La jornada intensiva transforma les nostres rutines, i molta gent acaba dinant passades les 15.00 h, sense saber que aquest costum pot passar factura a la salut. Aquest canvi horari, tan habitual a Espanya durant l’estiu, altera sense voler el nostre rellotge intern, i això comporta conseqüències físiques que sovint passen desapercebudes.
L’estiu i el canvi en els horaris alimentaris
Amb l’arribada del juny i el juliol, moltes empreses apliquen la jornada intensiva. Això vol dir que una gran part de la població acaba la jornada laboral cap a les tres de la tarda o fins i tot abans. El que sembla una oportunitat per guanyar temps lliure, sovint ve acompanyat d’una alteració en els costums alimentaris.
En no haver de dinar a la feina, molta gent decideix retardar el dinar. Ja no cal fer-ho a les 14.00 h, com a l’hivern. Ara, amb més temps disponible, el moment d’asseure’s a taula pot allargar-se fins a les 15.30 o fins i tot les 16.00. Però el cos, més enllà dels nostres hàbits socials, té uns ritmes propis que no sempre coincideixen amb l’agenda personal.
Dinar tard: un enemic silenciós del metabolisme
Els estudis científics han començat a demostrar que l’hora a què mengem pot ser tan important com el que mengem. Marta Garaulet, catedràtica de Fisiologia a la Universitat de Múrcia i referent en cronobiologia, ha liderat investigacions que demostren que dinar després de les 15.00 h s’associa a una menor pèrdua de pes i un metabolisme més lent.
“Les persones que dinen tard perden menys pes i cremen calories amb més dificultat, fins i tot seguint dietes idèntiques”, afirma Garaulet. Això té a veure amb la manera com el cos processa la glucosa, els nivells d’insulina i la termogènesi induïda pels aliments. A aquestes hores, el nostre cos és menys eficient.
El teu rellotge biològic també dina
Darrere d’aquestes afirmacions no hi ha especulació, sinó ciència del ritme circadiari. El cos humà té un rellotge intern que regula processos vitals com la temperatura corporal, la pressió arterial, les hormones del son i, per descomptat, la gana.
Quan mengem en horaris inadequats, desincronitzem aquests ritmes. Garaulet adverteix que entre les 12.00 i les 15.00 h és el millor interval per fer el dinar principal del dia. Si se supera aquesta franja, el cos respon pitjor als aliments, amb pics glucèmics més elevats, menor sensibilitat a la insulina i digestions més lentes.
A més, dinar tard altera la secreció de melatonina, l’hormona del son. Si la digestió està activa al capvespre, la qualitat del descans se’n ressent, cosa que al seu torn genera fatiga, irritabilitat i menor rendiment durant el dia.
Dormir malament també pot ser culpa del dinar
Un dels efectes menys visibles —però més rellevants— d’aquest hàbit és l’alteració del son. Si es retarda el dinar, també és habitual que es retardi el sopar. Com a conseqüència, molta gent se’n va al llit amb la digestió en marxa, fet que impedeix aconseguir un son profund i reparador.
Els especialistes en son recomanen deixar almenys dues o tres hores entre el sopar i l’hora d’anar a dormir. Però si el sopar es fa tard perquè el dinar també s’ha endarrerit, aquesta distància es redueix perillosament. El resultat és un descans fragmentat, menys eficaç, que pot afectar fins i tot l’estat d’ànim.
Més enllà del pes: salut digestiva i energia
L’impacte de dinar tard no es limita al pes corporal o al descans. També influeix en el funcionament del sistema digestiu, que té els seus propis ritmes. Menjar a hores desajustades pot provocar digestions lentes, acidesa, gasos o pesadesa prolongada.
A més, dinar després de les 15.00 h pot afectar els nivells d’energia a la tarda. Molta gent nota més somnolència o menys productivitat, especialment si el menjar ha estat copiós o ric en hidrats de carboni d’absorció ràpida. En aquests casos, el pic de glucosa seguit d’una caiguda ràpida pot deixar el cos com en una “ressaca alimentària”.
I si no ho pots evitar?
Sabem que la realitat no sempre permet dinar a l’hora ideal. Si els teus horaris no et deixen menjar abans de les 15.00 h, els experts recomanen adaptar la rutina de manera intel·ligent.
Prendre un refrigeri saludable a mig matí, com una peça de fruita, un iogurt o un grapat de fruits secs, pot evitar arribar al dinar amb una gana descontrolada. Això redueix el risc d’empatxos i afavoreix una millor elecció d’aliments. També es recomana que el sopar sigui lleuger, evitant l’alcohol o els greixos pesants a última hora del dia.
Un hàbit invisible amb efectes visibles
La majoria de la gent no associa directament les seves molèsties físiques, la lentitud digestiva o el mal descans amb l’hora en què mengen. Però cada vegada hi ha més evidència científica que apunta que aquest és un factor clau en la salut general.
El cos humà està dissenyat per funcionar en sincronització amb la llum solar i els cicles del dia, i cada cop que desafiem aquesta sincronització, el preu es paga —tard o d’hora— en forma de malestar físic o emocional.
Estàs dinant a l’hora correcta?
Reajustar els horaris durant l’estiu no és només una qüestió de disciplina, sinó de benestar a llarg termini. Potser la pregunta no és “què menjo?”, sinó “quan menjo?”. I tu, has notat canvis en el teu cos quan dines més tard del compte? Explica-ho, comparteix-ho… i potser demà t’animes a dinar una mica abans.
