Qui és Merlí?
Merlí és un professor de filosofia d’un institut públic de batxillerat. És un personatge que a l’inici de la sèrie està a l’atur i desnonat per no pagar el lloguer. Ell està separat, i la seva ex se’n va a Roma i li deixa el fill que tenen en comú a càrrec d’ell. Com que està sense un duro, i desnonat, es trasllada a viure a casa la seva mare, amb el fill. Aquesta és la seva situació personal. Troba una feina per cobrir una baixa a l’institut on estudia el seu fill. Per tant, el tindrà com a alumne, i com a fill. Ha de fer de pare, que és una part seva que no ha cuidat gaire.
I professionalment, qui és Merlí?
Com a professor, és un personatge polèmic. Un professor que té uns mètodes d’ensenyament molt especials, amb una vocació real per l’ensenyament, que empatitza molt amb els alumnes i els seus problemes. Però fa servir uns mètodes molt poc ortodoxes que el posaran en problemes amb part dels professors i en pares d’alumnes. És desconcertant, imprevisible i una mica gamberro. Té molts defectes també. Una mica immadur segons en què i molt madur en altres coses. És un personatge bastant calidoscòpic.
Com li arriba l’encàrrec per fer aquest paper?
Em van trucar des de la productora fa mesos perquè preparaven la sèrie. Primer no havia de fer el Merlí; havia de fer un altre personatge, el director de l’institut, però finalment van decidir que fes el Merlí…
Què li ha suposat fer aquest paper?
He gaudit molt. Per una banda, perquè mai havia fet un protagonista tan clar d’una sèrie, sortint gairebé al 80% de les seqüències. Això per una part. I per l’altra, sobretot, el que m’ha agradat més és el mateix personatge.
Com és això?
Vaig empatitzar molt amb ell. Vaig veure que tenia molts racons, molts registres, i això el feia molt atractiu. Un personatge que pot ser tendre i divertit, amb un humor sarcàstic… És un personatge crític i que té la seva ironia, i crític amb moltes coses, amb el sistema educatiu, i amb la manera de fer d’altres professors. És un personatge que és molt lúdic, que juga. És un home vital, que li agrada viure la vida, i que diu les coses tal com les pensa; no es calla res. Té una sèrie d’aspectes que em van motivar molt, i vaig trobar que era un personatge fantàstic. I no m’ha costat gaire entrar en el personatge, també perquè crec que en alguns aspectes m’hi puc, fins i tot, assemblar.
Com s’ha preparat el personatge?
Vam tenir uns assajos. Però tampoc tants! Ara no es treballa amb tant temps en aquest país… Els nois i noies sí que van tenir una preparació bastant a fons uns mesos abans. En el meu cas, jo em vaig incorporar més tard. Sí que he tingut algunes xerrades amb professors d’institut per tenir algunes dades, però el fet d’interpretar un professor, estar a una aula, em pensava que imposaria una mica, però no, ha sigut un plaer.
Una bona aula!
Els nois són uns grans professionals i molt disciplinats, i espontanis… ha sigut tot un gust treballar amb ells. I de seguida em vaig sentir molt còmode fent de professor, que no ho havia fet mai. El tema de la docència veig que em surt prou bé. Donen molta energia, i molt bon feeling. Ho fan de conya.
I quins altres projectes té entre mans Francesc Orella?
Ara mateix estic estudiant uns diàlegs d’un personatge per una pel·lícula que es roda durant aquest octubre i novembre. És un trhiller de tema d’advocats i assassinat, dirigit per Oriol Paulo. Faig d’advocat. I al novembre tinc una altra pel·lícula, que és la primera pel·lícula de ficció que fa Òscar Pérez. No em puc queixar!
