Vivim envoltats d’etiquetes. Que si intolerant, que si al·lèrgic, que si “això em cau malament” o “això m’infla”. Frases que se senten una vegada i una altra, amb la mateixa lleugeresa amb què es demana un cafè amb llet sense lactosa en una barra. Però, sabem realment què estem dient quan afirmem que “som al·lèrgics a la lactosa” o que “tenim intolerància al gluten”? Spoiler: en la majoria dels casos, no.
Com a tècnica superior en Nutrició i Dietètica, et diré una cosa clara des del principi: confondre una al·lèrgia amb una intolerància no només és un error comú, sinó que pot tenir conseqüències greus per a la salut. No, no és el mateix. Ni s’assemblen en el seu origen, ni en el seu tractament, ni en la seva gravetat. Així que, si alguna vegada has sentit molèsties després de menjar alguna cosa i has corregut a eliminar-ho sense passar per consulta, queda’t. Aquest article és per a tu.
Al·lèrgia alimentària: quan el teu cos entra en mode guerra
Una al·lèrgia alimentària és un error del sistema, literalment. El teu sistema immunitari, que hauria de defensar-te de virus i bacteris, identifica erròniament una proteïna d’un aliment com una amenaça. El resultat? Una resposta desproporcionada que pot anar des d’una lleu urticària fins a una anafilaxi que compromet la vida. Sí, ho has llegit bé: la vida.
Les al·lèrgies es manifesten de manera ràpida i intensa. En pocs minuts després de la ingesta poden aparèixer picors, diarrea, inflor, dificultat per respirar o fins i tot pèrdua de consciència. En aquests casos, el diagnòstic es fa amb proves específiques com el prick test o la mesura de la IgE específica. I el tractament no admet mitges tintes: evitació absoluta de l’aliment. Res de “un dia no passa res” o “només una culleradeta”. A més, en casos greus, cal portar adrenalina autoinjectable. Sense excepcions.
Intolerància alimentària: un error digestiu, no immunològic
A diferència de l’al·lèrgia, una intolerància alimentària no activa el sistema immunitari. Aquí el problema és que l’organisme no pot digerir correctament certs components dels aliments. La lactosa n’és l’exemple estrella, però no està sola: els FODMAPs i altres sucres fermentables també donen guerra.
La clau està en la intensitat i el temps: els símptomes solen aparèixer hores després de la ingesta i afecten el sistema digestiu —inflor, gasos, dolor abdominal, diarrea—, però mai posaran en perill la teva vida. El diagnòstic es basa en proves com el test d’alè o dietes d’exclusió, i el tractament no implica eliminació total, sinó ajustos dietètics personalitzats. A vegades es pot reintroduir l’aliment de forma gradual, o prendre enzims que ajudin a digerir-lo.
El gluten, aquest gran incomprès
Aquí ve el tema delicat: el gluten. Aquest “dolent” que molts han eliminat de les seves vides sense cap raó mèdica clara. I no tot el que conté gluten és dolent, ni eliminar-lo sempre és bo. Cal distingir entre tres condicions molt diferents:
- Malaltia celíaca: una malaltia autoimmune, no una al·lèrgia ni una intolerància. El gluten danya la mucosa de l’intestí prim i els símptomes poden ser digestius i sistèmics. El diagnòstic inclou anàlisi d’anticossos, proves genètiques i biòpsia intestinal. I sí, aquí eliminar el gluten és obligatori i de per vida.
- Al·lèrgia al blat: una al·lèrgia veritable, amb una resposta immune immediata. Aquí no només el gluten, sinó qualsevol proteïna del blat pot ser el detonant. El tractament implica evitar estrictament el blat, però potser altres cereals com l’ordi o el sègol es poden tolerar.
- Sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC): la més controvertida. No hi ha proves diagnòstiques clares. No és al·lèrgia. No és celiaquia. Però la persona es troba malament després de consumir gluten. Pot tenir símptomes digestius i extra-digestius com fatiga o boira mental. El diagnòstic és clínic i millora amb una dieta supervisada.
Per què és tan important diferenciar-los?
Perquè un mal diagnòstic pot portar-te a prendre decisions equivocades. Com eliminar aliments innecessàriament, la qual cosa pot provocar mancances nutricionals, ansietat, aïllament social i por a menjar. O, a l’inrevés: no prendre seriosament una al·lèrgia real i acabar a urgències per una reacció greu.
És fonamental no deixar-se portar per modes ni pel que diu qualsevol influencer. Eliminar aliments pel teu compte és com treure peces d’un rellotge sense saber per a què serveixen. Al final, deixa de funcionar.
Ni tot el que pica és al·lèrgia, ni tot el que infla és intolerància
No converteixis el teu plat en una amenaça. No tot malestar digestiu requereix una dieta sense gluten. No tota inflor és intolerància. I no tota restricció alimentària et cuida. Viure amb por al que menges no és vida.
Si alguna cosa et senta malament, consulta amb un professional de la nutrició, fes-te les proves necessàries i segueix un pla adaptat a tu. Perquè només així podràs entendre com respon el teu cos i què necessita realment.
Menjar bé no és només escollir aliments “sans”. També és no restringir el que no fa mal, no dramatitzar el que té solució i, sobretot, no viure pres de la por alimentària. Així que la pròxima vegada que algú digui “sóc al·lèrgic a la lactosa”, pregunta-li: estàs segur?
