla de Les Garrigues, de finals de 1938”. En tres cossos hi ha indicis clars perquè s’han trobat tres individus amb la placa d’identificació amb el número del registre de soldats. Un d’aquests es correspon amb un dels soldats de les tropes republicanes que van caure al front i van ser enterrats a El Soleràs.
L’excavació permet fer una aproximació a la quotidianitat de la guerra i al context del moment perquè al costat dels cossos s’hi han trobat també objectes personals, sobretot pel que fals soldats nacionals, com ara navalles, cinturons o un encenedor. De moment no se sap exactament fins quan continuarà l’excavació perquè depèn de les troballes que es van fent. També la feina depèn de les rases que puguin aparèixer, la disposició dels individus i si surten molt superposats els uns amb els altres.
Un cop realitzada l’excavació la prioritat és la identificació dels individus, amb l’extracció de mostres genètiques personalitzades i el creuament amb les dades del banc d’ADN. A banda, es farà un estudi antropològic acurat per saber qualsevol indici que pugui ajudar a identificar els cossos.
La lleva del Biberó
L’antropòleg del camp, Diego López, ha explicat que dels cossos localitzats es pensa que la majoria són homes joves, probablement de la lleva del Biberó tenint en compte que procedien de la Batalla de l’Ebre. En dos casos s’ha pogut determinar les edats de dos dels cossos, un de 16 i un altre de 20 anys. La resta d’individus es trobarien entre els 20 i els 30 anys, però encara és aviat per determinar-ho. Les restes es traslladaran a un laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on es podrà especificar el sexe, l’edat acurada, alçada i altres característiques prèvies de l’individu que contribueixin a identificar-lo.
L’existència de la fossa comuna no era un fet desconegut entre els habitants d’El Soleràs. De fet, testimonis del poble han estat importants per aconseguir informació sobre la manera com arribaven els cossos fins a la fossa, tot i que ja es treballa amb testimonis de segona generació. “Els testimonis —comenta López— diuen cada nit sortia un individu amb carretó amb els cossos embolicats amb una manta i els abocaven directament, dos enterramorts treballaven de nit”.
L’alcalde d’El Soleràs, Jordi Sarlé Marfull (ERC-AM), ha explicat de la seva banda que la constància sobre que en l’indret hi havia cadàvers de la guerra civil s’ha tingut sempre al poble i fins i tot encara queda algun testimoni que havia vist els carretons fent viatges a les nits per traslladar els cossos. Pel que fa al valor de l’excavació, Sarlé ha comentat que al poble hi ha opinions diverses però ha opinat que “és molt important que es pugui trobar i constatar el que ha passat aquí perquè així ho recordem”. La memòria, ha afegit, “no s’ha d’oblidar i cal saber el que va passar per a, precisament, no repetir-ho”.
