La síndrome de les cames inquietes (SCI) afecta milions de persones arreu del món, alterant el descans i la qualitat de vida. La doctora Isabel Viña ha viralitzat un consell a les xarxes: el ferro, la vitamina B12 i el magnesi poden alleujar els símptomes. Què hi ha de cert darrere d’aquesta proposta i què diuen les guies mèdiques?
Un trastorn més comú del que sembla
La síndrome de les cames inquietes és un trastorn neurològic caracteritzat per una necessitat imperiosa de moure les cames, sobretot en moments de repòs o a l’hora d’anar a dormir. Moltes persones descriuen sensacions molestes com formigueig, cremor o tensió, que només milloren quan es mouen les extremitats.
S’estima que entre el 5 i el 10 % de la població pot experimentar símptomes d’aquesta síndrome en algun moment de la vida. Encara que en molts casos és lleu, quan es cronifica afecta seriosament el son, la concentració i l’estat d’ànim. No és estrany que qui la pateix desenvolupi insomni, fatiga persistent i fins i tot ansietat per la manca de descans reparador.
La proposta d’Isabel Viña
En un vídeo compartit a les xarxes socials, la doctora Isabel Viña va explicar que tres micronutrients podrien millorar de manera notable els símptomes de la SCI: ferro, vitamina B12 i magnesi. Segons ella, fins i tot quan les anàlisis mèdiques mostren nivells normals, pot existir un “dèficit funcional” al cervell que altera l’equilibri neurològic.
Viña recomana prendre almenys dos d’aquests suplements i assegura que la millora podria notar-se en només dues o tres setmanes. També suggereix mantenir la suplementació a llarg termini, perquè, en les seves paraules, “a nivell cerebral en consumeixen més”. El vídeo ha generat debat: és només un consell pràctic o un camí massa simplificat per a un problema complex?
Què diuen les guies mèdiques
El ferro és l’únic dels tres micronutrients amb evidència sòlida a la literatura mèdica sobre la SCI. Nombroses guies recomanen revisar els nivells de ferritina, un marcador de les reserves de ferro, i suplementar si es troben per sota de certs valors. Alguns protocols situen el llindar en 75 micrograms per litre, altres en 100 micrograms per litre.
Pel que fa a la vitamina B12, la seva relació directa amb la SCI no està tan ben documentada. Se sap que la manca de B12 pot provocar problemes neurològics i anèmia, però no figura com a recomanació estàndard a les guies sobre aquesta síndrome. De la mateixa manera, el magnesi apareix en alguns estudis preliminars i en experiències clíniques individuals, però encara no hi ha consens per recomanar-lo de manera rutinària.
Les guies més recents inclouen, a més del ferro, altres opcions farmacològiques per a casos moderats o greus, com els gabapentinoides o els agonistes dopaminèrgics, sempre sota prescripció i seguiment mèdic.
Dèficit analític i dèficit funcional
Un dels punts més interessants del discurs d’Isabel Viña és la distinció entre dèficit analític i dèficit funcional. El primer apareix quan les anàlisis de sang reflecteixen clarament una manca. El segon fa referència a situacions en què els nivells són normals al laboratori, però l’organisme, en particular el cervell, no aconsegueix utilitzar-los de manera adequada.
En el cas de la SCI, es creu que el problema no és només quant ferro circula a la sang, sinó quant arriba al cervell i com participa en la producció de dopamina, un neurotransmissor clau en el moviment i el cicle del son. Aquesta hipòtesi explicaria per què alguns pacients milloren amb ferro encara que no presentin anèmia ni dèficit aparent en les anàlisis convencionals.
Quan prendre suplements i amb quines precaucions
La suplementació amb ferro s’ha de fer amb prudència. Tot i que pot ser eficaç en persones amb ferropènia o ferritina baixa, també comporta riscos si es pren sense supervisió. L’excés de ferro pot acumular-se al fetge i a altres òrgans, produint sobrecàrrega fèrrica, una condició potencialment perillosa.
Els especialistes recomanen fer controls periòdics cada pocs mesos fins a assolir i mantenir nivells adequats. A més, el ferro sol absorbir-se millor en dejú i acompanyat de vitamina C, mentre que alguns aliments i medicaments poden reduir-ne l’eficàcia.
Quant a la vitamina B12 i el magnesi, no hi ha la mateixa claredat. La seva suplementació pot ser útil en casos de dèficit diagnosticat, però no hi ha consens sobre l’ús empíric en la SCI. La recomanació general és consultar sempre amb un professional de la salut abans d’iniciar qualsevol suplement de manera prolongada.
L’impacte de la divulgació a les xarxes socials
Les xarxes socials com TikTok han convertit metges i especialistes en divulgadors virals. El missatge d’Isabel Viña va arribar a milers de persones en poc temps, despertant interès en un tema que sovint passa desapercebut. La part positiva és la sensibilització: més persones reconeixen símptomes i busquen ajuda mèdica.
El risc, però, és la simplificació excessiva. Un consell breu pot interpretar-se com una recepta universal, i no sempre es transmeten els matisos necessaris sobre dosis, seguiment o riscos. La informació de qualitat en salut requereix un equilibri entre accessibilitat i rigor, cosa difícil de mantenir en missatges de pocs segons.
Cuidar el descans amb informació fiable
La síndrome de les cames inquietes és un desafiament que combina biologia, hàbits de vida i, en molts casos, factors hereditaris. La ciència avala el paper del ferro en el tractament, mentre que la vitamina B12 i el magnesi encara es troben en un terreny més especulatiu.
El debat obert per Isabel Viña mostra com la medicina i la divulgació s’entrecreuen en l’era digital. La clau és utilitzar aquesta informació com a punt de partida, no com a substitut del diagnòstic professional.
Has notat símptomes de cames inquietes i has provat algun suplement? La teva experiència pot enriquir la conversa. L’important és no automedicar-se i buscar sempre la guia d’un especialista, perquè un descans reparador és un dret que mereix tota la nostra atenció.
