Dolor a la mandíbula. Cansament extrem. Sudoració freda i abundant. Poden sonar a problemes menors, però són símptomes claríssims d’un infart. Ho diu clar i sense embuts el cardiòleg murcià José Abellán, que llança un advertiment contundent: “Ignorar aquests senyals pot costar-te la vida.”
En un país on l’infart agut de miocardi segueix sent una de les principals causes de mort, el missatge no podria ser més clar ni més urgent. Cada minut compta. Cada segon pot ser vital. I el problema és que molts no saben reconèixer aquests senyals menys coneguts, símptomes enganyosos que es disfressen de problemes banals i que fan perdre un temps preciós.
Sí, el dolor al pit és el senyal clàssic. Però no és l’únic. Ni de bon tros.
Els símptomes menys evidents que maten en silenci
No hi ha res més perillós que pensar “a mi no em passarà” o “no és res greu”. José Abellán és taxatiu: “El dolor a la mandíbula, el coll o l’esquena pot ser un avís.” Un avís que molts ignoren.
No és un dolor insofrible. No és aquell puny al pit de les pel·lícules. És una pressió molesta, persistent, que no marxa. I aquesta és la seva trampa mortal.
També el cansament sobtat i sense motiu és un avís seriós. Un cansament que et deixa fora de combat sense explicació. I la sudoració freda i abundant és un altre senyal d’alarma claríssim. Però… quantes vegades la gent es diu “és que fa calor” o “seran els nervis”?
Error letal. Error mortal.
L’error més gran: esperar massa
Esperar. Donar temps. Pensar que passarà sol. Aquest és l’error que més vides costa.
“Molts esperen tenir un dolor brutal al pit per anar a l’hospital. Però l’infart no sempre avisa així”, explica Abellán. De fet, molts arriben massa tard per culpa d’aquest mite. El dolor pot començar suau, enganyós, i anar augmentant. I mentre dubtem, el cor s’està morint lentament.
I compte amb confondre’l amb un problema digestiu. “Hi ha gent que es pren un antiàcid pensant que és acidesa d’estómac mentre s’està infartant”, alerta Abellán. El temps que es perd és mortal.
Per això insisteix: qualsevol dolor al pit, irradiat al braç, coll o mandíbula, que no cedeixi ràpid, mereix una visita urgent a l’hospital. Millor pecar d’alarmista que morir-se a casa.
Una trampa silenciosa: el cansament i la suor
Hi ha un detall que fa esgarrifar: el cansament extrem és un símptoma infravalorat. Imaginem-nos un dia normal, de sobte el cos et diu prou. Et sents com si t’hagués passat un camió per sobre sense motiu. És un senyal claríssim.
I la sudoració freda? Encara més traïdora. La suor freda i abundant és un crit d’alarma del cos. Però la normalitzem: “fa calor”, “estic nerviós”. No. És el cor suplicant ajuda.
No és un simple ensurt. És un avís de mort.
“Cada minut compta”: el missatge més clar
José Abellán és directe: “Si sospites d’un infart, vés a l’hospital. No esperis. No t’ho pensis dues vegades.”
El cor no perdona. Cada minut sense atenció mèdica danya de manera irreversible el múscul cardíac. La diferència entre anar-hi a temps o tard és la diferència entre viure amb normalitat o no tornar a caminar mai més. Entre viure… o morir.
És així de simple. Així de dur. Així de real.
