Un suplement que hauria d’ajudar pot estar generant un efecte contrari. Un metanàlisi científic ha revelat que la vitamina D2 pot reduir els nivells de vitamina D3 a l’organisme. Aquest descobriment inesperat ha obert un debat a la comunitat mèdica i genera dubtes sobre com hauríem de suplementar un dels micronutrients més essencials per a la nostra salut.
Allò que semblava una veritat establerta ara trontolla. Durant anys s’havia assumit que les vitamines D2 i D3 eren equivalents a l’hora de mantenir nivells adequats a la sang. Tanmateix, la investigació més recent mostra que aquesta relació no és tan simple, i que el tipus de suplement que triem pot marcar una diferència decisiva en la nostra salut futura.
El dèficit de vitamina D a Europa
L’any 2020, un equip liderat per la investigadora austríaca Karin Amrein va estimar que prop del 40% de la població europea pateix dèficit de vitamina D. Es tracta d’una xifra alarmant si considerem que aquest micronutrient és clau per a funcions com l’absorció del calci, la salut òssia i la regulació del sistema immunològic.
La vitamina D va ser identificada químicament el 1930 i, des de llavors, s’han descobert funcions cada vegada més àmplies a l’organisme. El 1968 es va comprovar el seu paper en els mecanismes de defensa immunitària, cosa que va obrir la porta a estudis que la vinculen amb la prevenció d’infeccions, malalties cròniques i una millor resposta davant determinats virus.
No obstant això, la realitat és que milions de persones no aconsegueixen cobrir les seves necessitats. Menys exposició solar, rutines en espais tancats i una major cura de la pell davant els raigs UV han contribuït al fet que el dèficit s’estengui, fins i tot en països assolellats com Espanya.
Sol, aliments i recomanacions bàsiques
La principal font de vitamina D és l’exposició al sol. També es pot obtenir de peixos grassos, rovell d’ou, llet i cereals, però el seu aport és molt menor en comparació amb la síntesi cutània.
La Societat Espanyola d’Investigació Òssia i del Metabolisme Mineral recomana 15 minuts diaris de sol amb protecció solar per a adults de pell clara, o al voltant de 30 minuts per a persones grans o amb osteoporosi.
Tot i així, no sempre es compleixen aquestes recomanacions. Els horaris laborals, la por a la radiació solar i els hiverns prolongats en molts països fan que bona part de la població depengui de la suplementació per mantenir nivells saludables.
La “guerra” de la vitamina D2 i la D3
Un equip de la Universitat de Surrey, al Regne Unit, liderat per la investigadora Emily Brown, va analitzar què passa a l’organisme quan es consumeixen suplements de vitamina D2 en comparació amb els de D3. Per a això van revisar més de 200 articles publicats des de 1975 i en van seleccionar 11 assaigs clínics amb 655 participants.
El resultat va ser sorprenent: els suplements de vitamina D2 van reduir de manera significativa els nivells sèrics de vitamina D3 en comparació amb aquells que no van rebre suplementació. És a dir, en intentar corregir un dèficit amb D2, l’organisme pot acabar perdent part de la reserva més útil: la D3.
Aquest descobriment trenca amb la idea estesa que “és igual prendre D2 o D3”. Tot i que totes dues compleixen funcions similars, la seva interacció dins del cos sembla més complexa del que es pensava. La investigació no aclareix encara les causes ni què passa en la direcció inversa —és a dir, com reacciona la D2 quan s’administra D3—, però obre un camp d’estudi urgent.
Què significa per a la nostra salut
Si es confirma en més estudis, la implicació és clara: els suplements de vitamina D3 serien més efectius que els de D2 per mantenir reserves òptimes. Això no vol dir que la D2 no tingui valor, però sí que el seu efecte podria ser més limitat.
Molts consumidors trien la D2 perquè té origen vegetal, enfront de la D3, tradicionalment extreta de fonts animals. Avui existeixen versions sintètiques i desenvolupaments biotecnològics que permeten obtenir vitamina D3 a partir de fonts modificades genèticament, cosa que podria canviar l’oferta de suplements en el futur.
El descobriment també planteja un desafiament per a metges i nutricionistes, que hauran de reconsiderar quin tipus de vitamina recomanen segons la situació clínica de cada pacient.
El cas d’Espanya: suplements i riscos reals
Espanya és un dels països europeus amb més hores de sol a l’any. Tanmateix, amb l’arribada de la tardor i l’hivern es dispara el consum de suplements. I amb ell, també els problemes.
El maig de 2025, 16 persones van ser hospitalitzades a les Illes Balears després de consumir un suplement defectuós de vitamina D que contenia dosis molt més grans de les indicades. Els pacients van presentar símptomes greus, com dolor abdominal, vòmits i, en casos extrems, hipercalcèmia amb dany renal.
Després d’aquest episodi, el Ministeri de Sanitat va emetre una advertència clara: “No es recomana l’ús de suplements sense una indicació mèdica precisa”. La suplementació innecessària pot provocar efectes adversos importants, especialment quan se superen les dosis recomanades.
Entre la prevenció i l’excés
El dilema és evident: d’una banda, el dèficit de vitamina D continua sent un problema de salut pública; de l’altra, el consum indiscriminat de suplements obre la porta a complicacions.
La denominada “guerra” de la vitamina D no només enfronta la D2 i la D3 dins de l’organisme, sinó també dues realitats mèdiques: la necessitat de cobrir mancances enfront del risc de sobretractament.
El repte consisteix a trobar un equilibri, evitar la suplementació innecessària i ajustar les recomanacions a cada pacient, tenint en compte edat, estil de vida i condicions de salut prèvies.
El que vindrà en els pròxims mesos
La investigació sobre la vitamina D està lluny de tancar-se. Els assaigs futurs intentaran confirmar si la D3 ha de ser l’opció preferent i en quines situacions la D2 continua sent vàlida. També s’exploraran noves formes d’obtenir suplements més segurs, tant d’origen vegetal com sintètic, que no generin efectes adversos.
Mentrestant, els especialistes insisteixen que el sol continua sent la font més senzilla, gratuïta i efectiva de vitamina D, sempre amb les precaucions adequades per evitar danys a la pell.
Una invitació a la reflexió
El cas de la vitamina D reflecteix una lliçó més àmplia: en salut, més no sempre vol dir millor. Un excés de suplementació pot ser tan perjudicial com un dèficit, i la clau és l’equilibri.
La ciència continuarà investigant per definir la millor estratègia davant d’aquesta “guerra metabòlica”, però la decisió individual hauria de passar sempre pel consell mèdic. Realment necessites un suplement o n’hi hauria prou amb ajustar la teva exposició solar i la teva dieta?
La resposta, probablement, serà diferent per a cada persona. I en aquesta diversitat es troba la veritable importància de no generalitzar quan es tracta de cuidar la nostra salut.
El futur de la vitamina D encara s’està escrivint, i la millor eina que tenim avui és la informació i la prudència.
