Aquesta afirmació, pronunciada pel cirurgià cardíac Jeremy London i replicada en nombrosos mitjans, desperta tant fascinació com dubtes. Realment la felicitat es cuina al ventre? O és una simplificació massa atractiva per ser certa?
L’interès creixent pel paper de l’intestí en la salut mental ha fet que declaracions com aquesta es tornin virals. Però la ciència demana precisió: sí, la major part de la serotonina del cos s’origina a l’intestí, però això no vol dir que sigui la responsable directa del nostre estat d’ànim.
La afirmació que va donar la volta al món
Quan Jeremy London va destacar que el 90% de la serotonina es fabrica a l’intestí, molts titulars ho van recollir com si fos la clau definitiva de la felicitat. El missatge té tots els ingredients per triomfar: una dada contundent, un neurotransmissor associat a l’alegria i un òrgan que tradicionalment només es vinculava amb la digestió.
La frase s’ha compartit en xarxes socials, xerrades de salut i fins i tot en programes televisius. Però, què hi ha de cert?
És correcte parlar de serotonina intestinal com del neurotransmissor del benestar?
Què sabem sobre la serotonina intestinal
Els estudis científics són clars en un punt: entre el 90 i el 95% de la serotonina de l’organisme es produeix a l’intestí, en unes cèl·lules especialitzades anomenades enterocromafines. Aquesta serotonina no es destina a regular emocions, sinó que té funcions locals essencials:
- Regular la motilitat intestinal.
- Controlar la secreció i l’absorció de nutrients.
- Coordinar-se amb el sistema nerviós entèric, el “segon cervell” que governa els moviments del tub digestiu.
- Participar en la comunicació amb el sistema immunitari.
Dit d’una altra manera: la serotonina intestinal és vital, però no és la mateixa que modula directament la felicitat o la tristesa.
La barrera que separa l’intestí del cervell
Un dels punts clau que sovint s’oblida en els titulars és la barrera hematoencefàlica. Aquesta estructura biològica actua com una frontera que protegeix el cervell de substàncies presents a la sang. La serotonina fabricada a l’intestí no pot travessar aquesta barrera de manera significativa.
Això significa que la serotonina intestinal no viatja al cervell per augmentar la sensació de benestar.
El cervell té els seus propis mecanismes per produir serotonina a partir del triptòfan, un aminoàcid que obtenim a través de la dieta.
Així doncs, quan es diu que “el 90% de la serotonina del benestar es produeix a l’intestí”, es confonen dues realitats: la producció perifèrica i la funció cerebral.
El paper de la microbiota en l’equació
Si bé la serotonina intestinal no passa directament al cervell, això no vol dir que l’intestí sigui irrellevant per a l’estat d’ànim. Al contrari, hi ha cada vegada més proves que la microbiota intestinal juga un paper fonamental en l’eix intestí-cervell.
- Algunes bacteris intestinals poden influir en la disponibilitat de triptòfan, facilitant o limitant la seva conversió en serotonina cerebral.
- La serotonina intestinal pot estimular terminacions nervioses del nervi vague, enviant senyals cap al cervell que modulen respostes emocionals.
- Alteracions intestinals, com el síndrome de l’intestí irritable, mostren correlacions amb nivells més alts d’ansietat i depressió.
- Experiments amb animals han revelat que la falta de microbiota redueix la producció de serotonina intestinal i altera la conducta relacionada amb l’estrès.
Aquest conjunt de troballes no converteix l’intestí en “el centre de la felicitat”, però sí en un actor imprescindible en el benestar global.
Un missatge atractiu, però amb riscos de simplificació
El poder dels titulars virals rau en la seva simplicitat. Dir que “la felicitat es fabrica al budell” sona contundent i fàcil de recordar. Però aquesta reducció pot ser enganyosa.
El benestar psicològic no depèn només d’un neurotransmissor, sinó d’una xarxa complexa on intervenen:
- Factors genètics.
- Equilibri de neurotransmissors com dopamina, GABA i noradrenalina.
- Entorn social i hàbits de vida.
- Qualitat del son, l’exercici i la nutrició.
Per això, els científics insisteixen que la serotonina és només una peça d’un trencaclosques molt més ampli. Atribuir-li tot el pes del benestar seria tan reduccionista com dir que la felicitat depèn d’una sola vitamina.
Cap a on camina la investigació
En els darrers anys, el concepte de l’eix microbiota-intestí-cervell ha guanyat força. Diversos estudis exploren com els probiòtics, la dieta i els canvis en la flora intestinal poden incidir en la salut mental.
Encara que els resultats són preliminars, alguns assaigs clínics mostren que certes intervencions dietètiques redueixen símptomes d’ansietat i milloren la percepció de benestar. No obstant això, la comunitat científica és cauta:
la relació entre intestí i cervell és indubtable, però les vies exactes i la magnitud del seu impacte encara s’estan desxifrant.
Intestí, cervell o tots dos?
La frase de Jeremy London té una part de veritat: el cos produeix la majoria de la seva serotonina a l’intestí. Però confondre aquesta dada amb l’origen de la felicitat pot portar a equívocs.
El missatge final de la ciència és més ric i alhora més complex: el benestar no s’ubica en un sol òrgan, sinó en una xarxa de diàleg constant entre intestí, cervell i microbiota.
Potser, més que preguntar-nos si la felicitat es fabrica al ventre o al cervell, hauríem de pensar en com cuidar tots dos.
Dormir bé, menjar variat, moure’s amb regularitat i mantenir vincles socials sans semblen ser, avui per avui, les claus més sòlides.
I tu, lector: cuidaries la teva dieta amb la mateixa atenció amb què busques cuidar el teu estat d’ànim?
