Imagina una de les ciutats romanes més importants de la Gàl·lia. Pensa en àgores, amfiteatres i temples colossals, però no hi trobes gairebé res en peu. Què va passar amb aquesta grandesa perduda?
Narbona, l’antiga Narbo Martius, va ser la primera colònia romana fora d’Itàlia i capital de la Gàl·lia Narbonense. El seu passat és una peça clau per entendre l’Imperi Romà. (Nosaltres tampoc ho sabíem, i és apassionant).
Durant segles, els seus monuments van caure sota la picota de la història, amb les seves làpides i fragments reutilitzats per construir nous edificis. Aquesta solució temporal va ocultar un llegat incalculable. Però ara, un projecte faraònic l’ha tret a la llum.
La revelació és el Narbo Via, el museu més gran de làpides romanes del món. Una infraestructura colossal que reconstrueix el passat de les urbs més importants de les Gàl·lies, com prometia el titular. És el centre neuràlgic per desenterrar la nostra història.
Aquest museu, dissenyat per l’estudi Foster + Partners, va obrir les seves portes el maig del 2021. No és un museu qualsevol; és una experiència immersiva de 8.000 m² que et submergeix en l’antiga Roma. (I et prometem que val la pena).
L’edifici es va inspirar en l’arquitectura de les vil·les romanes, amb parets de formigó estratificat. Aquest disseny és un homenatge a les capes d’història que s’han anat acumulant a la ciutat, com un pastís amb segles de secrets.
Però el veritable secret, el que atura el cor, és el seu gran mur de làpides. Una obra d’art i enginyeria que desafia qualsevol previsió. Conté més de 1.300 fragments que van ser rescatats de les antigues muralles de la ciutat.
La història no es perd, només s’amaga. I ara, nosaltres tenim la clau per descobrir-la.
Aquests fragments, sobretot làpides funeràries, van ser guardats a l’església de Notre-Dame de Lamourguier abans de trobar la seva llar definitiva. Ara, són el cor d’una experiència cultural sense precedents.
El museu no només exposa; també investiga. Des de l’entrada, un gegantí mapa multimèdia explica la història de Narbo Martius. Va ser fundada l’any 118 a.C. i va créixer gràcies a la seva posició estratègica com a nus de comunicacions i port.
La joia de la corona és, sense dubte, el gran mur de làpides. Es desplega un entramat metàl·lic que allotja 760 blocs, de mitja tona cadascun. Estan distribuïts en una quadrícula de 76 metres de llarg per 10 d’altura. És un collage immens de pedres.
Aquí veuràs inscripcions on s’endevinen figures. Una medusa, un rostre o flors clarament esculpides. És un testimoni silenciós del passat, cada làpida és una finestra a una vida antiga. (És com mirar a través del temps).
El mur és una mostra de la innovació del museu. Darrere, hi ha un transelevador que pot moure les peces a petició dels experts. Això difumina la frontera entre exhibició i investigació. (Ens va sorprendre descobrir que s’inspiraven en els magatzems d’Amazon!).
La visita no s’atura aquí. Continua amb un recorregut cronològic per la història romana de Narbona. Podràs conèixer els seus orígens, l’urbanisme i com s’organitzava la societat. També com es divertien, resaven o comerciaven, com demostren les nombroses àmfores.
Un dels tresors és l’esplèndid mosaic que representa Bacus. Va ser trobat a la vila romana de Clos de la Lombarde i està envoltat d’una valuosa col·lecció de pintures. La gran varietat de colors evidenciava que pertanyia a una família de gran poder econòmic. (Els pigments eren un article caríssim).
Les noves tecnologies són un altre punt fort. Una sala projecta reconstruccions en 3D del Capitoli, que va ser el temple més gran de les Gàl·lies romanes. Els seus fonaments es van trobar sota un col·legi, un descobriment increïble. (Un petit tros del passat sota el present).
Altres espais digitals permeten conèixer l’evolució de l’urbanisme de Narbona, els vaixells i les tècniques de navegació. També, com va evolucionar el sistema portuari de Narbo Martius, un punt estratègic fonamental per a l’Imperi.
Quan l’art modern dialoga amb l’antiguitat
Però hi ha un detall que desconcerta els visitants. Entre els blocs del mur lapidari i al costat d’escultures, hi ha una dotzena de figures de colors, d’estètica oriental. Els seus vius colors contrasten amb el monocromatisme de les pedres romanes. (Una revolució visual inesperada).
Són figures llegendàries creades per l’artista xinès-francesa Jiang Qiong Er. Formen part de l’exposició temporal Le Souffle du Temps (L’alè del temps). Aquesta exposició crea un pont artístic entre la Xina i Narbona.
Aquestes figures representen valors com la igualtat, la saviesa, l’exploració, la llibertat i la pau. Una connexió profunda entre cultures i èpoques. (És la prova que la història i l’art sempre troben maneres de parlar).
Per si no fos prou, unes teles gegantines a les parets exteriors mostren caràcters del sistema nüshu. Aquest sistema va ser desenvolupat per dones a mitjans del segle XIX a qui se’ls limitava l’accés a l’educació. Un missatge potent de resiliència.
La mostra de Jiang Qiong Er és una oportunitat única per veure com l’art contemporani pot dialogar amb l’antiguitat. Afegeix una capa de modernitat a la ja de per si impactant col·lecció romana. Però Le Souffle du Temps és una exposició temporal.
Com arribar-hi i no perdre’t res
Aquesta exposició única només es pot gaudir fins al 3 de gener. Si t’interessa veure aquesta fusió de cultures, el temps s’esgota. (No et quedis amb les ganes de viure-ho!).
Arribar a Narbona és sorprenentment fàcil. Els AVE de Renfe connecten Narbona amb Madrid i Barcelona. Des de Barcelona, hi ha dues freqüències diàries, amb un trajecte de poc més de dues hores. Els preus per trajecte des de Barcelona comencen a partir de 49 €. Des de Madrid, hi ha un servei diari a partir de 69 €.
El museu Narbo Via obre de dimarts a diumenge de 10:00 a 18:00 hores. L’entrada té un preu de 12 €, però és gratis per als menors de 18 anys. A més, pots combinar la visita amb l’Horreum o Amphoralis, altres llocs arqueològics imprescindibles.
Haver llegit això t’ha preparat per a una aventura cultural sense igual. Ara ja tens la informació definitiva per no perdre’t un dels secrets més ben guardats de la història romana. (Qui sap quines altres meravelles s’amaguen a prop?).
