Nadine Romero (Manresa, 1996) ha estat treballant en la part digital d’Eufòria les últimes dues edicions. Molts l’han conegut ara com la presentadora de la postgala, per això, l’espai en què el Malbert i ella entrevistaven l’expulsat de la setmana i analitzaven tot el que es comentava a través de les xarxes socials. Més enllà d’això, és a TikTok on s’ha guanyat fama com a creadora de contingut en català amb un total de 135.000 seguidors. El Món l’entrevista per saber com compagina tot això amb el món de la dansa, del qual n’és professional i directora d’una escola de ball pròpia.
Molta gent t’ha conegut com la presentadora de la postgala d’Eufòria. Només fa un parell d’anys que et dediques a les xarxes socials. Com va arribar-te l’oferta?
Em van trucar directament i fixa’t, jo ni tan sols veia Eufòria. Havia vist alguna gala perquè la meva família ho veia, però jo els divendres sempre treballava i només m’apareixia de tant en tant algun clip del programa a través d’Instagram o TikTok. Ara bé, recordo que jo sempre deia que m’encantaria anar-hi com a creadora de contingut per parlar amb els concursants. Em van trucar per fer una secció al Loft d’iCat que presenten la Berta Aroca i la Xènia Casado. Allà treballava un noi que feia coses d’Eufòria i, des d’aquí, suposo van fixar-se en mi. Buscaven una noia amb un estil més desenfadat i vaig acceptar l’oferta per provar, ja que tampoc no sabia ben bé de què anava la cosa. Em van fer una sèrie de proves amb el cap del contingut digital i vaig començar amb Eufòria Dance i Eufòria.
Què et sembla la idea darrere d’Eufòria? Hi ha hagut molts concursos musicals, però a TV3 no tants.
M’agrada molt, la veritat. Penso que dona veu a Catalunya i a molts artistes catalans, així que pot fomentar la nostra llengua.
Quan acabava cada gala d’Eufòria, apareixíeu el Malbert i tu presentant el programa de la postgala en què parlàveu amb l’expulsat de la setmana i comentàveu què es deia a les xarxes socials. Quin era l’objectiu d’aquest espai?
Nosaltres havíem de portar la veu del poble a l’antena. Ho fèiem una mica en conya i intentant dir les coses amb humor. Volíem veure què deia la gent i comentar-ho amb els concursants, que no s’ho prenien malament sinó que entraven al joc. No ha agradat a tothom, però també està bé això. Entràvem a Twitter i fèiem un recull de tot el que deia la gent, que eren moltíssimes coses perquè hi havia molts memes, missatges… El contingut ens el donaven ells. No teníem un guió, simplement parlàvem a partir del to que hi vèiem.
Sempre s’ha dit que la gent és molt cruel a través de les xarxes socials. Heu vist molt odi cap als concursants d’enguany?
A vegades es passaven, la veritat. Nosaltres intentàvem llegir-los les crítiques d’una manera suau perquè, al final, formàvem part de l’equip. Ara bé, volíem que tingués el punt realista d’informar sobre tot el que deia la gent perquè veiessin quina era la realitat. Sí que és cert que hi ha gent que anava massa lluny… Per exemple, recordo que li deien a la Valèria que no era catalana perquè li agradava cantar temes de flamenc. Els concursants no havien estat de cara al públic abans i és normal que, moltes vegades, els acabessin afectant aquests comentaris. En el programa els han ensenyat a no fer massa cas, per això, se’ls ha ficat al cap que només els ha d’importar el que digui la gent que els estima. Perquè sí, hi ha hagut gent que tela. Ara que comencen les seves carreres, segurament també rebran alguna crítica que no els agradarà. Jo mateixa en tinc… Tothom pot opinar i és el que té.
Has treballat des de dins en les dues últimes edicions. Com ha estat el tracte amb els concursants d’una i de l’altra?
