Els pebrots en conserva són molt més que un simple fons de rebost. Si ets dels que els mira amb desconfiança, pensant que no poden ser sans per venir en llauna, prepara’t: la ciència ha parlat. I el que diu és, com a mínim, sorprenent.
Perquè sí, resulta que allò que posem en entrepans, amanides o guisats quan tenim pressa o mandra… és molt més saludable del que ens pensem. I el millor? No cal ser xef ni nutricionista per triar bé. Només saber què mirar i, sobretot, què evitar.
El poder ocult del pebrot en conserva
No tenen la fama de la col kale ni el glamur de l’alvocat, però els pebrots en conserva es defensen amb ungles, dents i molta vitamina C. Segons la ciència, mantenen gairebé tots els nutrients del pebrot fresc. Així de clar.
Vitamina A, antioxidants, fibra i fins i tot potassi… tot això segueix dins la llauna, esperant que la obris. La clau és en com es conserven: calor, sal, vinagre i, sovint, un raig d’oli d’oliva. Res estrany. Res perillós. Al contrari.
Però si són enllaunats… no perden propietats? Doncs no
Aquest és un dels mites que més mal ha fet a la nostra dieta. Pensem que perquè un aliment està en conserva ja és menys sa, que ha passat per mil processos químics i ha perdut tot el bo. Però no és així, i menys amb els pebrots.
Ni perden el color, ni perden el sabor, ni perden l’encant. Continuem parlant d’un aliment baix en calories, ric en fibra i amb propietats beneficioses. Si et preocupa la salut del cor, la digestió o la pell… no menyspreïs aquests vermells de llauna.
L’ingredient trampa: la sal (i de vegades el sucre)
Aquí ve el gir dramàtic. Perquè no tot el que brilla en llauna és or. El problema de molts pebrots en conserva no és el pebrot… és el que li posen al voltant. Sodi per donar i vendre. Conservants, sucres amagats, vinagres de mala qualitat.
Solució? Tan fàcil com llegir l’etiqueta. Tria els que tenen menys de 300 mg de sal per cada 100 g. I si pots trobar-ne algun sense sucre afegit, encara millor. Perquè el sabor natural del pebrot ja és dolç. No cal afegir-hi química.
Pebrots farcits: la ruïna disfressada de tapa
Aquesta és la trampa definitiva. Aquells pebrots farcits de tonyina, marisc o carn que semblen una delícia tradicional. Sí, tenen bon gust. Però el seu perfil nutricional es desfà com un gelat al sol: més greix, més sal, més calories… i zero control sobre els ingredients.
I, a sobre, sovint van banyats en salses espesses, amb conservants i farcits d’ingredients que un pebrot no voldria ni en pintura. Si vols cuidar-te, queda’t amb el pebrot sol.
I s’assemblen als frescos?
Molt més del que imagines. Tot i que el fresc guanya en vitamina C (perquè aquesta es perd amb el calor), els pebrots en conserva mantenen l’essència: antioxidants, textura i aquella dolçor natural que fa que qualsevol plat millori.
Serveixen per tot: pizzes, truites, pastes, amanides, guisats… o, directament, de la llauna al plat. Sense manies. Sense feina. Això també és cuidar-se.
El que diu l’OMS (i el que fa la gent)
L’OMS recomana menjar cinc racions de fruita i verdura al dia. Qui ho fa? Pocs. Qui podria fer-ho amb ajuda de conserves saludables? Tothom. Perquè la manca de temps ja no és excusa.
Els pebrots en conserva són la millor eina per arribar a aquest mínim saludable. No cal pelar-los, ni trossejar-los, ni cuinar-los. Només obrir, servir i menjar.
Regles d’or al més pur estil Gemma
- Etiqueta sempre. Llegeix bé. Si hi ha sucre, descarta. Si hi ha additius estranys, també.
- Poca sal. Menys de 300 mg per 100 g és ideal.
- Res de farciments. Els pebrots farcits canvien completament les regles del joc.
- Creativitat. Fes-los servir en amanides, arrossos, truites… tot val.
- Complement, no substitut. Els frescos tenen el seu lloc, però aquests són grans aliats.
Allò fàcil també pot ser saludable
Oblida’t de pensar que els pebrots en llauna són per a mandrosos o dies de nevera buida. Són una opció intel·ligent, còmoda i molt més saludable del que et pensaves. Amb nutrients, amb sabor, amb versatilitat… i, sobretot, amb ciència al darrere.
Així que, la propera vegada que vagis al súper i dubtis entre el no-res i una llauna de pebrots… tria la llauna. Per tu, per la teva salut, pel teu temps. I perquè, sí, ser pràctic també pot ser saludable.
