Tanmateix, alguns psicòlegs adverteixen que aquest nivell d’empatia pot convertir-se en un risc emocional.
La hiperempatia, encara que menys coneguda, és una realitat que afecta la salut mental de moltes persones.
Quan parlem d’empatia, sovint ens referim a aquesta capacitat positiva de posar-nos en el lloc de l’altre. Però, què passa quan aquesta habilitat esdevé una càrrega emocional constant? Per a molts professionals de la salut mental, la hiperempatia és un fenomen que mereix més atenció. Lluny de ser una habilitat exclusivament desitjable, pot derivar en esgotament, ansietat i fins i tot pèrdua d’identitat emocional.
Què és la hiperempatia?
La hiperempatia és una sensibilitat emocional extrema que porta algunes persones a absorbir el dolor aliè com si fos propi. A diferència de l’empatia “convencional”, no es tracta només d’entendre l’altre, sinó de viure la seva emoció amb la mateixa intensitat, o fins i tot més.
No es considera un trastorn clínic, però sí un patró emocional que pot tenir conseqüències si no es regula. Les persones que la pateixen sovint tenen una disposició a implicar-se profundament en els problemes emocionals dels altres, fins i tot quan no se’ls ha demanat ajuda.
Quan l’empatia esdevé una càrrega
Una dosi adequada d’empatia millora les relacions humanes i facilita la convivència. Però, en excés, pot provocar efectes contraris. Els psicòlegs adverteixen que la hiperempatia desgasta, especialment quan no va acompanyada d’una bona gestió emocional.
Aquestes persones senten que han de sostenir l’altre emocionalment, encara que això els generi un gran malestar. “Sento que no em puc desconnectar del patiment dels altres. És com si ho visqués en pròpia carn”, expliquen alguns testimonis recollits per especialistes en salut mental.
Senyals que podries estar vivint amb hiperempatia
Tot i que no existeix una “prova” formal per detectar la hiperempatia, els psicòlegs assenyalen certs indicis que poden indicar que una persona l’està experimentant:
- Et costa separar les teves emocions de les dels altres.
- Et sents culpable si no pots ajudar emocionalment algú.
- Et resulta difícil posar límits o dir “no” sense sentir angoixa.
- Et sents emocionalment esgotat després d’estar amb persones en crisi.
- A vegades no saps si el que sents és teu o dels altres.
Aquests senyals no impliquen un problema en si mateixos, però poden tornar-se perjudicials si interfereixen amb el benestar propi.
Riscos emocionals i socials de l’excés d’empatia
La hiperempatia no només afecta la salut emocional, sinó també la vida social i professional. Les persones que viuen amb aquesta condició solen evitar situacions socials intenses per por de quedar emocionalment desbordades. També poden experimentar ansietat crònica, insomni o símptomes d’estrès prolongat.
En l’entorn laboral, per exemple, poden tenir dificultats per posar límits, assumir càrregues emocionals alienes i viure situacions d’esgotament profund. Aquest tipus d’esgotament, conegut com a fatiga per compassió, s’observa amb freqüència en professionals de la cura: metges, psicòlegs, treballadors socials.
A més, la hiperempatia pot afectar la construcció de vincles sans. La dificultat per distingir entre el propi i l’aliè pot generar relacions desequilibrades, on la persona hiperempàtica sempre dóna més del que rep.
Com gestionar la hiperempatia sense deixar de ser empàtic
Ser empàtic no implica deixar de cuidar-se. Per a aquells que viuen amb una alta sensibilitat emocional, els psicòlegs recomanen una sèrie d’estratègies:
- Practicar l’autoconsciència emocional: aprendre a identificar el que un sent i separar-ho del que senten els altres.
- Establir límits sans: no tota ajuda requereix un compromís emocional total.
- Prendre distància emocional sense culpa: es pot donar suport a algú sense absorbir completament el seu dolor.
- Fer activitats de descàrrega: caminar, meditar, escriure o parlar amb algú de confiança ajuda a descarregar el pes emocional acumulat.
- Buscar suport terapèutic si els efectes de la hiperempatia afecten la vida quotidiana.
La clau està en reconèixer que cuidar dels altres no ha de significar oblidar-se d’un mateix.
Cuidar l’altre sense oblidar-te de tu
L’empatia és una qualitat poderosa, però també necessita límits. Com tota virtut, el seu excés pot esdevenir contraproduent si no va acompanyat d’eines per a l’autocura. Viure amb hiperempatia no et converteix en una persona dèbil ni problemàtica; simplement indica que necessites regular el contacte emocional per no esgotar-te.
Fins a quin punt estàs absorbint emocions alienes que no et pertanyen?
Detectar-ho a temps pot marcar la diferència entre una vida emocional equilibrada i una sobrecàrrega invisible. Compartir, comentar o simplement parlar-ne pot ser el primer pas cap a una empatia més sana i conscient.
