Imagina que la història més gran, la que tots hem llegit o sentit, encara guarda secrets. No estem parlant de troballes en tombes amagades o piràmides oblidades, sinó en el lloc menys esperat: el silenci d’una biblioteca. Així és com un tresor de 1.700 anys, una peça clau d’una de les epopeies més influents de la humanitat, ha tornat a veure la llum del dia sense que ningú ho esperés.
I el més sorprenent és el seu contingut, un passatge que ens connecta directament amb el moment més dramàtic del viatge d’Odisseu. Però, quina part exacta de l’Odissea? I com és possible que hagi romàs ocult durant tant de temps sota el nas de tothom, esperant el seu moment per reescriure la nostra comprensió de la literatura clàssica?
La revelació ha arribat gràcies al professor Mark de Kreij, especialista en literatura grega de la Universitat Radboud. Mentre examinava manuscrits cristians antics a la Biblioteca de la Universitat d’Utrecht, als Països Baixos, va topar amb un petit fragment de pergamí, d’uns 6,6 per 7,7 centímetres, que contenia diversos versos del llibre XII de l’Odissea. Aquesta minúscula troballa, datada al voltant de l’any 300 d.C., és una finestra de 1.700 anys directament al passat (i sí, nosaltres també al·lucinem amb la precisió).
El món ocult dels còdexs de butxaca
Aquest fragment, amb la seva mida reduïda, es creu que formava part d’un còdex de butxaca produït a Egipte. Oblida les imatges de grans volums immensos que s’associen amb manuscrits antics; aquests còdexs eren els “llibres electrònics” de l’època, dissenyats per ser transportats amb facilitat. La seva existència ja és una raresa, ja que avui dia només es coneixen una trentena de fragments comparables d’aquest tipus de volums.
El professor De Kreij suggereix que la posició central del fragment dins del còdex va ser la seva salvació, protegint-lo de la inevitable degradació del temps. Aquesta solució, aparentment senzilla, ens ha permès recuperar una part imprescindible de la història. És un recordatori que, fins i tot en l’antiguitat, la portabilitat i l’accés al coneixement ja eren una prioritat, i ara aquesta descoberta ens acosta a entendre com viatjava el coneixement.
El nostre passat és una biblioteca gegantina on cada troballa, per petita que sigui, és una nova pàgina per entendre-ho tot.
El dramatisme d’Odisseu i la venjança dels déus
El contingut del fragment és el que realment ens posa la pell de gallina: versos del llibre XII de l’Odissea, un dels episodis més crucials i tràgics del viatge de tornada a Ítaca. Aquí, Odisseu i els seus homes arriben a l’illa de Trinàcia, llar dels sagrats ramats del déu Hèlios. La deessa Circe ja havia advertit a l’heroi que no toqués aquests animals, un precepte sagrat que, com moltes advertències al llarg de la història, seria tràgicament ignorat pels seus companys.
Les circumstàncies desesperades porten els homes d’Odisseu a sacrificar i menjar-se els animals, desfermant la ira dels déus. Hèlios exigeix venjança, i Zeus, amb una fúria divina, destrueix el vaixell d’Odisseu, provocant la mort de tots els seus companys. És en aquest punt de la història, on el nostre heroi es troba completament sol, que el petit pergamí ens obre una finestra directa a la profunditat de la seva tragèdia. La urgència d’aquest moment en l’epopeia es sent encara ara, mil·lennis després.
Aquesta petita peça de pergamí no només ens regala un tros de literatura clàssica, sinó que també reforça la idea que, fins i tot en la seva fragilitat, la literatura era un bé preuat. Era un “objecte de consum” que les persones portaven amb elles, una història que es podia llegir i rellegir en qualsevol moment. És el testimoni definitiu de la importància cultural d’Homer i la seva capacitat per captivar les ments a través de segles i fronteres.
El misteri darrere la troballa
La pregunta ara és: com va acabar un fragment d’una còpia antiga de l’Odissea, provinent d’Egipte, en una col·lecció de textos egipcis d’una biblioteca neerlandesa? El seu origen és un misteri que encara no té una resposta clara. La investigació de De Kreij es presentarà en una recopilació dedicada als textos hieràtics, demòtics, grecs i coptes conservats a la col·lecció d’Utrecht, però l’odissea d’aquest pergamí fins al seu lloc de descoberta segueix sent un capítol per escriure.
Així doncs, la propera vegada que et trobis amb un llibre vell o un manuscrit oblidat, recorda que el seu interior podria guardar un secret de segles, una peça d’un trencaclosques històric que només espera ser trobat. Qui sap quantes històries ocultes romanen encara en el silenci de les nostres biblioteques, a l’espera de la seva pròpia revelació viral.
