Els mitjans de comunicació madrilenys i algunes enquestes cuinades ja preparaven el terreny durant la campanya electoral. Alguns analistes denunciaven a la premsa, amb caràcter preventiu, que Ciutadans seria víctima d’una llei electoral que impediria que Inés Arrimadas s’instal·lés al Palau de la Generalitat si guanyava les eleccions en escons i en vots. Perquè, assenyalaven, el repartiment dels escons a Catalunya està pensat per afavorir, exclusivament, el nacionalisme català, per definició rural i conservador. I la nit del 21D, en comprovar que l’independentisme tornava a tenir majoria absoluta amb 70 escons, la maquinària es va posar en marxa. “Cs ha guanyat per primera vegada en la història de la democràcia a les urnes en vots i escons els nacionalistes a Catalunya. Però amb l’enfonsament del PP i el PSOE i la maleïda llei electoral, avui no es pot formar govern constitucionalista”, va dir el líder de Cs, Albert Rivera. Com se sap, la suma de JxCAT, ERC i la CUP està 13 escons per sobre de la de Cs, PP i PSC, i ni amb els 8 escons de Catalunya en Comú Podem no hi ha cap majoria alternativa. Per altra banda, el PSC no només no s’ha enfonsat, sinó que guanyat un escó i gairebé 80.000 vots, i finalment, la llei electoral espanyola (Loreg), que és la regeix a Catalunya, afavoreix el partit taronja, perquè amb circumscripció única tindria un escó menys. La fal·làcia es desmunta ràpid.
Analitzant els resultats i les projeccions que han fet experts sobre com s’haurien traslladat en escons els vots del 21D amb una circumscripció única, com passa en el cas de les eleccions europees, la llista d’Arrimadas hauria obtingut 35 escons per comptes dels 36 que li ha atorgat el sistema actual. Sí que és cert que el bloc independentista quedaria tocat, perquè ERC i JxCAT caurien fins els 30 escons, mentre que la CUP i el PP passarien a 6, el PSC pujaria a 19 i els Comuns n’obtindrien 10. El bloc indepdendentista no hauria sumat si es traslladen els resultats, però el bloc del 155 tampoc no podria governar, perquè Catalunya En Comú Podem tindria la clau. Ara bé, en uns comicis amb circumscripció única el comportament dels votants podria experimentar variacions importants si consideressin el factor de vot útil i el fet que hi hauria un sol cap de llista per a tot el país.
De fet, amb la llei electoral actual JxCAT és la candidatura que té més vots inutilitzats en el sentit que, quan es reparteix el darrer escó de cada província, queden vots que no es materialitzen en un escó al Parlament. Amb el resultat del 21D, 83.160 votants de la llista del president no estan representants, 81.057 en el cas d’ERC, i 80.482 de Ciutadans. Però si hi ha un partit especialment perjudicat en el repartiment d’escons, és la CUP. El 39% dels seus vots no han aconseguit traduir-se en escons. Amb gairebé 200.000 vots només té 4 escons.
El país és més que Barcelona
De què es queixa Ciutadans? De la distribució d’escons per províncies a Catalunya, fruit d’un pacte amb Madrid el 1979, que garanteix la proporcionalitat i l’adequada representació de totes les zones del territori, més enllà de Barcelona, tal i com es recull a l’Estatut de Catalunya. D’aquí que el repartiment d’escons per províncies no sigui proporcional al nombre d’habitants, perquè aleshores Barcelona hauria de tenir entre 100 i 101 escons i no els 85 actuals, i Lleida, Tarragona i Girona quedarien molt disminuïdes. “Barcelona està infrarepresentada per aquesta voluntat de proporcionalitat, i les forces polítiques que han obtingut millors resultats a Barcelona, com és el cas de Ciutadans, tindrien més diputats amb un altre repartiment, però alhora la seva representació a la resta del territori, on té poca implantació com a partit, hauria estat menor perquè hi hauria menys escons en joc i probablement les forces més arrelades aconseguiren més escons“, aclareix en declaracions a El Món Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política de la UB i director de l’Observatori dels Governs de Coalició.
Ara bé, aquest expert insisteix que si bé és cert que la llei electoral, aplicada a Espanya perjudica, i força, partits com Ciutadans o Podemos, essencialment urbans, és fals que a Catalunya succeeixi el mateix. El repartiment d’escons per províncies no té res a veure amb el que es fa a Espanya: “Malgrat que Catalunya no té uns sistema electoral propi i aplica l’espanyol, les conseqüències a Catalunya són totalment diferents a les de l’Estat. La raó és que a la majoria de circumscripcions espanyoles s’escullen només entre 4 i 7 diputats, tot i que amb la fórmula d’Hondt es considera que és a partir de l’elecció de 10 diputats que es pot parlar de proporcionalitat”, assenyala Matas, que conclou que “a Espanya aquest sistema és escassament proporcional i fa que Cs i Podemos estiguin infrarepresentats al Congrés, però a Catalunya la província més petita en té 15, de manera que la proporcionalitat és molt elevada”. La clau, remarca, és que a Catalunya es va decidir un repartiment d’escons diferent per donar compliment a una disposició addicional de l’Estatut que establia la necessitat de representar adequadament tot el país més enllà de la seva població.
Sobre el paper, la manera de garantir la màxima proporcionalitat és la circumscripció única. Tants caps tants barrets, com passa per exemple a Israel o Holanda. Però aquest sistema seria el més adient per a Catalunya? A parer de Jordi Matas hi ha alguns problemes. El principal és que no es representaria adequadament el territori i caldria buscar fórmules alternatives “com el model alemany, amb un doble vot, un de territori i un de nacional”. Però si el repartiment d’escons a les províncies es fes, com diu Cs, en funció de la població, “haurien d’explicar als seus votants de Tarragona, Lleida i Girona que, en funció de la seva població, tindrien 2 o 3 diputats menys que ara per tal que els barcelonins estiguessin millor representats. Si Cs ho defensa, ha de ser coherent amb la crítica que rebi del territori, però si aquest partit considera que cal complir l’Estatut i ‘representar adequadament el territori’, aleshores la seva proposta no encaixa”, valora el catedràtic de ciència política Jordi Matas. I recorda que Ciutadans es queixa de la seva infrarepresentació a Barcelona però oblida que també n’ha aconseguit a Lleida, Tarragona i Girona, circumscripcions sobrerepresentades.
