El missatge és clar: l’alcohol augmenta el risc cardiovascular fins i tot si el beus “només de tant en tant”. No existeix una dosi esporàdica realment segura per al cor. L’evidència apunta a més arítmies, més esdeveniments i més problemes del que solem creure.
Per què passa? L’etanol altera el ritme elèctric del cor, eleva la pressió arterial i afavoreix la inflamació, fins i tot en consums aparentment innocus. Un empatx puntual pot disparar el risc, i la suma d’“ocasions especials” acaba pesant més del que pensem.
Què ha dit exactament el cardiòleg
El cardiòleg José Abellán ha llançat un missatge que desmunta la idea que “una copa de tant en tant no fa mal”. Segons ell, fins i tot el consum ocasional eleva significativament el risc de problemes cardíacs i cerebrovasculars. Ha xifrat aquest augment al voltant d’un 20% per a les arítmies, un 59% per a l’infart cardíac i un 56% per a l’ictus.
La contundència de la seva declaració rau en una frase que colpeja la consciència col·lectiva: “la quantitat segura d’alcohol és zero”. Una afirmació que xoca de ple amb l’imaginari popular que ha associat durant anys el vi amb beneficis per a la salut.
Què diu la ciència sobre l’alcohol i el cor
L’alcohol, encara que es consumeixi en petites quantitats, afecta el cor de diverses maneres. Afavoreix les arítmies, especialment la fibril·lació auricular, en alterar els impulsos elèctrics del miocardi. Augmenta la pressió arterial, fet que sotmet les artèries a un esforç extra. També potencia la inflamació, que pot danyar els vasos sanguinis.
Els estudis més recents han deixat enrere la hipòtesi que el vi negre podria tenir un efecte protector. La realitat és que qualsevol tipus de beguda alcohòlica incrementa el risc, i ho fa de manera proporcional a la freqüència i la quantitat. El cor no distingeix entre un gin-tònic ocasional o una copa de cava en un brindis: allò que reconeix és l’etanol a la sang.
Què compta com a “consum ocasional”?
Moltes persones entenen el consum ocasional com beure només els caps de setmana, a festes o en esdeveniments assenyalats. Tanmateix, per a l’organisme, no hi ha diferència entre una copa de vi en un casament i una copa a casa un dimarts. En tots dos casos, l’impacte cardiovascular és el mateix.
El consum ocasional es diferencia de l’empatx —conegut com a binge drinking—, que consisteix a ingerir grans quantitats d’alcohol en un període curt de temps. Aquest patró, força comú en celebracions, pot multiplicar el risc d’ictus fins a un 300%. El que preocupa és que moltes persones en subestimen l’efecte perquè no es repeteix cada dia.
Mites freqüents (i per què no se sostenen)
Un dels mites més arrelats és que el vi negre protegeix el cor gràcies als antioxidants. Si bé aquests compostos existeixen, els efectes de l’etanol superen amb escreix qualsevol possible benefici.
Un altre mite habitual és que “si no bec cada dia, no passa res”. L’evidència mostra que fins i tot consums aïllats eleven el risc. El que succeeix és que els efectes es manifesten a llarg termini, i això en dificulta la percepció.
També es pensa que la cervesa és menys nociva que els licors forts. La realitat és que allò perjudicial no és la beguda en si, sinó l’etanol, present a totes en diferents concentracions.
Senyals d’alerta que no has d’ignorar
Després d’un consum d’alcohol, hi ha símptomes que convé no passar per alt. Palpitacions, marejos, taquicàrdies o dolor al pit poden ser senyals que el cor no tolera bé la ingesta.
Si aquests episodis es repeteixen, encara que semblin lleus, és recomanable consultar amb un especialista. Proves com l’electrocardiograma o un estudi de ritme cardíac poden detectar arítmies que, sense tractament, augmenten el risc de complicacions majors.
Què pots fer avui: guia pràctica
El canvi comença per petites decisions. Una d’elles és planificar la vida social sense necessitat d’alcohol. Cada vegada hi ha més opcions de begudes sense etanol que imiten l’experiència de brindar sense els seus riscos.
Una altra estratègia consisteix a aplicar la tècnica del “sí, però…”: acceptar sortir de festa, però amb un compromís previ de no beure o de limitar-se a una sola copa sense repetir. El suport de l’entorn és clau perquè no es converteixi en una excepció que es repeteixi cada setmana.
També ajuda portar un registre personal del consum. En veure quantes vegades “ocasionals” es converteixen en realitat, prenem consciència de l’impacte acumulat. La meta ideal és reduir a zero, però qualsevol reducció ja representa un guany per a la salut.
Preguntes ràpides
I si només bec en casaments o vacances? El risc existeix igualment. La diferència és la freqüència: menys ocasions redueixen l’exposició, però no l’eliminen.
És pitjor barrejar diverses begudes en una nit? Sí, perquè afavoreix un consum total d’etanol més alt i augmenta la probabilitat d’empatx.
I si tinc antecedents familiars de problemes cardíacs? Aleshores el risc es multiplica. La recomanació mèdica és extremar la precaució i evitar completament l’alcohol.
Mini cas real
En Carles, de 38 anys, mai no havia tingut problemes de salut. El seu consum d’alcohol es limitava als sopars amb amics els dissabtes. Tanmateix, va començar a notar palpitacions i episodis de mareig després d’aquestes nits. Després d’una consulta mèdica, se li va detectar fibril·lació auricular paroxística, vinculada als caps de setmana de copes.
La seva experiència li va ensenyar que no calia beure cada dia per patir conseqüències. Des que va eliminar l’alcohol, els episodis van desaparèixer, i el seu cas il·lustra que el consum ocasional també deixa empremta.
L’evidència mèdica és contundent: no hi ha consum d’alcohol esporàdic que sigui realment segur per al cor. Cada copa compta i suma en el risc.
La pròxima copa també compta: decideix abans de brindar.
Reduir o evitar l’alcohol és una decisió de prevenció conscient: el teu cor no distingeix entre “ocasió especial” i “dia qualsevol”.
Comparteix aquest article amb qui creguis que el necessita i tria avui com cuidaràs el teu cor en el teu pròxim pla social.
