La periodista i historiadora catalana Dolors Genovès ha mort als 67 anys. Havia estat directora de documentals històrics dels serveis informatius de Televisió de Catalunya, coneguts per no defugir temes polèmics com l’assassinat d’Andreu Nin o l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera. El primer d’aquests dos treballs va rebre un premi i el segon va portar-la als jutjats per una denúncia dels seus descendents que, finalment, va acabar guanyant ella.
Un dels seus projectes més ambiciosos i exitosos va ser l’Adéu, Espanya?, un documental que va emetre TV3 i que va captar l’atenció de més d’un milió de teleespectadors. Hi volia explicar que en altres països també hi ha regions que aspiren a tenir un estat propi, mostrar com són les relacions que mantenen aquests territoris amb els seus respectius estats i comparar aquestes situacions amb la que es vivia a Catalunya el 2010.
Volia normalitzar el debat sobre l’independentisme i demostrar que no era un fenomen únic al món. El documental va tenir molt ressò, ja que reflexionava sobre el moment en què ens trobàvem i es preguntava si encara era possible un diàleg amb Espanya. D’igual manera, també va voler constatar la dificultat de negociar per la cultura política que hi ha a Espanya.
El documental va triomfar, però també va rebre moltes crítiques. Però Genovès va entendre que hi hagué posicions contràries. En una entrevista a El Periódico, de fet, va deixar clar que considerava lògic que hi hagués comentaris negatius.
Alguns van pensar que el documental va ser premonitori de tot el que va venir després, però ella va voler restar-ne importància: “A vegades els periodistes l’encertem. Si et mous pel territori, intueixes coses. Quan vaig començar a preparar el documental em va semblar que es respirava alguna cosa, molt abans que se sabés que hi haurà consultes populars. Volia deixar clar que el cas de Catalunya no és insòlit ni singular, que és un més perquè en molts altres països hi ha gent que aspira al mateix. Tot això forma part el panorama democràtic, uns documentals que volen defensar una democràcia més profunda i perfeccionada”.
Guanyadora de premis pels seus documentals
Guanyadora de diversos premis, ha sigut sens dubte una de les periodistes més importants pel que fa a documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya. Membre de la societat catalana de comunicació i professora d’universitat, la seva pèrdua deixa orfe el món dels periodistes documentalistes.
Nascuda a Barcelona i veïna de Premià de Dalt des de feia més de 30 anys, va protagonitzar la Diada Nacional de Catalunya en el seu poble. Mai no va ocultar les seves idees polítiques, de les que presumia en les entrevistes que va concedir. Era directa i clara i deia les coses tal com les pensava.
Tenia clar que la independència catalana és possible, sempre i quan la majoria decideixi que vol la independència: “Aquest és un problema de relacions polítiques. Quan la majoria ho decideixi, acabarà sent un procés irreversible”, deia a Torna Veu fa uns anys.
4 
