“Si has sentit a dir que la civada ajuda a reduir el colesterol, regular el sucre i que ens protegeix davant l’absorció de disruptors hormonals, no és un mite”.
Amb aquesta afirmació, la doctora Isabel Viña reobre un debat antic amb base científica: la civada no només és un aliment comú, sinó un veritable aliat per a la salut.
En temps de desinformació nutricional, Isabel Viña, metgessa i divulgadora, es converteix en un referent que posa la ciència per davant de les modes. El seu missatge sobre la civada ha ressonat amb força a les xarxes i mitjans, confirmant que allò natural, ben entès, pot ser profundament eficaç.
Una experta amb un missatge clar
Isabel Viña no és només metgessa; és una de les veus més respectades en divulgació científica en temes de salut pública. La seva capacitat per explicar processos complexos amb un llenguatge accessible l’ha portat a guanyar-se la confiança de milers de seguidors. Aquesta vegada, ho ha fet amb un gra modest però poderós: la civada.
A l’abordar el seu potencial per reduir el colesterol, controlar els nivells de sucre a la sang i protegir-nos davant de substàncies nocives, Viña ha posat damunt la taula una conversa que va més enllà de la nutrició: parla de prevenció, d’hàbits sostenibles i de prendre consciència sobre el que mengem.
Civada: petita però poderosa
La civada ha format part de la dieta humana durant segles. Rica en fibra soluble, especialment en un tipus anomenat betaglucà, és capaç de formar un gel a l’intestí que retarda l’absorció de glucosa i colesterol. Aquest mecanisme simple pot tenir efectes profunds en persones amb risc cardiovascular o amb problemes de sucre en sang.
A més, la seva capacitat per atrapar compostos tòxics, com els anomenats disruptors hormonals —substàncies químiques presents en plàstics o pesticides que alteren l’equilibri endocrí—, la converteix en una mena d’“escut digestiu” natural. Tot això, sense recórrer a suplements ni productes cars. Només amb una cullerada al dia.
Mite o ciència? Isabel respon
A les xarxes socials, on proliferen els consells sense base científica, la declaració de Viña ha tingut un efecte clarificador. Davant d’aquells que creuen que els “superaliments” són una moda sense fonament, la doctora respon amb evidència:
“No és un mite”, remarca. “La civada té efectes metabòlics mesurats i comprovats”.
L’impacte és més rellevant si es considera la resistència que encara existeix a canviar d’hàbits. Per a molts, incloure civada pot semblar irrellevant davant altres tractaments. Però en realitat, petits gestos diaris —com substituir un esmorzar ultraprocessat per un a base de civada— poden tenir beneficis acumulatius.
La xarxa es rendeix davant la civada
En qüestió de dies, la cita d’Isabel Viña s’ha tornat viral. Centenars d’usuaris han compartit les seves pròpies experiències: des de qui ha vist baixar el colesterol després de poques setmanes consumint-la, fins a qui la fa servir com a base en batuts, pancakes o fins i tot croquetes.
Però més enllà de les receptes, el missatge que cala és un altre: el que mengem importa. I que, en un món saturat de productes artificials, tornar a l’essencial pot marcar la diferència. Viña, amb el seu enfocament directe i realista, recorda que no tot ha de ser perfecte, però sí conscient.
Tornar al simple: una cullerada de salut
La civada no és una solució màgica, però és un bon començament. La seva accessibilitat, la seva versatilitat i les seves propietats la fan ideal per a totes les edats. S’adapta a dietes veganes, sense gluten (si està certificada), i es pot preparar de mil maneres.
Potser la pregunta no és si hauríem de menjar més civada, sinó per què no ho fem ja. A l’era dels ultraprocessats, la civada és un petit acte de rebel·lia. I, com suggereix Viña, també una forma d’autocura.
La cullerada que marca la diferència
Incloure civada a la dieta diària no és només una elecció nutricional; és una declaració d’intencions. Isabel Viña ho ha deixat clar: els seus beneficis són reals, mesurables i accessibles per a tothom.
Ara et toca a tu: ja formes part del “club de la civada”? Has notat canvis en incloure-la a la teva rutina?
Comparteix la teva experiència, comenta o convida algú a provar-la. Perquè a vegades, una sola cullerada n’hi ha prou per començar a cuidar-se.