La primera vegada en la que vaig treballar amb ells era l’edició de l’Alèxia, la Sofia Coll… Em vaig enamorar molt d’ells perquè era la primera vegada que hi col·laborava. Ara bé, potser he passat més estones amb els d’aquesta temporada que amb el de la passada. Tenen un paper difícil amb nosaltres a la postgala, per això, ja que els fotem una mica de canya. A mi a vegades m’ha arribat a saber greu i he anat a parlar amb ells fora de càmera perquè no volia que se sentin malament. Jo no faig un paper al programa, jo soc així, però sí que és veritat que em sap greu dir-los certes coses quan sé que ells ho estan donant tot en el programa. Va bé parlar-ho amb ells i que sàpiguen el que hi ha, perquè aquest és un programa de televisió i han de ser conscients. Són ells mateixos perquè, darrere de càmeres, he pogut veure que actuen de la mateixa manera que mentre graven Eufòria. Els concursants són iguals davant i darrere de càmera, cosa que és d’agrair.
El Lluís ha estat el guanyador de la tercera edició, encara que poca gent s’ho esperava. Des de dins també es veia el Julien com a favorit?
Jo sempre vaig ser Team Lluís, sempre vaig confiar que guanyaria ell. A més a més, que la meva germana n’era una gran fan des del principi. Penso que és un molt bon guanyador perquè donarà joc i s’entregarà al que li agrada. Ho ha lluitat molt. Hem parlat de la relació amb la Misty amb ell i ho han portat d’una manera molt natural, no ens han posat línies vermelles en el programa en aquest sentit.
L’audiència d’aquesta edició ha tornat a ser molt bona. En el cas de la vostra postgala, quins números heu fet? Quina rebuda heu tingut?
La veritat és que ha agradat i ha fet uns números molt bons. Ens hem quedat molt sorpresos perquè ho veia molta gent encara que s’emetés ja molt tard durant la matinada. Recordo un dia prenent un cafè i sentir un home gran cantar la intro del nostre programa. A les dues de la matinada em veia aquell senyor? Doncs em va dir que sí, que li agradava el toc de frescor que aportàvem. Jo m’ho he passat superbé i hem tingut molt bon rotllo amb tot l’equip d’Eufòria.
Feies parella televisiva amb el Malbert, un noi que ha rebut bastant hate en els últims anys. Aquí, però, el seu paper ha estat bo?
Ens hem caigut molt bé. No ens vam conèixer fins uns minuts abans de començar el primer programa! En un principi l’havia de presentar jo sola, però a últim minut van decidir fitxar-lo. El seguia des de feia molt de temps i mai no m’hauria imaginat que tindríem tan bona relació. Sé que puc comptar amb ell i és molt guai. De cara al públic és veritat que ell té una imatge bastant forta… mentre que jo sempre he estat bastant blanca. Crec que aquest contrast és el que ens converteix en un bon duo. Li han donat per totes bandes, però sap portar-ho perquè és un noi llest.
Sorprèn que també us veiés gent gran, com l’home que comentaves, ja que la postgala tenia clarament un llenguatge i un estil més dirigit cap a gent jove.
Sí, però pensa que la gent jove també podia recuperar el programa després a través de Youtube. Hi havia bastant gent gran que ens veia, sorprenentment, ja que vèiem molts missatges de gent que ens aplaudia i ens deia que li agradava molt. Encara que també va haver-hi crítiques, és clar.
Hi haurà postgala d’Eufòria amb vosaltres dos l’any vinent també? En sabeu alguna cosa?
De moment, no sabem res i no hi ha res confirmat. Aquestes coses van com van… Ara bé, en tenim moltes ganes i estic contentíssima.
TV3 ha fet una aposta pel públic jove gràcies a SOM EVA. Què opines d’aquesta nova vida de la televisió pública? Van pel bon camí o encara han de fer continguts més atractius?
