Tamara Carrasco (Martorell, 1983) va ser detinguda per la Guàrdia Civil el passat 10 d’abril acusada dels delictes de terrorisme, sedició i rebel·lió. Posteriorment, el jutge va decidir deixar-la en llibertat amb mesures cautelars, acusada de desordres públics. En aquesta entrevista amb ‘El Món’, la membre del CDR de Viladecans explica com es va sentir quan els agents la van anar a buscar a casa seva a primera hora del matí, què es van endur de l’escorcoll i com va viure els dos dies posteriors mentre esperava als calabossos per passar a disposició del jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea. Carrasco agraeix molt especialment el suport que li ha mostrat el president Carles Puigdemont, i revela que li va enviar un ram de flors grogues pocs dies després de tornar de Madrid.
Què és per vostè un terrorista?
Una persona que vol crear terror a la societat. Algú que posa bombes, segresta i extorqueix persones. En definitiva, que mata per aconseguir els seus objectius.
Què va ser el primer que li va passar pel cap quan va obrir la porta i es va trobar agents de la Guàrdia Civil que volien escorcollar casa seva acusant-la dels delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme?
Desconcert i incredulitat. Mirava els agents de la Guàrdia Civil i les armes que portaven i no em creia el que estava passant. Quan vaig escoltar la paraula terrorisme vaig sentir pànic, perquè intuïa el que se’m venia al damunt.
Què van trobar els agents a casa seva?
Coses normals que podríem tenir tots a casa. Com visc a prop de l’Ajuntament em guardava material que sobrava de les concentracions com cartells, pancartes i banderoles d’Òmnium i l’ANC, caretes de Jordi Cuixart, un xiulet de color groc… També es van emportar un llibre sobre la CGT, xapes de la CUP, tiquets i cartells d’una festa solidària que vam fer a Viladecans, el meu mòbil i 2 més que estaven espatllats, pendrive’s, i una samarreta groga que tenia les quatre barres al davant i la paraula llibertat a l’esquena. I van trobar la famosa captura de pantalla de Google Maps, que me la vaig imprimir un dia per anar des de la parada de metro de Joanic fins a la Caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
Alguns mitjans de comunicació espanyols van parlar de còctels molotov…
Sí. No m’havien tret encara de casa i els mitjans afins a l’Estat ja estaven dient que tenia plànols detallats d’una caserna de la Guàrdia Civil i còctels molotov. La veritat és que no sé d’on van treure això dels còctels molotov, l’únic que hi havia que se li pogués assemblar el més mínim eren 3 quintos a la nevera.
Els guàrdies civils li van oferir tapar-se la cara per sortir de casa, com a detinguda. Però vostè no va voler. Per quin motiu?
Perquè no havia fet res dolent, i tapar-me la cara era com demostrar que m’avergonyia d’haver fet alguna cosa i era totalment el contrari. En aquella situació tan rocambolesca i injusta vaig decidir sortir a cara descoberta i amb el cap ben alt.
Com la van tractar els agents de la Guàrdia Civil?
Molt bé. Vaig trobar bones persones, però també de no tan bones, darrera dels uniformes.
Com van ser els dos dies que va passar als calabossos?
Va ser horrorós, com un mal somni. El llit era un bloc de formigó amb un matalàs de 5 cm. Quan em despertava i tocava el formigó tornava a la realitat i me n’adonava que no estava a casa, sinó tancada a 600 km. Durant aquests dos dies em vaig dedicar a meditar, em repetia a mi mateixa constantment: “No ploris, no has fet res dolent, ets una dona forta”. Així contínuament. Pensava molt en la meva família, els meus amics i en què podia estar passant fora.
El jutge li ha prohibit sortir de Viladecans. Com porta haver de viure així?
En un primer moment només per sortir d’allà m’eren igual les mesures cautelars, però ara em pesen molt. Tothom fa plans amb la seva vida i jo no puc fer-ne. No puc quedar-me a Barcelona a fer un vermut ni anar al cine amb els companys de feina, no puc anar a dinar a casa dels meus pares, no puc anar al despatx del meu advocat, el Benet Salellas. També tenia planejat marxar de vacances amb la meva germana i no podré fer-ho. Imagina’t com em sento…
La fiscalia continua demanant que se li imputin els delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme. Li fa por que el jutge ho accepti?
