Un nou estudi científic ha revelat una troballa sorprenent: els cervells de les persones optimistes es semblen entre si, mentre que els dels pessimistes són radicalment diferents els uns dels altres. Aquesta diferència no només és psicològica, sinó també neurològica, i podria tenir implicacions profundes en la salut mental, les relacions socials i la manera com afrontem la vida.
Investigadors de la Universitat de Kobe, al Japó, van publicar a la revista PNAS un estudi que va analitzar l’activitat cerebral de 87 voluntaris mitjançant ressonàncies magnètiques funcionals (fMRI) mentre imaginaven esdeveniments futurs. Els resultats van mostrar que qui tenia una visió positiva de la vida compartia patrons cerebrals similars, mentre que els més pessimistes eren únics fins i tot davant els mateixos estímuls.
L’experiment que va revelar el misteri
L’equip japonès va demanar als participants que imaginessin tres tipus d’escenaris: un positiu (com planificar un viatge somiat), un neutre (fer la compra al supermercat) i un negatiu (rebre un diagnòstic mèdic advers). Durant aquest procés, els seus cervells van ser escanejats per observar l’activitat neuronal.
Els investigadors es van centrar en una zona del cervell coneguda com la còrtex prefrontal medial (MPFC), vinculada a la reflexió sobre un mateix i la construcció d’idees sobre el futur. Allà van trobar una notable uniformitat entre els optimistes, que, davant d’escenaris positius, mostraven una activitat cerebral gairebé idèntica. En canvi, cada pessimista responia de forma diferent, fins i tot davant les mateixes situacions.
Una frase que resumeix la paradoxa
Inspirats per la cèlebre frase inicial d’Anna Karenina de Tolstoi, els autors de l’estudi afirmen:
“Tots els optimistes són semblants, però cada pessimista és pessimista a la seva manera.”
Aquesta conclusió resumeix una diferència clau en com les persones construeixen mentalment les seves idees sobre el que vindrà: el pensament positiu sembla tenir una estructura comuna, mentre que el negatiu és caòtic, individualitzat i, moltes vegades, més visceral.
Una manera diferent de processar el bo i el dolent
A més de la semblança entre optimistes, l’estudi va trobar que aquestes persones també procesen els esdeveniments negatius amb més distància emocional. És a dir, els veuen com menys vívids o amenaçadors, fet que podria explicar per què són més resistents a l’estrès.
En canvi, els pessimistes reaccionaven de manera més intensa davant els escenaris negatius, fet que suggereix una major vulnerabilitat emocional. Aquesta diferència en la manera d’“assaixar” mentalment el futur podria estar darrere de moltes conductes en la vida quotidiana, des de la presa de decisions fins a les relacions personals.
Un cervell optimista es connecta millor amb els altres
Kuniaki Yanagisawa, líder de l’equip investigador, assenyala que la similitud en els cervells dels optimistes podria explicar per què aquestes persones tendeixen a tenir millors relacions socials i a connectar amb més facilitat amb els altres.
“Pensar igual no és només una metàfora: literalment passa al cervell”, va afirmar en declaracions recollides per mitjans internacionals.
La troballa suggereix que l’optimisme no és només una actitud, sinó també una forma estructurada i compartida de pensar que afavoreix l’empatia, la cooperació i la confiança.
Neixem optimistes o podem entrenar el cervell?
La gran pregunta que sorgeix és si aquest patró cerebral és innat o si pot desenvolupar-se. Tot i que l’estudi no ho respon de forma definitiva, investigacions prèvies en neuroplasticitat indiquen que pràctiques com la meditació, l’agraïment diari o l’escriptura positiva poden modificar estructures cerebrals associades al benestar emocional.
És a dir, el cervell es pot entrenar per veure el futur amb més llum que ombra.
La salut mental també es juga a la imaginació
Aquest descobriment té implicacions importants per a la salut mental. Si imaginar el futur de forma optimista està vinculat amb una resposta cerebral comuna i possiblement més saludable, intervencions psicològiques que ensenyin a construir narratives positives podrien ser clau en la prevenció de trastorns com l’ansietat o la depressió.
A més, comprendre que cada pessimista veu el futur a la seva manera pot ajudar a individualitzar els tractaments i entendre per què una mateixa teràpia no funciona igual per a tothom.
Reflexió final — El futur vist des de l’optimisme
Aquest estudi ens recorda que la manera com imaginem el futur no només influeix en les nostres emocions, sinó que també deixa una empremta visible al cervell. Ser optimista no només ens fa sentir millor, sinó que ens acosta més als altres i potser, també, ens prepara millor per al que vindrà.
T’has sentit alguna vegada en sintonia amb algú per la seva manera de veure la vida?
Reflexiona sobre com imagines el teu futur i comparteix aquest article amb qui vulguis convidar a pensar en positiu.