A mi m’agrada molt, ja que TV3 està donant oportunitats a gent més jove i en català. Fins ara, a televisió sempre hi havia hagut un perfil molt clar amb persones més grans i formals. Ha d’haver-hi aquesta part també, és clar, però cal més jovent en una part de la programació més col·loquial. Ara el SOM EVA del 3Cat permet que hagi nascut un panorama totalment nou, ja que no existia cap plataforma jove així. Els joves havien d’anar a d’altres que potser no eren en català. Estan creant programes i formats molt guais que la gent jove es mira! A veure si altres empreses que mai no facin res en català veuen que això funciona i fan el pas de provar-ho. Aquesta és la punta que pot fer obrir més portes.
És cert que, últimament, ha sorgit tota una fornada d’influencers i creadors de contingut en català. Fins fa res tothom ho feia en castellà perquè es pensava que, així, podies arribar a més públic.
Jo quan era petita recordo veure Polseres vermelles i altres sèries amb actors en català. Ara bé, va arribar un moment en què ens vam quedar sense res. Els primers creadors de contingut en català van adonar-se que no hi havia absolutament res d’això en el nostre idioma i van llançar-se a la piscina. Quan jo vaig començar en les xarxes socials, només coneixia a la Berta Aroca i la Juliana Canet perquè no hi havia ningú més. En el meu cas, tot el que feia era de manera autodidàctica perquè no tenia cap referent i no podia preguntar res a ningú. Per exemple, quan vaig començar a cobrar col·laboracions, no tenia ni idea de quant havia de demanar. Tu vas amb tota la bona fe del món i t’acaben enganyant… La meva primera col·laboració va viralitzar-se moltíssim, però van pagar-me molt poc i més endavant una persona que n’entenia em va dir que efectivament m’havien enganyat.
Us porteu tan bé entre vosaltres com sembla o és tot postureig?
Bé, depèn… Amb segons qui sí que som amics, mentre que amb d’altres no perquè tampoc no coincideixes tant. És impossible que et portis bé amb tothom amb qui treballes, doncs aquí el mateix. A mi em costa, també, prefereixo conèixer-me bé amb algú abans de decidir si som amics o no.
Tu vas començar a viralitzar-te a través de les xarxes i, de fet, encara avui molta gent et coneix com la noia de TikTok. Des del principi vas tenir clar que faries el contingut en català?
La cosa és que jo no tenia com a objectiu acabar sent creadora de contingut o treballar a televisió. De petita deia que volia ser famosa, però no ho tenia al cap realment. Jo soc ballarina, m’he dedicat a això tota la vida i he arribat a guanyar premis. De fet, treballo en una companyia de dansa que he creat amb la meva germana. Un dia en concret de la pandèmia, però, vaig gravar un vídeo en què explicava una anècdota que havia viscut mentre treballava de monitora de menjador en una escola. Ho vaig fer en català perquè a casa meva sempre he parlat en català i he pensat en català, no em vaig plantejar fer-ho en castellà per arribar a més gent. Aquell era el cinquè vídeo que penjava sense imaginar-me que arribaria a fer-se tan i tan viral. En només una setmana, vaig arribar a tenir 10.000 seguidors! La gent em demanava més històries amb què m’hagués trobat al menjador de l’escola i jo ho explicava perquè en tenia milers. Cada dia n’explicava una i, ràpidament, veia que tenia més i més reproduccions. Ara bé, no era conscient del que allò significava.
Al final, però, va sortir-te bé la jugada i fer-ho en català t’ha ajudat a fer-te un forat dins d’aquest món.
Sí, tot i que els meus números òbviament no tenen res a veure amb els que pot aconseguir Dulceida fent-ho en castellà. Gravar els vídeos en català fa que perdis oportunitats, però esperem que tota aquesta feina doni ales a altres plataformes que s’obrin a nosaltres perquè el català arribi a més llocs.
I també hi haurà gent que critiqui que facis els vídeos en català, és clar.
