Reconèixer un ictus a temps pot marcar la diferència entre la vida i la mort. Així ho recorda el doctor José Manuel Felices, radiòleg intervencionista i expert en neuroradiologia. Amb un missatge clar i directe, insisteix que cada minut compta quan el cervell pateix una interrupció en el seu reg sanguini. La detecció precoç i l’actuació ràpida són la clau per salvar vides i reduir les seqüeles.
Els símptomes de l’ictus no sempre es presenten tots junts, però n’hi ha prou amb un per aixecar l’alarma. La cara torta, la pèrdua de força en un braç o les dificultats per parlar són senyals d’alerta. Felices insisteix que la rapidesa en la resposta ciutadana i mèdica pot canviar el desenllaç d’un pacient.
Què és un ictus i per què el temps és vital
Un ictus és una alteració sobtada de la circulació sanguínia al cervell. Pot deure’s a l’obstrucció d’un vas (ictus isquèmic) o a la ruptura d’una artèria (ictus hemorràgic). En ambdós casos, les neurones afectades comencen a morir en qüestió de minuts.
A Espanya es registren més de 120.000 casos d’ictus cada any, cosa que converteix aquesta malaltia en la primera causa de discapacitat adquirida en adults i una de les principals causes de mortalitat. Actuar ràpid no només salva vides, també evita greus seqüeles com la pèrdua de la parla, la paràlisi o el deteriorament cognitiu.
El doctor Felices ho resumeix amb contundència: “El temps és cervell”. Cada minut de retard en l’atenció suposa la pèrdua de milions de neurones.
Els símptomes més típics: el que has d’observar
Segons l’especialista, hi ha dos símptomes especialment freqüents i fàcils d’identificar:
- Asimetria facial: quan en demanar-li a la persona que somrigui, un costat de la cara queda immòbil o caigut.
- Dificultat per moure un braç: en aixecar tots dos braços, un cau o no respon com hauria de fer-ho.
A aquests s’hi suma un tercer signe clàssic:
- Problemes en la parla: dificultat per pronunciar paraules, frases incoherents o incapacitat per comprendre missatges simples.
Felices recorda que n’hi ha prou amb detectar un sol d’aquests símptomes per sospitar d’un ictus. No és necessari que els tres es presentin alhora.
Per ajudar a recordar-ho, s’utilitza l’acrònim anglès FAST:
- F (Face): cara caiguda.
- A (Arms): braç sense força.
- S (Speech): parla afectada.
- T (Time): temps, perquè la rapidesa és decisiva.
La senzillesa d’aquesta regla permet que qualsevol persona, fins i tot sense formació mèdica, pugui identificar un ictus i demanar ajuda immediata.
Com actuar en els primers minuts
L’actuació ciutadana és el primer baula en la cadena que pot salvar la vida d’un pacient. El doctor Felices recomana seguir aquestes pautes:
- Trucar al servei d’emergències immediatament, indicant els símptomes i l’hora en què han començat. Aquesta dada és essencial per determinar els tractaments possibles.
- No traslladar el pacient pel seu compte, tret que sigui absolutament inevitable. Els equips d’emergències saben a quin hospital dirigir el pacient segons els recursos disponibles.
- Col·locar la persona en posició reclinada, lleugerament incorporada, mai completament estirada.
- No donar-li aigua ni aliments, per evitar risc d’ennuegament si hi ha afectació de la deglució.
La rapidesa en aquesta fase inicial és tan important com la tecnologia mèdica que s’aplicarà després a l’hospital.
El Codi Ictus: salvar vides en cadena
En moltes comunitats autònomes existeix un protocol anomenat “Codi Ictus”, dissenyat per mobilitzar recursos de manera immediata. Quan un ciutadà truca a emergències i se sospita d’un ictus, s’activa aquest mecanisme.
L’objectiu és que el pacient arribi a l’hospital més adequat en el menor temps possible. No tots els centres disposen d’unitats especialitzades ni de tractaments d’última generació, com la trombectomia mecànica, que permet extreure un coàgul del cervell. Per això, la coordinació entre ciutadans, ambulàncies i hospitals és vital.
Felices destaca que aquest protocol ha aconseguit millorar notablement l’atenció i reduir la mortalitat en els últims anys, però adverteix que la seva eficàcia depèn que la població reconegui els símptomes i actuï ràpid.
Prevenir és protegir: factors de risc
Tot i que l’actuació ràpida és crucial, la millor estratègia contra l’ictus continua sent la prevenció. Els factors de risc més importants són:
- Hipertensió arterial, present en la majoria dels casos.
- Colesterol elevat i diabetis mal controlada, que danyen els vasos sanguinis.
- Tabac, un dels grans enemics del cervell i del cor.
- Sedentarisme i mala alimentació, que augmenten el risc vascular.
- Consum excessiu d’alcohol i estrès sostingut, que també influeixen.
Adoptar hàbits de vida saludables, fer controls mèdics periòdics i tractar adequadament les malalties cròniques pot reduir dràsticament les possibilitats de patir un ictus.
Reconèixer-lo a temps pot salvar una vida
El missatge del doctor José Manuel Felices és clar: “Aquests són dos dels símptomes més típics de l’ictus i hem d’actuar ràpid”. Reconèixer una cara torta, un braç sense força o una parla alterada no requereix formació mèdica, només atenció i rapidesa.
Cada minut compta. L’ictus no espera i el seu impacte pot ser devastador. Difondre aquesta informació és una eina de prevenció tan poderosa com la medicina més avançada. Compartir aquest coneixement pot salvar la vida d’un familiar, un amic o fins i tot la teva.