El fiscal ha apel·lat a la Sala de lo Penal, així que si no vaig errada, ara són 3 jutges que han de decidir si ratifiquen la sentència del magistrat Diego de Egea o, al contrari, poden escoltar el fiscal i tornar-me a imputar qualsevol dels 3 delictes inicials.
Quina actitud ha tingut amb vostè l’Ajuntament de Viladecans?
Totalment neutre, que entenc que és el que tocava, i ho respecto. Comparteixo la opinió de l’alcalde Carles Ruíz que va dir a les seves xarxes socials que per sobre de les discrepàncies polítiques hi ha la bona convivència ciutadana, i així sempre s’ha intentat dur a terme a Viladecans. Però també va dir que lamentava que la situació política catalana depengués exclusivament de decisions judicials, i això em va semblar un comentari desafortunat, ja que Ruíz participa de l’equip directiu de Pedro Sánchez al PSOE i, per tant, de l’aplicació de l’article 155 que en part ens ha dut fins a la situació actual. Ara bé, dins de l’Ajuntament i del partit hi ha bones persones que s’han preocupat de veritat per la meva situació.
Pedro Sánchez ha proposat modificar l’article del Codi Penal que parla de la rebel·lió…
Sí, i si aquesta proposta l’hagués fet fa sis mesos probablement jo ja seria a Alcalá-Meco.
I els partits polítics del municipi?
L’actitud dels partits ha estat diversa i previsible. Uns, per mantenir el seu estatus polític i cadira, s’han venut la consciència i dignitat. D’altres han cregut en la meva innocència des del primer minut i m’han donat suport, cosa que els agrairé sempre.
La va trucar el president Carles Puigdemont per expressar-li el seu suport?
Sí, ell ha estat de les persones que més suport m’han donat. Després de que passessin un parell de dies de la meva tornada a Barcelona, em va trucar personalment. Quan vaig sentir la seva veu quasi em poso a plorar, vaig sentir un munt d’emocions contingudes, i crec que ell també.
Com va ser aquesta conversa?
Va ser molt personal, gens protocol·lària. Em va demostrar una humanitat i un compromís molt sincer que li agrairé sempre. I quan vaig tornar a casa després de tot l’infern de l’Audiència Nacional em va fer arribar un ram de flors de color groc. També va enviar un àudio als meus pares després de la meva detenció per fer-los saber el seu suport i preocupació per la meva situació. I, a banda del President, he tingut el suport de persones per les que sento una estima enorme com Vidal Aragonés, Joan Coma i Mireia Boya. Són uns grans lluitadors i millors persones.
Com li ha afectat tot el que han publicat els mitjans espanyols sobre vostè?
Primer em va afectar negativament, tot i que no he volgut llegir gaire perquè amb la televisió n’he tingut prou. Tots els mitjans de la caverna se’m van tirar a sobre com hienes, van publicar les mentides que ja sabeu, van fer pública tota la meva vida i han contribuït a un linxament mediàtic. Tot això sense una sentència ferma que em condemnés, passant-se pel barret la meva presumpció d’innocència. Fins fa un mes i mig jo era una persona totalment anònima i feia una vida absolutament normal, i això ha canviat dràsticament. Sembla que ara tot s’hi val en els mitjans de comunicació: ho han fet amb mi, amb els professors de l’IES Palau, amb la víctima de la Manada i amb qui se’ls hi posi pel davant.
Un cas a l’Audiència Naciona pot arribar a ser molt car. Està fent alguna cosa per recaptar fons per pagar la seva defensa?
Sí, ho pot ser depenent del temps que duri i del tipus de cas, els viatges a Madrid, etc. Els meus amics i diversos comerciants m’estan preparant una ‘Festa groga’ per aquest divendres al carrer Sant Joan (davant de l’església) a Viladecans, per tal de poder recaptar fons. També vaig obrir un crowdfunding que ha funcionat molt bé. Tot el que no gasti ho destinaré a ajudar a persones que es trobin en la meva situació.
Continuarà militant per la independència?
I tant! No penso deixar la lluita, els meus ideals i principis continuen intactes malgrat el que he passat i el que encara em queda per passar. Quan saps que s’està cometent una injustícia contra tu, els teus valors pesen més que la por i et fan continuar endavant, més dempeus i ferma que mai.
Què és el que més li preocupa ara mateix?
Quins són els criteris que es poden utilitzar per interpretar una llei. I també que m’utilitzin com a “cap de turc” per exemplificar a tota la resta de persones que participen en els CDR i altres entitats. Ara mateix porto molt pes sobre les espatlles.