Sí, em diuen que estic donant cops de peu al català per la manera com parlo. I és veritat que jo poder soc una mica xarnega, però parlo així i molta més gent parla així. Potser d’aquesta manera arribo a més gent, què vols que et digui. I tot el que estic fent jo pel català? A vegades oblidem que el català evoluciona. Em fa ràbia, la veritat. Tinc 136.000 seguidors i ho faig en català! Sí que hi ha moltes més persones que parlen català, però totes consumeixen continguts en català? No. Mira el que tens i valora-ho.
Més enllà de TikTok, també et veiem a la postgala d’Eufòria, el Loft… Quins projectes tens ara mateix entre mans?
Tot just ara ha acabat aquesta postgala d’Eufòria, exacte, i també la temporada de Pisos d’estudiants que faig a 3Cat amb l’Àlex Tous. Esperem i desitgem que hi hagi una nova entrega perquè ha anat molt bé! Estem en el top 3 dels més vistos de tota la plataforma de SOM EVA, que està superbé perquè hi ha molts programes. A més a més, també tinc una secció al Loft d’iCat. Espero que tot això es renovi, la veritat. I tant de bo arribessin altres projectes, és clar. A mi m’encantaria tenir el meu propi programa presentat per mi sola, indagar, entrevistar gent, fer xou, un late night m’encantaria i crec que m’enganxaria molt… Tot és mirar-ho i per demanar no quedi.
Tens molt coneixement i experiència en ball, ho aprofitaries per parlar-ne en aquest hipotètic programa de la Nadine Romero?
Doncs mira, et sorprendrà saber que no. Soc una mica Hannah Montana, en aquest aspecte. Tinc aquí a Manresa la meva companyia de dansa i és complicat… Fa molt de temps que hi estic posada. No veig gens clar ajuntar les dues coses, la dansa i la creació de contingut. Jo dono les meves classes de ball i m’ho passo molt bé, però crec que és precisament perquè ho separo. Dissocio el meu hobby i tota la resta de la creació de contingut per a les xarxes i televisió. Ho separo moltíssim, encara que pugui fer crossovers mai no dedicaria un programa a aquest tema.
La feina de creadora de contingut és tan fàcil com diuen? Perquè, vist des de fora, sembla que hagueu d’estar tot el dia gravant absolutament tot el que feu i deu costar compaginar això amb la vida personal i la feina de ball en el teu cas.
No és gens fàcil. Aquesta última etapa ha estat bastant difícil per mi, de fet, has de compaginar tenir una vida privada amb què la gent et conegui. Jo vaig a la platja i sé que algú em reconeixerà, una cosa que em genera ansietat. M’ha començat fa poc, per això, quan realment he començat a ser conscient de les coses. Tu, a través de la pantalla, només veus números. Veus que un vídeo teu l’han vist 200.000 persones, però et quedes amb el número i no amb 200.000 cares. Potser estàs explicant allà una cosa superprivada teva i moltíssima gent ho està sabent. I compaginar-ho amb la feina, tampoc no és senzill. Jo he pogut mantenir la feina a la classe de ball perquè la meva germana m’ha ajudat a substituir-me quan jo havia d’anar a gravar.
I el tema parella? Tu publiques fotos amb el teu xicot, però ell no es dedica a aquest món. Això és difícil de gestionar?
Doncs sí… Tenim una línia vermella, per exemple, que és que no mostro cap espai del nostre pis. Ell no vol que surti perquè és la seva intimitat, mentre que jo sí que ho faria. Ell no vol sortir a molts vídeos perquè vol ser una persona privada, encara que jo li dic que ja no ho és perquè penjo fotos d’ell i la gent sap qui és encara que no faci contingut a la xarxa. Hem tingut discussions per aquest tema, ja que moltes vegades em pregunta per què no li he demanat haver publicat alguna cosa concreta. També m’enfada que em preguntin per què parlo castellà amb ell, ja que acabo justificant-me i després acabo debatent amb ell sobre el tema. És una mica complicat, però compensa… Aquí he trobat un món que m’encanta i vull lluitar per això. M’encantaria tenir el meu programa i continuar aprenent.
