Beure aigua durant els àpats ajuda o perjudica la digestió? La pregunta, que sembla senzilla, ha generat un debat creixent en els darrers mesos. Marta León, enginyera química i experta en salut femenina i microbiota, sosté que ingerir massa aigua enmig de l’àpat pot diluir els sucs gàstrics, alentir la digestió i provocar molèsties com gasos o inflor. Una afirmació que sorprèn, perquè contradiu la creença generalitzada que “quanta més aigua, millor”.
La seva postura, difosa en entrevistes i xarxes socials, ha despertat interès i dubtes en qui vol millorar el seu benestar digestiu. Però, fins a quin punt és certa aquesta idea? Hi ha suport científic sòlid o és més aviat un enfocament divulgatiu que mèdic?
Qui és Marta León i quin és el seu enfocament
Marta León no és una desconeguda en el món del benestar. Formada com a enginyera química, s’ha especialitzat en salut femenina i en microbiota intestinal, un camp que en els últims anys ha captat una gran atenció tant en investigació com en divulgació. Sota el projecte Food Green Mood, combina xerrades, llibres i col·laboracions en mitjans per acostar al públic general consells sobre nutrició i digestió.
El seu enfocament no és el d’una facultat mèdica clàssica, sinó més aviat el d’una divulgadora que connecta la ciència de la microbiota amb hàbits quotidians. Parla de manera clara i propera, utilitza exemples senzills i sol insistir que la salut digestiva depèn de petits detalls: des de l’ordre en què es mengen els aliments fins a la qualitat del son o el nivell d’estrès.
En diverses entrevistes recents ha posat el focus en un gest tan comú com beure aigua durant l’àpat. Segons ella, aquesta pràctica, portada a l’excés, podria alterar la capacitat de l’estómac per descompondre els aliments de manera eficaç.
Què afirma exactament sobre l’aigua durant l’àpat?
La frase que més ressò ha tingut és directa: “Beure molta aigua mentre es menja pot frenar la digestió”. León explica que l’estómac segrega àcid clorhídric i enzims per processar els aliments, i que un excés de líquid podria rebaixar aquesta concentració, generant una digestió més lenta i menys eficaç.
A més, adverteix que aquest fenomen podria contribuir a la hipoclorhídria, és a dir, una producció insuficient d’àcid gàstric. Això, segons les seves paraules, afavoriria que els aliments passessin a l’intestí poc digerits, generant fermentacions, gasos i inflor abdominal. També relaciona aquest procés amb possibles alteracions de la microbiota intestinal, encara que en aquest punt l’evidència científica és limitada.
No es tracta de prohibir beure aigua, aclareix, sinó d’evitar quantitats excessives durant l’acte de menjar. Recomana, en canvi, hidratar-se al llarg del dia i, si cal, prendre només petits glops mentre es mastega.
En aquesta mateixa línia, ha fet altres suggeriments sobre com organitzar un àpat: començar pels vegetals rics en fibra, deixar el pa per més tard i no abusar dels líquids freds o amb gas enmig de la digestió. Consells que, tot i ser senzills, generen debat perquè van en contra de certs hàbits culturals molt arrelats.
Contrapunts des de la ciència convencional
Davant la visió de Marta León, la medicina acadèmica ofereix un matís important: el cos humà està preparat per autoregular la digestió fins i tot si es consumeix aigua durant els àpats.
Institucions mèdiques reconegudes, com la Mayo Clinic, expliquen que l’aigua no dilueix els sucs gàstrics de manera significativa. De fet, contribueix a descompondre els aliments, afavoreix l’absorció de nutrients i prevé problemes com el restrenyiment. En altres paraules, el sistema digestiu és més robust del que suggereix la teoria de la “dilució”.
Investigacions en fisiologia digestiva assenyalen que l’estómac respon a la ingesta de líquids ajustant la seva secreció d’àcid i enzims. Això significa que, encara que es begui aigua, l’estómac pot augmentar la seva producció d’àcid clorhídric per mantenir l’equilibri necessari. Per tant, la idea que un got d’aigua pugui “neutralitzar” la digestió és, com a mínim, discutible.
Dit això, alguns experts admeten que l’excés de líquids, sobretot si són freds o carbonatats, pot donar sensació de pesadesa o inflor. No es tractaria d’un problema d’acidesa gàstrica, sinó d’una qüestió mecànica: més volum a l’estómac implica més distensió i, en persones sensibles, cert malestar.
Possibles riscos o efectes secundaris
Més enllà de la polèmica, sí que hi ha escenaris en què l’excés de líquids durant els àpats pot generar molèsties. Algunes persones refereixen:
- Inflor i gasos poc després de menjar.
- Sensació d’estómac ple abans d’acabar l’àpat, la qual cosa redueix la ingesta de nutrients.
- Reflux o acidesa, sobretot si s’acompanya de begudes amb gas.
- Digestió lenta, especialment en qui ja té problemes de baixa acidesa gàstrica.
Aquí apareix un punt interessant: no tots els estómacs són iguals. El que per a una persona és innocu, per a una altra amb problemes digestius crònics pot marcar la diferència. En aquest sentit, els consells de Marta León poden resultar útils per a qui pateix molèsties freqüents.
Quant a la microbiota, els científics encara no tenen una resposta definitiva. És cert que la manera com els aliments arriben a l’intestí influeix en la flora intestinal, però els estudis disponibles no confirmen que l’aigua durant l’àpat tingui un impacte negatiu directe.
Consells pràctics o recomanacions equilibrades
En lloc de plantejar la qüestió en termes absoluts —aigua sí o aigua no—, molts especialistes suggereixen un enfocament més flexible:
- Hidratar-se al llarg del dia, no només durant els àpats.
- Beure amb moderació a taula, preferiblement a petits glops.
- Escoltar el cos: si en beure abundant líquid es nota pesadesa, potser convé reduir-ne la quantitat.
- Evitar refrescos ensucrats o amb gas, que sí que estan vinculats a digestions més feixugues i a desequilibris en la microbiota.
- Mastegar bé els aliments i menjar a poc a poc, dos hàbits que afavoreixen la digestió molt més que preocupar-se pel got d’aigua.
En definitiva, es tracta d’ajustar la pràctica a cada persona i context, sense caure en extrems ni en prohibicions taxatives.
Conclusió crítica i crida a l’acció
El debat sobre si beure aigua enmig de l’àpat frena o no la digestió reflecteix un fenomen més ampli: la recerca de pautes senzilles per millorar la salut intestinal. Marta León aporta una visió divulgativa que interpel·la els hàbits quotidians, mentre que la ciència convencional recorda que el cos humà compta amb mecanismes d’autoregulació molt eficaços.
La clau, com en tants temes de nutrició, sembla estar en l’equilibri. Beure aigua no és en si mateix nociu, però fer-ho en excés durant un àpat copiós pot generar incomoditat en algunes persones. El sentit comú, l’observació personal i la consulta amb professionals de la salut han de guiar la decisió.
La propera vegada que seieu a taula, fixeu-vos-hi: beveu molta aigua mentre mengeu o preferiu hidratar-vos abans i després? Potser la resposta diu més sobre la vostra digestió del que imagineu.
Expliqueu-nos-ho als comentaris: què feu vosaltres? Noteu alguna diferència segons la quantitat d’aigua que preneu durant l’àpat?
