Llevar-se a les quatre del matí no és un càstig, sinó un ritual de disciplina per a Mariló Montero. Als seus 60 anys, la periodista manté un hàbit que sorprèn molts: dedicar tres quarts d’hora diaris a l’el·líptica abans que surti el sol.
La rutina, lluny de ser una moda passatgera, és part de la seva filosofia de vida. En ella es barreja constància, equilibri i una convicció profunda en el poder de la ment per sostenir hàbits duradors.
La disciplina d’un despertar a les quatre
Cada matí, quan la majoria encara dorm, Mariló Montero ja ha començat el seu dia. “Cada dia em llevo a les quatre del matí per dedicar tres quarts d’hora a l’el·líptica”, ha confessat en diverses entrevistes. Aquest matinar no respon a obligacions laborals, sinó a un compromís personal amb el seu benestar.
Ho fa sense excuses, fins i tot en jornades complicades. En les seves paraules, el secret és la constància, en no permetre que el cansament o les temptacions trenquin la cadena. La seva disciplina recorda la dels atletes d’elit, però adaptada a la seva vida quotidiana.
L’escena és fàcil d’imaginar: una casa en silenci, l’el·líptica a punt, i ella marcant el ritme del dia abans que claregi. Un gest repetit que s’ha convertit en part de la seva identitat.
El·líptica, aeròbics i ment forta
L’el·líptica és el pilar del seu entrenament, però no està sola. Mariló combina aquest exercici amb rutines aeròbiques, convençuda que el moviment és la millor inversió en salut. No busca exhibir resultats immediats, sinó mantenir la vitalitat amb el pas dels anys.
La seva visió de l’esport va més enllà del físic. “El poder de la ment és el que sosté aquests hàbits”, sol dir. Aquesta força interior és la que li permet superar la mandra i mantenir el compromís fins i tot en els dies més grisos.
Quan s’excedeix amb el menjar, lluny de castigar-se, ajusta la balança amb més activitat: “Si em passo amb alguna cosa, em machaco més en l’entrenament”. Una manera pràctica d’entendre la disciplina sense convertir-la en obsessió.
Menjar bé, sense obsessionar-se
La dieta mediterrània és la seva base diària. Abunden a la seva taula fruites, verdures, peix i oli d’oliva. Es tracta d’una alimentació equilibrada, que combina sabor i salut. Però Mariló no viu amb rigidesa extrema: permet algun caprici, sempre conscient de com compensar-ho després.
No hi ha prohibicions absolutes, sinó un equilibri intel·ligent. Aquest enfocament realista evita la frustració que generen les dietes estrictes i li permet mantenir l’hàbit sense caure en excessos.
Al final, el seu exemple mostra que l’important no és la perfecció, sinó la regularitat. Menjar bé gairebé sempre i cuidar-se amb exercici diari acaba sent molt més efectiu que qualsevol solució miraculosa.
El poder de la constància als 60
Complir 60 anys no ha canviat la seva perspectiva: més aviat l’ha reforçada. Mariló defensa que l’edat no ha de ser excusa per abandonar la cura personal. Cada sessió d’exercici és una declaració que el temps no és un límit, sinó un repte a superar.
La seva rutina demostra que la força de voluntat no es mesura en músculs, sinó en la capacitat de sostenir hàbits a llarg termini. En aquest sentit, es converteix en una veu inspiradora per a aquells que creuen que ja és tard per començar a cuidar-se.
En ella hi ha un missatge directe: el benestar és possible si es treballa amb disciplina, constància i confiança en un mateix.
Més enllà de la televisió
L’interès per la seva rutina no és casualitat. Mariló Montero porta dècades sent una figura reconeguda a la televisió espanyola. El seu pas per La mañana de La 1 a RTVE la va convertir en un rostre habitual dels matins en moltes llars.
La seva notorietat fa que qualsevol declaració tingui ressò mediàtic. Però el que genera més simpatia és la coherència entre el que diu i el que practica. No es tracta només d’un consell llançat a l’aire, sinó d’una vida organitzada al voltant d’aquest compromís.
La periodista ha passat de ser notícia pels seus programes a ser exemple per la seva manera de viure. Un canvi de focus que reflecteix com l’audiència també busca referents en salut i benestar.
Un exemple de constància que inspira a qualsevol edat
A les quatre del matí, quan la majoria encara somia, Mariló Montero ja està escrivint la seva pròpia història de disciplina. La seva rutina no és només un hàbit físic, sinó una filosofia de vida que demostra que l’edat no limita la constància.
El seu missatge és clar: no es tracta d’imitar exactament els seus horaris, sinó de trobar l’espai per cuidar-se de manera realista i constant.
I ara la pregunta queda a l’aire: com organitzes tu el teu propi benestar? La reflexió que deixa Mariló és senzilla però poderosa: la constància diària és el veritable secret per sentir-se bé a qualsevol edat.
