El nefròleg Borja Quiroga llança una advertència sobre el consum indiscriminat de vitamina D. Segons la seva experiència clínica, ha atès pacients que van arribar amb càlculs renals greus després d’abusar de suplements sense control mèdic. El seu missatge busca enderrocar mites i recordar que no tot el que sembla “saludable” ho és en excés.
La vitamina D, coneguda com la “vitamina del sol”, s’ha convertit en un dels suplements més consumits en els darrers anys. Molts creuen que protegeix davant d’un seguit de problemes, des de refredats fins a malalties cròniques, però la realitat mèdica és més complexa. Quiroga explica que, lluny de ser innòcua, aquesta substància pot generar conseqüències greus per als ronyons i el metabolisme del calci quan s’ingereix sense supervisió.
Riscos de l’excés de vitamina D
L’especialista assenyala que la vitamina D afavoreix l’absorció intestinal de calci. En dosis adequades, això és beneficiós per mantenir uns ossos forts i prevenir l’osteoporosi. Tanmateix, quan se’n pren en excés, aquest calci pot acumular-se a la sang i precipitar-se en forma de càlculs renals. La hipercalcèmia —nivells massa alts de calci— és un efecte advers directe de l’abús d’aquesta vitamina.
“He vist gent que ha vingut amb els ronyons plens de pedres”, afirma Quiroga, amb la contundència de qui ho ha presenciat a la consulta. Alguns d’aquests pacients havien seguit rutines de suplementació motivades per recomanacions sense base científica o per tendències a les xarxes socials. El resultat va ser dolor, hospitalització i fins i tot risc de dany renal irreversible.
A més dels càlculs, la intoxicació per vitamina D pot provocar símptomes com nàusees, vòmits, fatiga extrema, confusió mental i arítmies cardíaques. En els casos més severs, pot desencadenar insuficiència renal aguda. Aquests quadres són menys freqüents, però reflecteixen la importància de no trivialitzar el consum d’un compost amb efectes fisiològics potents.
El nefròleg aclareix que, en medicina, l’excés mai no és sinònim de salut. La lògica de “si una mica és bo, més és millor” no s’aplica als micronutrients. El que en dosis terapèutiques ajuda, en excés fa mal. Aquesta paradoxa s’observa especialment en vitamines liposolubles com la D, que s’acumulen a l’organisme i no s’eliminen fàcilment.
Quan i per què usar vitamina D (i quan no)
La vitamina D té un paper reconegut en situacions específiques. Està indicada en pacients amb osteoporosi, en persones amb dèficit documentat i en alguns trastorns del metabolisme ossi. També pot prescriure’s a aquells amb baixa exposició solar o problemes d’absorció intestinal. En aquests contextos, la suplementació millora la qualitat de vida i prevé complicacions.
El problema sorgeix quan es consumeix sense justificació clínica. Quiroga recorda que no hi ha evidències sòlides que la vitamina D previngui refredats, millori el rendiment esportiu o allargui la vida en persones sanes. Molts dels suposats beneficis circulen com a mites, amplificats per la publicitat o l’autoajuda nutricional, però manquen de suport científic.
Els límits de seguretat també són clars. Les autoritats sanitàries fixen dosis recomanades que varien segons l’edat i la condició de salut, però superar de forma continuada les 4000 UI diàries pot ser perillós. Tot i això, a farmàcies i botigues en línia es venen flascons amb concentracions molt altes, cosa que facilita l’abús.
El nefròleg subratlla un punt clau: no tothom necessita vitamina D suplementada. Moltes persones obtenen nivells suficients amb una alimentació variada i una exposició moderada al sol. De fet, les anàlisis de sang són l’única manera fiable de determinar si hi ha una deficiència real. Automedicar-se “per si de cas” és, en paraules de Quiroga, una mala estratègia que pot acabar a urgències.
Recomanacions i mesures preventives
Davant de la creixent popularitat dels suplements, Quiroga recomana actuar amb prudència i criteri mèdic. El primer pas és consultar un professional de salut abans d’iniciar qualsevol règim de vitamina D. Una anàlisi pot confirmar si hi ha dèficit i orientar sobre la dosi adequada. Sense aquesta informació, la suplementació es converteix en una aposta arriscada.
També cal recordar que no tots els suplements tenen la mateixa qualitat ni els mateixos controls de seguretat. Al mercat hi ha càpsules, gotes i pastilles que varien en concentració i biodisponibilitat. Comprar sense assessorament pot portar a errors de dosificació o a barrejar productes que sumen més vitamina de la que sembla.
Una altra recomanació pràctica és prioritzar l’estil de vida saludable. L’exposició solar moderada, l’activitat física i una dieta equilibrada que inclogui peix blau, làctics fortificats i ous solen cobrir les necessitats de vitamina D en gran part de la població. En molts casos, la suplementació no és imprescindible si aquests hàbits hi són presents.
Finalment, Quiroga crida a desconfiar de les modes. “El suplement que avui sembla la solució universal pot ser el problema de demà”, resumeix. L’automedicació amb productes de moda a les xarxes socials és una tendència perillosa que combina la manca d’evidència científica amb la facilitat d’accés a dosis elevades.
Més sempre significa millor?
El missatge de Borja Quiroga és clar: la vitamina D és útil quan es necessita, però perillosa quan se n’abusa. La seva experiència amb pacients afectats per càlculs renals és una advertència tangible dels riscos. Lluny de demonitzar la vitamina en si, el nefròleg busca situar-la al lloc que li correspon: un recurs mèdic, no un talismà.
La pregunta queda oberta per a la reflexió del lector: val la pena seguir una moda de suplements sense saber si realment la necessites? En temes de salut, la resposta més assenyada sol ser la mateixa: escoltar els professionals, confiar en l’evidència i recordar que l’equilibri és la millor medicina.
