L’alcohol no és innòcua encara que es prengui només en dates assenyalades. Els estudis mostren que augmenta el risc d’arítmies, infarts i ictus. La idea que existeix una quantitat “segura” ja no té suport científic.
El problema de fons és que l’etanol interfereix amb l’equilibri del cor, provoca pujades de tensió i inflama les artèries. Ni el consum esporàdic queda exempt: cada copa afegeix risc i, amb el temps, l’efecte acumulat és més gran del que sembla.
El missatge del cardiòleg
El doctor José Abellán ha estat clar: el consum ocasional d’alcohol no és segur. Els seus càlculs parlen d’un augment d’un 20% en arítmies, d’un 59% en infarts de miocardi i d’un 56% en ictus entre aquells que beuen encara que sigui poc sovint.
La seva conclusió és contundent: “la quantitat de risc zero no existeix”. Un advertiment que desmunta el relat cultural que associava el vi amb la salut cardiovascular.
Per què és tan perillós?
Quan l’alcohol entra al cos, afecta la conducció elèctrica del cor, desequilibra la pressió arterial i afegeix estrès oxidatiu. El resultat pot ser una arítmia sobtada o un episodi vascular inesperat. Els metges insisteixen que no hi ha una línia divisòria entre el “segur” i el “perillós”, sinó una escala gradual on fins i tot els consums baixos sumen risc.
Què vol dir “ocasional” en realitat?
Una copa als sopars de Nadal, el vi de les noces o les copes del cap de setmana entren dins d’aquesta categoria. Però el cos no fa excepcions: cada ingesta té un efecte. I si a més es concentra molt alcohol en una sola nit, el que es coneix com a binge drinking, el risc es dispara fins a triplicar-se en casos d’ictus.
Mites que cal qüestionar
El vi protegeix el cor? L’evidència actual diu que no. Els polifenols que conté no compensen els danys de l’etanol.
La cervesa és més suau? El problema és l’alcohol, no la beguda. Tant la cervesa com els licors contenen etanol, i l’efecte sobre el cor és similar.
Beure de tant en tant és inofensiu? Les dades mostren que no. Els riscos són més subtils però acumulatius i poden aparèixer després d’anys d’hàbits aparentment “moderats”.
Quan cal consultar?
Si després de beure notes palpitacions, mareig, dolor al pit o ritmes cardíacs irregulars, no ho ignoris. Aquestes poden ser senyals d’alerta d’un cor que no tolera bé l’alcohol. Fer-se un electrocardiograma o proves de ritme pot evitar complicacions greus.
Alternatives i estratègies
És possible gaudir de la vida social sense necessitat d’alcohol. Opcions sense etanol, pactar límits abans de sortir o portar un registre del consum són maneres reals de reduir riscos. L’objectiu ideal és arribar a zero, però qualsevol reducció ja té un impacte positiu sobre la salut.
Respostes ràpides
I si només bec en celebracions molt puntuals? Encara hi ha risc, només que menys freqüent. L’efecte sobre el cor és immediat cada vegada.
És pitjor barrejar vi, cervesa i licors? Sí, perquè en realitat augmenta la quantitat total d’alcohol ingerit en poc temps.
Tinc antecedents familiars, què faig? En aquests casos, el risc és més alt. La recomanació mèdica és evitar completament el consum.
Història il·lustrativa
En Jordi, de 40 anys, només bevia en sopars d’empresa i caps de setmana especials. Tot i això, va començar a tenir arítmies després de les festes. El diagnòstic va confirmar fibril·lació auricular associada al consum puntual. Des que ha deixat l’alcohol, el seu ritme cardíac s’ha estabilitzat.
No hi ha un consum d’alcohol “segur” encara que sigui esporàdic. El risc existeix sempre i s’acumula amb el temps.
La decisió està a les teves mans: la pròxima copa també compta.
Cuidar el cor comença amb un gest senzill: triar no beure o reduir al mínim. Comparteix aquest article i ajuda altres persones a reflexionar abans de brindar.
