El mite es desmunta amb arguments científics.
La metgessa digestòloga María Muñoz ha posat el focus en un error comú: creure que més proteïna implica sempre més múscul.
En realitat, sense activitat física que ho justifiqui, aquest excés pot acabar com a greix corporal.
La seva advertència ha estat clara i ha generat reaccions a xarxes i mitjans especialitzats.
D’on sorgeix el mite sobre la proteïna i el greix?
Durant els darrers anys, les dietes hiperproteiques han guanyat popularitat. Des de l’auge del fitness digital fins a la proliferació de suplements proteics als supermercats, molts han assumit que augmentar la ingesta de proteïna és sinònim de “posar-se fort”.
El missatge és seductor: més proteïna, més múscul. Però aquesta relació directa no sempre es compleix. Influencers, gurús de l’entrenament i fins i tot algunes campanyes publicitàries han reforçat la idea que el simple fet de consumir proteïna impulsa el creixement muscular, fins i tot sense moure’s del sofà.
Aquest mite ha arrelat especialment en persones que volen perdre greix o “tonificar” sense canviar radicalment el seu estil de vida. Tanmateix, el cos humà funciona amb normes molt diferents.
El que diu María Muñoz: “Més panxa, no més múscul”
“Si creus que més proteïna equival a més múscul, la resposta és: depèn. Si no fas exercici, equivaldrà a més panxa”. Així ho va expressar la doctora Muñoz en una entrevista recent, on va desmuntar amb claredat un dels errors més comuns en nutrició moderna.
A les xarxes socials, les seves declaracions es van fer virals. Molts van aplaudir la seva franquesa. Altres es van sorprendre en descobrir que, sense entrenament, aquest batut post-gym podria estar jugant en contra.
“La proteïna és un nutrient essencial, però no màgic”, va explicar. “No serveix de res augmentar la dosi si no estàs generant una demanda que justifiqui el seu ús en el cos”.
Amb aquest missatge, Muñoz no rebutja el consum de proteïnes, sinó la lògica de l’excés sense context, molt estesa en la cultura de la immediatesa.
La fisiologia darrere del mite: es converteix o no es converteix?
Des del punt de vista fisiològic, el cos humà no converteix automàticament la proteïna en greix. Però això no vol dir que el mite sigui del tot fals.
Quan es consumeix més proteïna de la que el cos necessita, i especialment si la despesa calòrica és baixa, l’organisme té diverses rutes disponibles:
- Pot oxidar la proteïna com a font d’energia.
- Pot convertir part dels seus components en glucosa, mitjançant un procés anomenat gluconeogènesi.
- I si encara hi ha excés energètic, pot emmagatzemar aquesta energia com a greix corporal.
És a dir, no és que la proteïna tingui una via directa cap als dipòsits de greix. Però si es produeix un superàvit calòric —és a dir, si es menja més del que es gasta— aquest excés, vingui d’on vingui, pot acabar en forma de greix.
El que marca la diferència no és només el nutrient, sinó el context metabòlic: despesa calòrica, tipus d’activitat física, massa muscular, edat, entre altres factors.
A més, perquè la proteïna contribueixi al desenvolupament muscular, és imprescindible que hi hagi un estímul físic —especialment l’entrenament de força— que activi la síntesi proteica. Sense aquest estímul, el cos no té motiu per crear nou múscul.
No tot és blanc o negre: els matisos d’una veritat incòmoda
Tota la proteïna que consumeixes sense fer exercici es converteix en greix? No.
Pot passar si hi ha excés energètic i sedentarisme? Sí.
Aquesta és la incomoditat del mite: conté una part de veritat, però dita de forma absoluta, es torna enganyosa.
Cada cos té una capacitat diferent per aprofitar els nutrients. Una persona activa, amb bona massa muscular i metabolisme accelerat, pot tolerar una ingesta més alta de proteïnes sense acumular greix.
Però algú sedentari, amb baixa despesa energètica, pot convertir aquest excés en greix amb més facilitat.
Per això, els especialistes insisteixen en una dieta personalitzada, ajustada al nivell d’activitat i als objectius reals de cada persona. No es tracta de tenir por a la proteïna, sinó de consumir-la amb consciència.
Proteïna sí, però amb consciència i moviment
El missatge de fons és simple però potent: la proteïna no construeix múscul per si sola.
És una eina, no un camí ràpid. I com tota eina, la seva efectivitat depèn de l’ús que se’n faci.
Abans de duplicar les racions de carn, afegir una segona cullerada de proteïna en pols o seguir una dieta de moda, pregunta’t: estic fent alguna cosa que justifiqui aquest augment?
En paraules de la doctora Muñoz: “Menjar proteïna sense fer exercici és com comprar maons sense construir res. S’acumulen, però no formen múscul”.
I tu, què en penses? Has caigut mai en aquest mite?
Comparteix aquest article, comenta i continua aprenent a alimentar-te millor, basant-te en la ciència i no només en creences populars.
You have not enough Humanizer words left. Upgrade your Surfer plan.
