Hi ha fruites que passen desapercebudes. Fruites que, tot i els seus beneficis, encara no reben el reconeixement que mereixen. Fruites que no tenen nom d’estrella, però que amaguen propietats capaces de revolucionar la nostra salut. Avui parlem del caqui. Sí, aquesta fruita taronja, rodona i dolcíssima que molts confonen amb un tomàquet de temporada. Però no. No és un tomàquet. No és una carbassa. I tampoc és una moda passatgera. És un tresor nutricional que, tot i portar anys entre nosaltres, encara és una gran desconeguda a moltes llars catalanes.
El caqui, l’or vermell que Catalunya ignora
Encara que es conrea principalment al País Valencià, el caqui ha començat a obrir-se pas tímidament als mercats i supermercats de Catalunya. Tanmateix, la seva presència encara és testimonial. Poques persones l’identifiquen, menys encara l’inclouen a la seva dieta, i són poquíssimes les que coneixen tot el que pot aportar a la nostra salut. I això és un gran error. Perquè el caqui és, senzillament, una joia de temporada.
Durant anys, a zones com les Terres de l’Ebre o el Baix Camp, s’ha conreat a petita escala aprofitant el clima mediterrani que tant li afavoreix. Però el seu consum no ha seguit el mateix ritme. Catalunya, tan oberta a noves tendències gastronòmiques, ha deixat de banda una fruita que ho té tot per triomfar: gust, propietats nutricionals i beneficis per al cor.
Tanins, fibra i betacarotens: el còctel saludable que necessites
El caqui no només és saborós. És funcional. Els seus tanins —sí, aquests compostos que semblen química— tenen propietats antibacterianes, cicatritzants i, atenció, ajuden a reduir el colesterol. Ho diu el Ministeri d’Agricultura i ho avalen estudis que han demostrat el seu efecte hipolipidèmic i antioxidant.
Però això no és tot. Aquesta fruita conté fibra en forma de pectina i mucílags, responsables de la seva textura suau i gelatinosa. El resultat? Un trànsit intestinal saludable i un efecte “esponja” que atrapa el colesterol en el sistema digestiu. En altres paraules: el caqui no només endolceix la tardor catalana, també neteja per dins.
Dolç, molt dolç… però sense ensurts per a la salut
Que la seva dolçor no t’enganyi. Encara que conté fins a un 16% de sucres naturals —glucosa i fructosa—, el caqui també és una bomba d’aigua (més del 80%) i fibra, que modula l’absorció dels sucres. Així, el seu consum no provoca pics de glucèmia com els productes ultraprocessats. És ideal per a persones amb diabetis, sempre que no es consumeixi en forma de suc, on la fibra desapareix i el sucre es dispara.
Provitamina A per blindar la teva salut
I què dir del seu contingut en betacarotens? Un sol caqui mitjà pot aportar fins al 30% de la quantitat diària recomanada de vitamina A. I això és or pur. Aquesta vitamina és un potent antioxidant, que prevé l’envelliment cel·lular, protegeix la visió i contribueix a mantenir el sistema immunològic en plena forma. En una terra com Catalunya, on la dieta mediterrània és patrimoni i orgull, per què no aprofitar aquest regal natural?
Tradició japonesa amb ànima catalana
Al Japó, el caqui es converteix en art gràcies al hoshigaki, un procés d’assecatge a l’aire que concentra el sabor i el transforma en una delícia mil·lenària. A Catalunya, amb les nostres masies, el sol i la brisa marina, no és difícil imaginar una adaptació local d’aquest ritual. Perquè no es tracta només de menjar bé. Es tracta de reconnectar amb la terra, de recuperar costums saludables, de mirar a Orient per enriquir el que ja tenim.
Per què el seguim ignorant?
Als supermercats de Barcelona, Tarragona o Girona trobem alvocats, papaies i mangos d’arreu del món. Però el caqui, amb denominació d’origen pròxima i beneficis contrastats, gairebé no té espai a les prestatgeries. Serà que encara no l’hem descobert de veritat? Serà que necessitem que algú ens ho digui clar?
Aquí ho tens: el caqui és bo. Molt bo. Per al colesterol, per al sucre en sang, per a la pell i per al cor. No és un caprici estacional, és una eina de salut que hauríem de tenir més present.
La pròxima vegada que vagis al mercat…
No el miris estrany. No l’ignorís. No el deixis passar. La pròxima vegada que vegis un caqui a la fruiteria del barri o al teu supermercat habitual, pensa-t’ho dues vegades. No és una fruita qualsevol. És una joia nutricional. És salut embolicada en pell taronja. És una oportunitat per a tu i per als teus. I sobretot, és hora de deixar de dir-ne exòtica. Perquè ja és aquí, a Catalunya, esperant que la redescobrim.
