Imagina guanyar més de 3.000 euros al mes, tenir una carrera consolidada com a encofrador i, tot i això, sentir que la teva vida és una gàbia d’or. Això era exactament el que vivia en Bernat abans que un gir dràstic ho canviés tot.
Avui, als seus 40 anys, no busca nòmines ni hipoteques. El seu despatx és el Pirineu, casa seva està feta de palets reciclats i la seva felicitat, segons assegura, costa tot just 150 euros al mes. (Sí, has llegit bé: menys del que molts gasten en un sopar de cap de setmana).
Del infern del narcotràfic a la pau de la muntanya
La història del Bernat no és el típic conte de “tornada a la naturalesa”. Abans de trobar el seu refugi entre arbres, va recórrer un camí fosc. Després d’una infància aïllada en una masia, l’adolescència li va portar males companyies: el consum i la venda de cannabis i cocaïna es van convertir en la seva rutina. “Vaig invertir nou mil euros en cocaïna i m’hi vaig enganxar ràpid”, confessa.
L’espiral va acabar als calabossos dels Mossos d’Esquadra després de nou mesos de vigilància policial. Paradoxalment, la presó va ser la seva primera finestra a la lucidesa. Va ser allà on va començar a valorar el silenci i el temps, lluny de la pressió pels diners i el consum de substàncies. Les seves primeres sensacions de ser pres van ser de pau i tranquil·litat, ja que allà es va retrobar amb ell mateix.
El dia que ho va deixar tot
En sortir, va intentar tornar a la vida normal. Guanyava un sou envejable, però l’ombra de les velles addiccions va tornar a aparèixer. Va ser llavors quan va prendre la decisió que avui inspira milers de persones a les xarxes socials. “Li vaig dir al meu cap: plegue ara mateix, me’n vaig a fer el GR 11”. No era una fugida, era una cerca de propòsit.
Avui, el seu estil de vida és una lliçó d’autosuficiència radical. Es lleva a les 5:30 del matí, camina tres hores per la muntanya i té cura dels seus animals, amb els quals comparteix la seva cabana de materials reciclats. La seva dieta i el seu benestar depenen de l’entorn, aprofitant la recol·lecció de bolets i plantes medicinals per finançar-se.
És possible viure fora del sistema?
El Bernat no està sol en la seva aventura. A través del seu perfil a les xarxes socials i les seves activitats per a grups d’excursionistes, transmet un missatge clar: existeixen altres formes d’existir. Mentre molts persegueixen l’èxit tradicional, ell ha trobat el seu en el que anomena “cost zero” i una desconnexió total del soroll urbà.
No ha viscut sempre així, vivia normal, sent encofrador. Però, per a què vols un xalet si l’estàs pagant i no el gaudeixes? Aquesta és la pregunta que constantment es fa en la seva solitud escollida. La seva història ens recorda que, de vegades, el que considerem “necessari” és només un llast que ens impedeix veure el que realment ens fa vibrar.
Ell ja no corre darrere del semàfor ni les claus del cotxe; ara, el temps és el seu únic actiu valuós. I tu, has sentit mai que, si poguessis, te n’aniries a viure a una cabana al mig del no-res? La vida del Bernat demostra que la porta sempre està oberta, només fa falta la valentia per creuar-la.
