La línia vermella més gruixuda que ha traçat la CUP per asseure’s a una taula de negociació l’endemà del 27S per iniciar el procés amb Junts pel Sí, és el pla de xoc per treure de la pobresa extrema 472.000 catalans. La CUP, conscient que “la societat viu en una situació d’absoluta desesperació per les mesures econòmiques del capitalisme global”, avisa que el pla de xoc, que ha valorat en 6.900 milions d’euros, és “imprescindible i irrenunciable” a partir del 28 de setembre.
Així ho assegura l’economista Josep Manuel Busqueta, número 3 per Barcelona, que d’altra banda reconeix que el pla de xoc “no aconseguirà solucionar de forma real els problemes de la societat, perquè són problemes de fons”. Entre les mesures proposades, destaca l’aturada immediata dels desnonaments i acomiadaments, una mesura que, segons Busqueta, “no costaria diners”. En aquest sentit, la CUP aposta per la “contractació directa per part de les administracions” i una renda garantida ciutadana, així com “la reversió de les retallades socials i laborals i dels processos de privatització”.
Pel que fa a l’habitatge, es proposa impulsar un pla de lloguer social i d’ocupació pública, perquè “el parc públic d’habitatge és deficitari i a un preu que no és accessible perquè no es vol fer competència amb el parc privat”, argumenta la regidora de la CUP de Ripollet Pilar Castillejos. De fet, en alguns municipis catalans s’han començat a aplicar ampliacions dels lloguers socials i les accions per multar els bancs que disposin de pisos buits.
Un altre eix important és la pobresa energètica, perquè la CUP denuncia que “s’estan destinant diners públics a pagar les grans empreses subministradores”. En aquest sentit, la proposta de la CUP és “trencar aquest sistema i dirigir-nos cap a la municipalització dels serveis energètics i de l’aigua perquè tinguin una funció pública”.
