Ni calçots, ni pa amb tomàquet, ni botifarra amb seques. A Catalunya hi ha un tubercle que porta segles a les cuines de l’Empordà i que gairebé ningú coneix fora d’allà. Es diu nyàmera, encara que alguns, intentant sonar sofisticats, li diuen topinambur. Però tant és com l’anomenis. La realitat és clara: no el coneix ningú.
I per què? Per què aquest tresor segueix ocult mentre glorifiquem productes de fora? Fàcil: perquè no surt per la tele. Perquè no el promociona cap xef amb estrella Michelin. Perquè no té una campanya d’Instagram. I perquè, siguem sincers, el nom no ajuda gaire.
Què dimonis és la nyàmera?
La nyàmera (Helianthus tuberosus) és un tubercle cruixent i dolcet, amb aspecte de patata retorçada i gust delicat, gairebé floral. Es cuina en sopes, purés, saltejada o fregida. I sí, és boníssima. Però això sembla que no és suficient en un país on fins i tot la kale ha tingut el seu minut de glòria. Aquí seguim ignorant el que és nostre per venerar el que ve de fora.
I no, no és cap novetat. A l’Empordà es cuina des de fa generacions. Abans que existís la paraula “foodie”. Abans que el pa amb tomàquet fos tendència. Abans, fins i tot, que sabéssim què era un alvocat.
Més saludable que una amanida amb llavors de xia
La nyàmera no només és saborosa, també és una bomba de salut. Té més fibra que molts cereals, menys calories que una fulla d’enciam i un tipus de sucre anomenat inulina que regula la glucosa a la sang. És a dir, ideal per a diabètics, per a dietes, per a qui es cuida o per a qui simplement vol menjar bé.
A més, és rica en potassi, antioxidants i vitamines. Un còctel nutricional que, en qualsevol altre país, ja hauria provocat una febre. Aquí no. Aquí seguim dient “nyà… què?”.
A Catalunya ho saben: Espanya, no
La gran ironia és que mentre a l’Empordà la nyàmera ha continuat sent part de la tradició, a la resta del país ni se’n parla. Injustícia històrica, sí. Perquè aquest aliment ha estat present, ha alimentat generacions, ha format part del receptari popular… però ha estat completament ignorat.
I això que té tots els ingredients per triomfar: és local, és de temporada, és ecològica, és versàtil, és econòmica. Què més vols?
I per què no la coneix ningú?
La resposta és tan absurda com habitual: perquè ningú n’ha parlat mai. Perquè no té màrqueting. Perquè no la promocionen a MasterChef. Perquè no sona cool. Perquè sembla més una malaltia que un aliment. Però la nyàmera no és cap broma. És el tubercle que pot revolucionar la teva cuina.
El renaixement del tubercle perdut
Ara que tothom parla de sostenibilitat, de tornar al local, de recuperar sabors antics… la nyàmera té més sentit que mai. És barata, ecològica, gustosa, saludable. Què més cal perquè la posem al plat?
I, tot i això, seguim comprant patates del Perú o moniatos d’Israel. Una bogeria. Una autèntica bogeria. Perquè tenim or sota terra i no l’estem aprofitant.
És hora de treure la nyàmera a la llum
Sí, ho sabem. Sona estrany. Sona a personatge de conte. Però la nyàmera és real. És catalana, és deliciosa i està cridant a crits el seu moment de glòria. Així que la pròxima vegada que preparis un puré, oblida’t de la patata. Prova-la. Menja-te-la. Recomana-la.
Ni calçots ni pa amb tomàquet. La revolució de la cuina catalana comença amb la nyàmera.
