Posar llum sobre aquells temes que han estat oblidats pels mitjans de comunicació és l’objectiu principal de l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics, un treball de denúncia exposa assumptes i problemes que han quedat al marge dels grans fluxos de notícies i reflexiona sobre com s’han tractat els esdeveniments més destacats de l’any. L’informe, presentat aquest dimecres a la tarda al Col·legi de Periodistes de Catalunya, compila gairebé una vintena de documents que aborden, entre d’altres, la persecució de l’independentisme, la repressió del dret de protesta en general i, també, la situació de les dones en alguns àmbits i la relació d’un moviment feminista que està començant a trobar espais als mitjans de comunicació, amb reportatges d’investigació, anàlisis elaborades per experts i infografies detallades.
La presentació, introduïda pel vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, ha comptat amb la presència de la presidenta de la Fundació Catalunya, Xesca Oliver; del president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Ferran Casas; i dels coordinadors de l’Anuari, Elisenda Rovira i Víctor Yustres. Tots ells han recordat la tasca de l’informe en favor de la defensa dels drets fonamentals, especialment el d’opinió i el de rebre informació lliure i veraç. Xesca Oliver ha destacat els canvis que han patit els darrers anys, com l’arribada de les xarxes socials, que ha passat de semblar un fet positiu a suposar una “sobrecàrrega” i una porta d’entrada de les ‘fake news’ que ha fet, precisament, que el periodisme fos encara més important, especialment en el cas de l’Anuari, que ha qualificat de “pilar de la democràcia” perquè denuncia les retallades de drets i les dificultats que tenen els professionals per fer la seva feina.
Ferran Casas, en nom del Grup Barnils, s’ha mostrat satisfet per poder presentar l’Anuari i, un any més, poder fer-ho al Col·legi de Periodistes. Casas ha considerat que aquest projecte és un dels més “emblemàtics” del grup perquè va “més enllà de la professió”. La voluntat de l’infome és trencar el que són percebuts com a silencis dels mitjans en diversos temes que han estat d’actualitat durant l’any. En aquest cas, el judici presos polítics catalans és un dels temes principals, tant en les irregularitats que s’han comès durant la instrucció com el seu empresonament preventiu i, també, si l’expressió “presos polítics” és la més adient per a descriure’ls. L’Anuari es fixa en com s’han tractat aquests aspectes tant als mitjans catalans com als espanyols i a la premsa internacional. Això, unit als casos recollits al Mapa de la Censura Mèdia.cat, fa arribar a una conclusió clara als periodistes, experts i estudiants responsables de l’Anuari: després dels indicis detectats al llarg de 2017, el 2018 confirma que “la repressió ha vingut per quedar-se”.
Pel que fa als presos, a més, també aporta un punt de vista de què s’ha parlat molt poc, el de la perspectiva de gènere, un dels eixos més importants d’aquest treball de denúncia. En aquest cas, un dels punts de mira és la situació que viuen les dones a les presons i, en concret, la de la consellera Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que han hagut de viure en la seva pròpia carn com “s’han d’adaptar a un sistema”, el penitenciari, “pensat per als homes”. El document també assenyala que, en aquests casos, les dones empresonades tenen “un doble estigma” perquè es percep que, a més del fet delictiu pel qual han estat processades o condemnades, han “fallat en el seu rol tradicional”. La situació de les dones preses, però, no és l’única mirada amb perspectiva de gènere de l’Anuari, que també conté treballs sobre el tractament que s’ha fet als mitjans del cas de “La Manada”, com afectarà la societat la creixent exposició mediàtica del feminisme, les condicions de treball precàries de les treballadors del Servei d’Atenció Domiciliària o com la violència masclista també és una violència institucional.
Elisenda Rovira ha volgut destacar el paper d’observatori constant dels mitjans de Mèdia.cat que, d’ençà de la primera edició de l’Anuari, de l’any 2010, ha tractat temes molt diversos i que han anat canviant amb el temps, amb l’objectiu d’aconseguir que “centrin l’agenda pública” i generin debat alhora que “fiscalitzen” la tasca dels mitjans. És per això que, més enllà de la visibilització de la repressió i de “l’efervescència” del feminisme als mitjans de comunicació, l’informe també recorda el desè aniversari de la caiguda de Lehman Brothers, un dels principals detonants de la crisi econòmica de 2008. Amb la distància que dóna el temps, l’Anuari s’atura a analitzar quin ha estat el relat que han ofert els grans mitjans de comunicació sobre els esdeveniments que s’han anat succeïnt i, a més, inclou un reportatge sobre les conseqüències sobre els treballadors, que han vist com les seves condicions laborals empitjoraven, els seus drets eren retallats i es veien abocats a l'”economia precària” actual. El mercat del lloguer, un dels grans temes d’actualitat, també és present amb una anàlisi en profunditat d’aquest fenomen a les capitals dels Països Catalans.
L’informe, coeditat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i Pol·len Edicions, també ha comptat amb el suport de la Fundació Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, a més de les universitats Ramon Llull, Pompeu Fabra, de Lleida, de València, de Vic, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. La publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració de 374 persones que, a través d’una campanya de micromecenatge, han superat l’objectiu inicial de 8.000€ i han aportat gairebé 10.800€ per il·luminar algunes de les zones fosques que, durant l’any passat, van quedar fora del focus dels grans mitjans de comunicació.
