“Tenir agulletes no vol dir que l’entrenament hagi estat efectiu. Les agulletes indiquen microlesions, no eficàcia”, adverteix la nutricionista i divulgadora Boticaria García. El seu missatge desmunta una de les creences més esteses en el món de l’esport: la idea que el dolor muscular posterior a l’activitat física és una prova d’èxit.
Durant anys s’ha repetit que “sense agulletes no hi ha progrés”, i molts esportistes s’han obsessionat a buscar-les com a senyal d’haver treballat de valent. Tanmateix, la ciència i l’experiència clínica diuen una altra cosa: el dolor no mesura resultats, i molt menys eficàcia.
Què són realment les agulletes?
Les anomenades agulletes són el nom popular del que la medicina descriu com a dolor muscular d’aparició tardana (DMAT). Es tracta d’una molèstia que sol aparèixer entre 12 i 24 hores després de realitzar un esforç físic al qual el cos no està habituat.
L’explicació més acceptada és que sorgeixen per microlesions a les fibres musculars, provocades quan es porta el múscul més enllà del seu nivell habitual de treball. Aquestes microrotures no impliquen que l’entrenament hagi estat “millor”, sinó simplement que el cos està reaccionant a una exigència diferent o superior a la normal.
Boticaria García insisteix que el dolor no és un certificat de progrés, sinó un reflex que el múscul s’està reparant de petites lesions internes.
El mite del dolor com a progrés
La cultura del “no pain, no gain” ha calat profundament en gimnasos, classes col·lectives i entrenaments amateurs. S’ha instal·lat la idea que com més fa mal després, més eficaç ha estat la sessió.
El problema és que aquesta creença genera frustració en qui entrena de manera constant i no sempre sent molèsties. Molts pensen que, si no apareixen agulletes, “no han treballat prou”.
Segons la nutricionista, aquesta interpretació és errònia: “les agulletes no són sinònim d’eficàcia, ni que s’hagi avançat en la condició física”. El progrés real es mesura amb altres indicadors, més estables i menys enganyosos.
Factors que sí indiquen eficàcia en l’entrenament
L’absència d’agulletes no significa que l’entrenament no tingui valor. Al contrari, moltes vegades és un senyal d’adaptació positiva del cos. Els factors que realment marquen l’eficàcia d’un programa d’exercici són:
- Constància: entrenar amb regularitat, sense grans pauses.
- Progressió: augmentar a poc a poc la intensitat, les càrregues o la durada.
- Recuperació adequada: deixar temps perquè el múscul es repari i creixi.
- Nutrició equilibrada: aportar proteïnes, hidrats i micronutrients que facilitin la regeneració.
- Qualitat del son: el descans nocturn és clau en el rendiment esportiu.
Un entrenament efectiu no busca generar dolor, sinó millorar el rendiment, la força, la resistència i la salut general sense comprometre la integritat física.
Com entrenar sense obsessionar-se amb les agulletes
Boticaria García recorda que no es tracta d’evitar l’esforç, sinó d’aprendre a entrenar de manera intel·ligent. Sentir agulletes de tant en tant és normal, sobretot en provar un exercici nou o augmentar la càrrega. Però convertir-les en objectiu permanent és un error.
Alguns consells pràctics per evitar aquesta obsessió són:
- Escoltar el cos i aturar-se si el dolor és incapacitador o limita el moviment.
- Respectar els descansos entre sessions exigents per no sobrecarregar el múscul.
- Incorporar escalfaments i estiraments suaus que preparin el cos abans i després de l’exercici.
- Variar els entrenaments per estimular el múscul de diferents maneres sense arribar al límit cada vegada.
- Hidratar-se correctament, ja que la recuperació depèn també de l’equilibri de líquids i electròlits.
L’objectiu no hauria de ser sentir dolor, sinó progressar de manera sostenible i gaudir del procés.
La veu de Boticaria García
La farmacèutica i nutricionista, coneguda per la seva tasca divulgadora, explica amb claredat que moltes persones confonen dolor amb eficàcia. En les seves intervencions remarca que “les agulletes són una conseqüència, no un objectiu”.
A més, insisteix que entrenar sense obsessionar-se amb els mites millora la relació amb l’esport i ajuda a mantenir la motivació a llarg termini. Segons ella, el que de debò compta és la regularitat i l’adaptació progressiva, no les molèsties passatgeres després d’una sessió.
El seu missatge connecta tant amb esportistes novells com amb qui porta anys de pràctica: l’important no és patir, sinó aprendre a entrenar de manera conscient.
Entrenar amb consciència, no amb dolor
El mite de les agulletes com a mesura d’eficàcia està cada vegada més qüestionat, i veus com la de Boticaria García ajuden a enderrocar-lo amb arguments científics i senzills.
El veritable repte per a qui entrena no és acumular dolors, sinó aconseguir que l’exercici formi part d’una vida saludable i sostenible.
“Les agulletes no són sinònim d’èxit. L’èxit és entrenar de manera constant, gaudir del procés i cuidar del cos”, conclou la especialista.
I tu, què en penses? Sents que el teu entrenament ha estat eficaç només si apareixen agulletes, o prefereixes mesurar el teu progrés amb altres indicadors? Comparteix la teva experiència i reflexiona: potser el teu millor èxit sigui aprendre a entrenar sense dolor innecessari.
