Un nou estudi a Barcelona revela que el 28 % dels nens fan servir pantalles durant els àpats, una pràctica que augmenta el risc d’obesitat i debilita els espais de conversa familiar. Aquest hàbit creix especialment entre els nens de 7 a 10 anys, i s’enforteix quan pares o cuidadors també estan distrets. Estem normalitzant una conducta que empobreix la nostra manera de conviure?
Un hàbit que creix sense adonar-nos-en
Les escenes es repeteixen en restaurants de tota mena: un nen davant d’un mòbil, mentre els pares aprofiten per conversar o simplement per menjar tranquils. Però darrere d’aquesta aparent solució pràctica s’hi amaga una tendència creixent. Una anàlisi recent feta en més de 40 restaurants catalans va observar que un de cada tres menors utilitza el mòbil abans, durant o després de menjar.
L’ús és més freqüent en nens grans, especialment entre els 7 i els 10 anys. L’explicació és múltiple: més autonomia, més exposició tecnològica i, en molts casos, una menor interacció durant l’àpat. Els investigadors adverteixen que quan l’adult no conversa amb el nen, la probabilitat que faci servir el mòbil augmenta fins a un 60 %.
Quins efectes té en els nens?
El que comença com un entreteniment pot tenir conseqüències profundes. Menjar amb el mòbil no només distreu, també modifica la percepció de sacietat. El cervell, centrat en la pantalla, presta menys atenció als senyals del cos. Això pot portar a menjar més del necessari, amb el consegüent risc de sobrepès.
A més, els àpats amb pantalles redueixen les oportunitats d’aprenentatge social. Els nens deixen d’observar com interactuen els adults, com s’expressen les emocions, com es regulen els torns de paraula. A taula, sense mòbil, s’aprèn a esperar, a mirar als ulls, a escoltar i a ser escoltat.
I potser el més greu: es debilita el vincle emocional familiar. Els àpats compartits han estat, històricament, un espai de trobada. Si aquest moment desapareix sota la llum d’una pantalla, es perd alguna cosa essencial.
El paper dels adults i l’entorn
No es pot parlar del mòbil a la taula infantil sense mencionar els adults. En molts casos, són els mateixos pares qui introdueixen el dispositiu, sigui per comoditat, cansament o costum. Si ells estan pendents del telèfon, difícilment podran demanar als fills que no ho estiguin.
L’entorn també hi influeix. Els restaurants de menjar ràpid, per exemple, tendeixen a generar més distracció visual i sonora, cosa que afavoreix que els pares cedeixin a l’ús del mòbil com a manera de mantenir els nens tranquils. En canvi, els locals més tranquils i familiars afavoreixen un ambient de conversa.
Els experts destaquen un punt clau: la interacció activa entre l’adult i el nen actua com a fre a l’ús de pantalles. No es tracta només de prohibir, sinó d’oferir alternatives. Quan els pares conversen, fan preguntes o proposen jocs simples a taula, el mòbil perd atractiu.
Quines solucions proposen els experts?
La primera recomanació és senzilla: establir normes clares sobre l’ús de pantalles durant els àpats. Això s’aplica tant a casa com als restaurants. La regla ha de ser coherent per a tots els membres de la família, inclosos els adults.
En segon lloc, és important oferir alternatives no digitals. Llibres per pintar, jocs de paraules, petites dinàmiques familiars o simplement fomentar la conversa. No es tracta de tornar al passat, sinó de recuperar el valor del present compartit.
També es proposa que els restaurants col·laborin amb el canvi. Alguns ja ofereixen kits sense pantalles: jocs de taula, menús infantils amb dibuixos per pintar o espais condicionats per a nens. A més, poden sensibilitzar els adults amb missatges que convidin a l’ús conscient del mòbil.
Finalment, es destaca el paper de les escoles i els pediatres. Des de l’educació i la salut infantil es pot transmetre un missatge clar: menjar sense pantalles és part d’un desenvolupament saludable.
No és només un mòbil: és com mengem
Darrere d’aquesta discussió hi ha quelcom més profund. No es tracta únicament de si els nens fan servir o no el mòbil, sinó de quin valor donem avui a menjar junts. L’àpat ha estat, històricament, un acte ritual: no només per nodrir el cos, sinó per alimentar els vincles.
En temps d’hiperconnexió, recuperar la taula com a lloc de trobada esdevé un acte gairebé contracultural. És allà on s’expliquen històries, on es corregeixen els modals, on es riu o es pregunta com ha anat el dia. Tot això es perd si les pantalles ho ocupen tot.
Per això, més que prohibir el mòbil, es tracta de recuperar el sentit de l’àpat compartit. No com una obligació, sinó com una oportunitat diària.
Tornar a mirar-nos a la taula
“Menjar junts és més que alimentar-se: és parlar, riure, ensenyar i escoltar. Si els mòbils ens estan robant això, no ens hauríem de preguntar a quin preu?”
Comparteix aquesta reflexió amb altres famílies. A casa vostra es parla o es fa scroll mentre es menja?
