Còrsega té identitat pròpia. La seva llegendària història, com a illa sotmesa a constants invasions i dures resistències, té com a lema de “sovint conquerida però mai submisa”. Aquestes darreres setmanes, amb l’assassinat del líder independentista històric Yvan Colonna a la presó, n’ha estat una prova. La seva antropologia ha configurat una visió de tòpics que han recollit amb traça i gràcia diversos còmics que han estat un veritable èxit. El caràcter, els costums, el menjar o les vicissituds polítiques han estat veritable combustible per als dibuixants i guionistes que han fet de Còrsega un escenari per somriure, malgrat la seva històrica sovint tràgica.
Sens dubte, formen part del panorama internacional els famosíssims volums Astèrix a Còrsega i El dossier cors, de la magnífica sèrie sobre el detectiu Jack Palmer, de René Pétillon. Però Còrsega també és un niu de creació de còmics amb força ironia i mordacitat sobre la idiosincràsia illenca. De fet, l’editorial Corsica Comix té diverses col·leccions, entre les quals hi destaquen les històries de Petru Santu, un avi cors perspicaç i corrosiu, i Razorbacu, un porc –animal típic de l’illa– que n’està tip i lluita contra els maquis que el volen caçar. Còmics amb una ironia profunda i desacomplexada sobre la vida illenca.
Astèrix a Còrsega, de Goscinny i Uderzo, és un dels àlbums més especials de les aventures del resistent gal. Com a exemple, no hi ha l’habitual mapa del poblet envoltat de camps romans, sinó de l’illa de Còrsega, i una introducció sobre els tòpics que envolten els llegendaris corsos i l’illa de la Bellesa. Aquesta història és el viatge que han de fer Astèrix i Obèlix per retornar a l’illa a Ocaterinetabellatxitxix, un cors presoner dels romans. L’aventura és un repàs entretingudíssim amb un retrat dels personatges divertit i mordaç. La migdiada, el clanisme, la vendetta pel deute de sang o el silenci cors basteixen un guió que dona una idea de la particularitat corsa. I sobretot, es descobreix una de les característiques dels corsos: “Són susceptibles!”.
Una altra obra monumental del còmic sobre Còrsega és El dossier cors, de Pétillon. Un títol que explica l’aventura del detectiu Jack Palmer a l’illa per trobar un cors a petició d’un notari parisenc. La història és un manual de com fer humor a través del dibuix i el guió. Pétillon retrata no només la complexitat del sobiranisme cors i les seves incomprensibles batalles -a ulls d’un pinzuti (un francés continental)- sinó que fica la banya en els nyaps de l’Estat francès per reprimir-lo. Gloriosa escena del segrest de Palmer per part de corsos i la seva posterior detenció per tres policies franceses -la Gendarmerie, la policia judicial i el cos especial antiterrorista de la fiscalia-. Un còmic per cargolar-se de riure i esbossar una imatge de la sociopolítica corsa.
Però els corsos també, contràriament a un mantra que s’ha anat creant, saben dibuixar-se a si mateixos i riure dels seus tòpics. A les grans llibreries d’Ajaccio hi ha un departament especials per als còmics sobre Còrsega amb els títols de Petru Santu i Razorbacu. Dos personatges absolutament imprescindibles que exploten l’autoparòdia amb un humor intel·ligent i sense estridències.
El primer és un avi cors que respon a l’arquetip illenc i la relació amb les noves generacions. El segon és un porc, un animal que a Còrsega trobes per tot arreu, que viu tocant allò que no sona als famosos maquis que tenen la fama de dominar el territori. El còmic deixa clar que abans que els corsos humans dominessin l’illa, ja ho feien els porcs. Com diu la dependenta de La Marge, la llibreria d’Ajaccio: “Ni la República francesa ni els maquis han pogut amb ells”.
