“L’obesitat no és una manca de voluntat, és una malaltia amb causes mèdiques que requereixen tractaments adequats”, afirma amb contundència el Dr. Víctor Bravo, endocrinòleg especialitzat en metabolisme i autor de diversos estudis sobre pèrdua de pes. A la seva entrevista, desmunta un dels consells més repetits –i erronis– sobre com aprimar-se.
Reduir el problema de l’obesitat a “voluntat” és injust i erroni. Per al doctor Bravo, el tractament ha d’adaptar-se a la realitat biològica, emocional i mèdica del pacient, lluny de simplificacions i culpabilitzacions.
Una visió mèdica sobre l’obesitat
El Dr. Víctor Bravo coneix de primera mà el patiment silenciós de molts pacients que, després d’anys de dietes fallides, arriben a la consulta amb culpa i desesperança. Al seu parer, l’enfocament clàssic de “menjar menys i moure’s més” no només és insuficient, sinó també contraproduent.
“Quan una persona amb obesitat perd pes, el cos reacciona per recuperar aquest greix perdut. És un mecanisme de supervivència”, explica. Això es tradueix en una alentiment del metabolisme i un augment de la gana, fent que el cos “lluiti” activament contra la pèrdua de pes.
Hormones, genètica i metabolisme: els altres protagonistes
L’especialista recalca que l’obesitat és una malaltia multifactorial, en què intervenen gens, hormones i factors neurològics que escapen del control voluntari del pacient. “Moltes persones tenen un cos que es resisteix biològicament a aprimar-se. No es tracta de mandra, sinó de biologia”, destaca.
A més, afegeix que “el teixit adipós actua com un òrgan endocrí més”, generant substàncies que alteren la gana, la sacietat i l’emmagatzematge d’energia. En aquest context, estratègies tradicionals com la restricció calòrica sense supervisió poden empitjorar el problema a llarg termini.
Més enllà de la dieta: l’enfocament integral
Per al doctor Bravo, el primer pas és deixar de culpabilitzar el pacient. “No es tracta de voluntat, sinó d’entendre què passa al seu cos”, assenyala. Per això, aposta per un enfocament mèdic que inclogui estudis hormonals, educació nutricional, suport psicològic i, quan calgui, tractaments farmacològics o cirurgia.
“Les noves teràpies amb fàrmacs que actuen sobre les hormones intestinals estan canviant la forma com tractem l’obesitat”, apunta. Medicaments com els agonistes del GLP-1 permeten reduir la gana i millorar el control glucèmic, obrint la porta a tractaments més efectius i personalitzats.
L’estigma, el gran enemic silenciós
Un dels punts més contundents de l’especialista té a veure amb el judici social que pesa sobre les persones amb obesitat. “Els pacients arriben sentint-se culpables per no haver tingut èxit amb les dietes. Cal canviar aquest discurs: no han fracassat, han estat mal orientats”, afirma.
Per a l’endocrinòleg, és crucial que tant els professionals sanitaris com l’entorn del pacient entenguin que no n’hi ha prou amb consells genèrics. “Repetir-li a algú amb obesitat que ‘menjar menys i moure’s més’ és suficient, és com dir-li a una persona amb depressió que ‘pensi en positiu’”.
Redefinint l’èxit en el tractament
Víctor Bravo insisteix que perdre pes no hauria de ser l’únic objectiu. Millorar la salut metabòlica, reduir el risc cardiovascular i augmentar la qualitat de vida són fites igualment importants. “L’èxit és sentir-se millor, tenir més energia i guanyar salut. El número a la bàscula no ho és tot”, subratlla.
Per això, fa una crida a una major empatia en l’atenció sanitària i a invertir en tractaments seriosos, lluny de dietes miracle o modes passatgeres. L’obesitat, recorda, és una malaltia crònica que mereix una resposta mèdica, no moral.
Una mirada que transforma
“L’obesitat no és una elecció. Ja és hora de deixar de jutjar i començar a entendre”, conclou el Dr. Bravo amb serenor però fermesa. El seu missatge desmunta mites i ofereix una nova esperança a qui porta anys lluitant en silenci.
I tu? Estem preparats per deixar de jutjar i començar a comprendre?
Comparteix aquest article si t’ha fet reflexionar.
