El cardiòleg José Abellán llança un avís que molts haurien d’escoltar.
El doctor José Abellán ha encès les alarmes sobre una pràctica que sembla inofensiva però no ho és tant: combinar magnesi amb certs fàrmacs.
Des de medicaments per a la tiroide fins a antibiòtics, les interaccions poden afectar l’eficàcia de tots dos tractaments.
I no només això: fins i tot el moment i la forma del suplement influeixen en la seva seguretat.
Una moda saludable amb riscos ocults
En els darrers anys, el magnesi s’ha convertit en un dels suplements més populars. Es promociona com a remei per a l’insomni, l’estrès, els rampes musculars i fins i tot el cansament mental. La facilitat per aconseguir-lo i la percepció que, com que és un mineral, no té efectes secundaris rellevants, han contribuït al seu auge.
Tanmateix, darrere d’aquesta tendència s’hi amaga un risc poc conegut. Segons el cardiòleg José Abellán, moltes persones prenen magnesi sense tenir en compte la seva interacció amb altres medicaments, cosa que pot generar conseqüències indesitjades. “No es tracta de demonitzar el magnesi”, aclareix, “sinó d’utilitzar-lo amb seny”.
Aquestes són les combinacions que poden ser perilloses
El magnesi no actua al cos de manera aïllada. La seva absorció i metabolització poden veure’s alterades per altres fàrmacs, i viceversa. El doctor Abellán ha assenyalat diversos casos en què la interacció pot ser perjudicial si no es prenen precaucions.
Una de les més delicades és la combinació amb levotiroxina, un medicament comú per a l’hipotiroïdisme. “El magnesi pot reduir l’absorció de la levotiroxina si es prenen junts”, explica Abellán. Això pot desregular la funció tiroïdal. La recomanació: separar les preses com a mínim quatre hores.
Un altre cas rellevant és el de certs antibiòtics, com la ciprofloxacina o la doxiciclina. El mineral pot disminuir la seva eficàcia si s’administra al mateix temps. La pauta ideal, segons el metge, és deixar tres hores entre el suplement i l’antibiòtic.
També cal tenir en compte els protectors gàstrics, com l’omeprazol. Un ús prolongat pot disminuir l’absorció de magnesi, fet que a llarg termini provoca símptomes com fatiga persistent o rampes musculars. “No és estrany trobar pacients amb hipomagnesèmia per anys d’omeprazol”, adverteix Abellán.
Els diürètics, utilitzats freqüentment en persones amb hipertensió o retenció de líquids, poden reduir els nivells de magnesi a la sang. En aquests casos, és essencial que el consum del suplement sigui controlat per un metge.
Finalment, cal anar amb compte amb el calci. Molts suplements multivitamínics combinen tots dos minerals, però en realitat poden competir entre si. “Prendre’ls junts pot reduir l’absorció de tots dos”, assenyala el cardiòleg. La solució és senzilla: espaiar-los durant el dia.
Formes de prendre magnesi sense comprometre altres tractaments
No tot són perills: el magnesi continua sent útil i necessari per a moltes funcions del cos. La clau és com i quan es pren.
El doctor Abellán recomana optar per formes de magnesi amb millor absorció intestinal, com el citrato de magnesi o el bisglicinat. Aquestes variants són millor tolerades i més eficaces per als usos habituals.
Pel que fa al moment, l’ideal és prendre’l una hora o una hora i mitja abans d’anar a dormir, amb un got d’aigua i lluny dels àpats principals o d’altres medicaments. Aquesta rutina no només en millora l’absorció, sinó que també pot ajudar a agafar el son.
Per damunt de tot, Abellán insisteix a no automedicar-se. Tot i que el suplement estigui disponible sense recepta, si el pacient està prenent altres fàrmacs, hauria de consultar el seu metge abans d’incorporar el magnesi a la rutina.
Símptomes als quals hauries de prestar atenció
No sempre és fàcil notar que alguna cosa va malament amb un suplement. Però en el cas del magnesi, hi ha diversos símptomes que poden servir com a senyals d’alarma. Si apareixen de manera sostinguda en el temps, convé revisar si s’està prenent correctament.
Entre els més freqüents hi ha la fatiga crònica, els rampes musculars recurrents i una sensació general de cansament o pesadesa. També poden aparèixer alteracions digestives, com restrenyiment o molèsties estomacals.
Si aquests signes coincideixen amb l’inici del consum de magnesi, o amb un canvi en la rutina d’altres medicaments, podria tractar-se d’una interacció. En aquest cas, el més assenyat és consultar el metge per ajustar dosis o horaris.
El consell final del doctor Abellán
Per al cardiòleg José Abellán, el missatge és clar: “Si prens magnesi, has de tenir cura, sobretot si prens més fàrmacs”. No perquè el magnesi sigui perillós en si mateix, sinó perquè moltes vegades no es valora la seva influència en el context complet de la salut del pacient.
Sovint, les xarxes socials promouen una imatge idealitzada dels suplements. Però, com recorda l’especialista, cada cos és diferent i cada tractament també. El que ajuda a una persona pot ser contraproduent per a una altra.
Prens magnesi o estàs pensant a començar? Potser aquest és el moment de revisar amb el teu metge si és compatible amb la teva medicació actual. I si decideixes continuar, que sigui amb tota la informació a la mà.
Compartir aquest tipus de coneixement pot evitar problemes a altres persones. Ho sabies tu? Qui més hauria de saber-ho?
