Nous assaigs clínics revelen resultats encoratjadors en pèrdua de pes i control metabòlic.
La lluita contra l’obesitat podria estar a punt de donar un gir radical. Orforglipron, un nou medicament en investigació, ofereix una alternativa oral a les injeccions tradicionals utilitzades en tractaments com la semaglutida o el tirzepatida. En estudis recents, aquest fàrmac ha demostrat una pèrdua significativa de pes i millores metabòliques en persones amb obesitat, fet que podria obrir una nova era de tractaments més accessibles i acceptables per a milions de pacients.
A diferència d’altres tractaments actuals, orforglipron no requereix injeccions ni dejuni estricte per a la seva absorció, fet que el fa especialment atractiu per a qui té dificultats per adherir-se a teràpies més invasives. A més, el seu desenvolupament com a molècula petita i no peptídica podria reduir els costos de producció i facilitar-ne la distribució a gran escala. Les primeres fases clíniques han estat prou prometedores com per plantejar la possibilitat que aquest fàrmac transformi l’enfocament mèdic envers el maneig del sobrepès i l’obesitat.
Què és orforglipron i per què genera tanta expectativa?
Orforglipron és un agonista oral del receptor GLP‑1, desenvolupat per la farmacèutica Eli Lilly. A diferència d’altres medicaments del mateix tipus, com la semaglutida, que són pèptids injectables, orforglipron és una molècula petita dissenyada per prendre’s per via oral. Aquest detall no és menor: el canvi d’una injecció a una pastilla representa un avenç crucial en termes de comoditat, adherència i acceptació per part dels pacients.
El receptor GLP‑1 regula múltiples aspectes del metabolisme: estimula la secreció d’insulina, alenteix el buidatge gàstric i redueix la gana. Orforglipron actua sobre aquest receptor de manera parcial, però suficient per induir una pèrdua de pes sostinguda i significativa, alhora que millora diversos marcadors de salut metabòlica.
Desenvolupat inicialment per Chugai Pharmaceutical i posteriorment adquirit per Eli Lilly, orforglipron ha estat sotmès a una sèrie d’assaigs clínics que busquen provar-ne la seguretat, eficàcia i viabilitat com a tractament a llarg termini. Les expectatives no són menors: s’espera que, si s’aprova, el medicament es converteixi en un punt d’inflexió en la lluita contra l’obesitat.
Resultats clínics que marquen la diferència
Un dels estudis més importants fins ara és l’assaig de fase 3 ATTAIN‑1, en què van participar més de 3.000 persones amb obesitat, sense diabetis. Els participants van ser assignats aleatòriament a placebo o a una de les tres dosis d’orforglipron, administrades diàriament durant 72 setmanes. Els resultats van mostrar una pèrdua de pes mitjana de fins al 12,4 % amb la dosi més alta, davant del 2,1 % registrat en el grup placebo.
A més, una proporció significativa dels participants va aconseguir perdre més del 10 % del seu pes corporal, un llindar clínicament rellevant. Alguns fins i tot van superar el 20 %, cosa que històricament ha estat difícil d’assolir sense cirurgia bariàtrica. Aquesta pèrdua de pes va anar acompanyada de millores en la pressió arterial, la circumferència abdominal, els nivells de colesterol i els triglicèrids, fet que suggereix un benefici integral per a la salut cardiometabòlica.
Quant a la seguretat, els efectes secundaris més freqüents van ser de tipus gastrointestinal: nàusees, vòmits, diarrea i restrenyiment. En la seva majoria van ser d’intensitat lleu a moderada i es van presentar durant les primeres setmanes de tractament. Aquest patró és similar al que s’observa amb altres fàrmacs GLP‑1.
Què el fa diferent respecte d’altres opcions?
El principal punt diferenciador d’orforglipron és la seva via d’administració. Mentre que medicaments com Ozempic (semaglutida) o Mounjaro (tirzepatida) s’han d’injectar setmanalment, orforglipron es pren en forma de pastilla diària. Això representa un avantatge significativa per a milions de persones que rebutgen les injeccions o que no tenen fàcil accés a sistemes de salut que administrin aquests tractaments.
A diferència de Rybelsus (semaglutida oral), que requereix condicions específiques de dejuni per ser absorbida correctament, orforglipron es pot prendre amb més flexibilitat. Aquesta característica podria millorar l’adherència terapèutica, ja que moltes persones abandonen tractaments orals per restriccions alimentàries o rutines complicades.
També es considera que, pel fet de ser una molècula no peptídica, la seva producció podria ser més econòmica i escalable. Això no només té implicacions comercials, sinó que també podria facilitar la seva inclusió en programes de salut pública i sistemes d’assegurança, especialment en països amb recursos limitats.
El que encara no sabem: dubtes i reptes per resoldre
Tot i els seus resultats prometedors, orforglipron encara s’enfronta a diversos reptes abans de consolidar-se com a tractament estàndard. El primer és la durabilitat dels seus efectes: encara que els estudis actuals cobreixen més d’un any, encara no hi ha dades sobre la seva eficàcia a cinc o deu anys vista. L’obesitat és una condició crònica, i l’èxit terapèutic depèn de la capacitat de mantenir els resultats en el temps.
Un altre aspecte crític és la tolerabilitat. Tot i que els efectes secundaris gastrointestinals són comuns en aquest tipus de fàrmacs, la seva intensitat i durada poden afectar la continuïtat del tractament. Serà important observar com responen els pacients en contextos reals, amb comorbiditats i situacions clíniques més diverses que les d’un assaig controlat.
També queda per definir el seu lloc dins de l’arsenal terapèutic existent. És possible que orforglipron es posicioni com a primera línia per a pacients amb obesitat moderada o com a teràpia de manteniment després d’una fase de pèrdua de pes més intensiva. No substituirà necessàriament els injectables més potents, però sí podria obrir noves estratègies combinades o esglaonades.
Finalment, l’aprovació reguladora encara està pendent. Tot i que Eli Lilly ha presentat les dades preliminars a les autoritats corresponents, el medicament no ha estat autoritzat per a ús comercial. S’espera que hi hagi avenços en aquest sentit en els pròxims mesos.
Una pastilla que canviï la història de l’obesitat?
L’obesitat és un dels grans reptes de salut pública del segle XXI. Afecta més de mil milions de persones al món i està associada a malalties cròniques com la diabetis, la hipertensió, l’apnea del son i alguns tipus de càncer. Tenir una opció terapèutica eficaç, accessible i fàcil d’utilitzar pot marcar una gran diferència en la vida de milions de persones.
Orforglipron representa, potser, una nova frontera en aquesta batalla. Ens trobem davant d’una revolució en forma de pastilla o davant d’una promesa més entre tantes? El temps ho dirà. Però, mentrestant, val la pena seguir de prop la seva evolució i pensar com la ciència pot acostar-se, cada vegada més, a solucions més humanes, pràctiques i sostenibles.
I tu, què en penses? Prendries una pastilla cada dia per controlar el pes?
Comparteix, comenta o suma’t a la conversa.
