Però la clau no és només el rellotge, sinó adoptar rutines constants que respectin el nostre ritme vital.
Felipe Isidro, expert en ciències de l’esport i impulsor del concepte “immunofitness”, defensa que fer exercici al matí ajuda a alinear el cos amb els seus ritmes circadians, millora la gana i optimitza la qualitat del son. No és una recepta màgica, però sí una proposta que s’adapta als objectius més habituals: salut, energia i control del pes.
La ciència darrere del rellotge corporal
La idea que el cos humà té un “rellotge intern” no és nova, però en els darrers anys ha guanyat força en l’àmbit científic. Es tracta dels ritmes circadians: cicles biològics d’aproximadament 24 hores que regulen processos com el son, la temperatura corporal o la secreció d’hormones.
Segons Isidro, aprofitar aquests ritmes naturals és clau per aconseguir un exercici més eficient. Entrenar al matí no només desperta el cos, sinó que activa processos metabòlics que ajuden a regular la gana durant el dia i afavoreixen un descans més profund a la nit.
“És una qüestió de coherència biològica”, afirma. “Si actives el cos d’hora, millores la teva disposició energètica durant la resta del dia”.
Matí, tarda o nit: quan rendeix més el teu cos?
Tot i que Isidro recomana el matí com a moment ideal per a la majoria de persones, no descarta que en certes condicions la tarda pugui oferir beneficis específics. En termes de força muscular o potència, per exemple, el cos tendeix a estar més activat a mitja tarda gràcies a la temperatura corporal i l’estat del sistema nerviós.
“Si parlem de rendiment pur, la tarda pot ser millor per aixecar més pes o fer sprints més ràpids”, matisa. “Però si l’objectiu és salut, control del pes o regularitat, llavors el matí té molts més avantatges”.
A més, l’exercici matinal té un component psicològic poderós: alliberar endorfines a primera hora influeix positivament en l’estat d’ànim i en la capacitat de concentració al llarg del dia.
Constància: el veritable secret de l’entrenament
Més enllà del debat sobre quina hora és millor, Isidro recalca un principi sovint oblidat: la constància ho és tot. No importa tant quan entrenes, sinó que ho facis de manera regular, sostenible i ben planificada.
“La millor hora per entrenar és aquella que et permet fer-ho amb freqüència”, assenyala. “Un entrenament al matí que interromps sovint per manca de temps no serà millor que un a la tarda que pots mantenir durant mesos”.
En aquest sentit, l’expert insisteix a adaptar l’activitat física a l’estil de vida de cada persona. I, sobretot, convertir l’exercici en un hàbit, no en una obligació.
Més enllà de l’horari: moure’s per viure millor
Felipe Isidro no és només un catedràtic amb dècades d’experiència, sinó també un divulgador apassionat. Des de fa anys impulsa el concepte d’“immunofitness”, una manera d’entendre l’exercici com a part integral de la salut preventiva, que enforteix el sistema immunològic, regula l’estrès i millora la qualitat de vida.
“Ens hem acostumat a veure l’exercici com una cosa estètica o competitiva”, explica. “Però la seva funció principal és fisiològica: està fet per mantenir-nos sans”.
Per això, encara que el debat sobre la millor hora per entrenar pot ser útil com a guia, el missatge de fons és molt més ampli: moure’s cada dia, amb intenció, amb sentit i amb plaer.
No és l’hora, és l’hàbit
Com recorda Felipe Isidro, el millor entrenament és “aquell que es fa amb constància”. No importa tant si es fa a les set del matí o a les sis de la tarda: el que importa és que es repeteixi, que es gaudeixi i que et faci sentir millor.
I tu, a quina hora et mous? Comparteix la teva experiència, ajusta la teva rutina i troba el moment del dia en què el teu cos i la teva ment estiguin més en sintonia.
